Berta Cotrina Domingo

Una màscara sempre amaga alguna cosa. El bufó del rey Lear és cert que va pintant, però no s’amaga. No s’amaga de la seva desesperació per aconseguir feina d’allò que li agrada: el teatre. Potser enganya una mica als seus fills, però diguem-ne que no és pas un bon mentider. Felipe Cabezas ens convida a un monòleg on a través de Shakespeare parla de la crisi política dels nostres dies, de la violació dels drets fonamentals… Ens qüestiona l’ara, emmiralla-nos amb una època teòricament molt llunyana. És cert, que això ens passa molt amb els versos d’en William, aixì què és una molt bona elecció el joc amb el Rey Lear. Felicitar el treball actoral, el canvi precís entre personatges, […]

Un monólogo con muchos tipos de humores ocultos, pero con un mensaje muy real, e incluso frío. Frío en el sentido de que, tal vez, no nos es del todo agradable recibirlo, pero el humor nos ayuda a afrontarlo y a salir con más fuerza de la que habías entrado al teatro. Felicitar a Ángela Palacios por su monólogo, por su capacidad de creación, por su interpretación. Pero también darle las gracias por llevar al mundo esta pieza. Pocas palabras me quedan porque se vive una experiencia difícil de describir. Os juro que te cambia, sí, os cambia algo de dentro de vosotras.

39 escalones nos presenta un teatro muy cinematográfico. Un gran juego de escenografía que nos acerca al montaje en sí. Un constante movimiento en el escenario que da un gran dinamismo a la obra. Una obra hitchcockiana llena de suspense, que no pierde la esencia de thriller pero que arriba al escenario coge un tono cómico. Es a través de ella que acerca un clásico a todos los públicos, un trabajo que debe ser reconocido; dicen que los clásicos no morirán nunca, pero a veces son poco frecuentados por las nuevas generaciones. Un trabajo muy elaborado por parte de los cuatro actores que consiguen subir 100 personajes sobre el escenario. Una historia muy bonita, pero donde no tienes que buscar […]

Sergi Pompermayer ens deixa escrit Blues una obra que la Beckett agafa per representar-la en el seu cicle de Terrors de la ciutat, escenaris de conflicte i de por. Una obra que Pompermayer deixa a les mans d’un amic seu perquè la dirigeixi: Norbert Martínez. “Va entendre la meva idea a la perfecció; però és interessant veure com una altra persona agafa el teu material i l’enfoca des del seu punt vista. Un treball que et fa créixer com a dramaturg i qüestionar-te si realment havies escrit allò que tu et pensaves” (Sergi). Una obra encabida en un cicle de terror a la ciutat on realment aquesta no és la seva essència; sinó que ens parla dels problemes familiars per […]

Un Shakespeare que, com sempre, sense voler-ho parla dels nostres dies. Una història de fa anys que passa actualment als nostres mars. Intensa, amb un missatge crític i ple d’esperança, però amb un sentiment desolat en la humanitat. Maremar de Dagoll Dagom es basa en Pèricles, Príncep de Tir. Un espectacle que combina el vers, el cant i la dansa. Tots tres protagonistes. Un cant acompanyat de percussió, amb un toc de Lluís Llach i de música ibèrica, típic cant de pescadors. Una història que passa a Terra però el seu gran protagonista és la mar; és a través de la dansa que queda retratat el seu moviment i les seves mil cares. Escenes que es tornen més poètiques al […]