Una lliçó d’interpretació

En aquest espectacle, durant hora i mitja, podem presenciar una magnètica i brillant interpretació de Pedro Casablanc, l’actor que ens va meravellar interpretant a Bárcenas en el cinema i el teatre. Sens dubte, l’intèrpret ens atrapa i sacseja a través d’una espiral d’incerteses que viu el seu personatge, en el que la seva devoció per l’actuació i la seva situació personal es barregen en escena i s’influencien mútuament fins a no saber qui és l’actor i qui és la persona. Casablanc aconsegueix moure’s amb total eficàcia entre els dos móns, denotant la seva maestria i la seva gran presència escènica. A més, l’actor es troba acompanyat del jove Samuel Viyuela, qui exerceix de contrapunt i ens ofereix una actuació molt natural, propera i encertada.

El text de Tankred Dorst esdevé hàbil en els diàlegs i en el plantejament del conflicte del protagonista, així com en la proposta que ens ofereix. No obstant, hi ha alguna situació que s’allarga una mica i alguna altra que es resol d’una manera que no acaba de convèncer, sense arribar a empanyar una obra del tot interessant, ben plantejada i executada. Per la seva part, la direcció d’Antonio Simón resulta dinàmica i eficaç, aconseguint una gran direcció d’actors i un hàbil aprofitament de l’espai escènic, en una producció que valdria la pena que fos recuperada al llarg de la temporada.