Aleix Bonet-Ragel

La faula de Jean de la Fontaine de El moliner, el fill i el burro ens recorda que mai pots acontentar a ningú, que facis el que facis rebràs les crítiques d’un sector i que en definitiva has de viure i actuar d’acord amb les teves conviccions. El poliorama presenta una versió remasteritzada de la faula on es posa sobre la taula la importància dels teus actes, la necessitat de despullar-se sentimentalment i, per damunt de tot, el fet de viure la vida com tu vols i no com els altres volen que la visquis. Annabel Totussaus i Mont Plans escenifiquen una conversa sincera i tendra. Natural a nivells altíssims i carregada de metàfores i de doble significat. L’experiència vital […]

La tot-terreny Laura Giberga ens sorprèn de nou amb una proposta que va un pas més enllà del teatre convencional. La dramaturga, i a la vegada directora i actriu, condueix el públic per terrenys entre ciència-ficció i paisatges onírics per descriure la dura vida i el terror psicològic que es patia a les presons de dones durant i després de la Guerra Civil. Cinc personatges creats a partir de diverses històries reals barrejades entre si prendran vida entre les parets de la Presó de Dones de les Corts. Amb una escenografia senzilla però funcional, l’espectacle canalitza l’essència del missatge a transmetre a través d’una bona barreja de llums, música i coreografies. Tres elements que encaixen a la perfecció en un […]

A tall de presentació i per tal de fer creure al públic que allò que veuran és 100% verídic, les quatre actrius fan un repàs del seu arbre genealògic femení des d’elles fins a les familiars que no se’n coneix el nom. Ara ja fa quatre anys que tot l’equip va fer un meravellós treball de creació a través de diferents reunions d’assaig. El fet que Núria Cuyàs sigui la rebesnéta de la doctora Dolors Aleu i Riera és el timó d’aquest valent projecte que navega en un mar ple de noms femenins i balenes oblidades. A través d’un espectacle multidisciplinari amb les dosis ideals de text, piano en directe, coreografies grupals i dansa individual «Barbes de balena» pretén donar […]

Només falta cordar-se el cinturó per creure’s que voles cap a Rio de Janeiro, a l’epicentre de l’estil musical bossa nova. El viatge et transporta a l’any 1962, a la segona ciutat més poblada de Brasil on una història d’amors impossibles està a punt de tenir lloc. Bruno Butenas i Gabriel Fortunato són els encarregats de posar-li banda sonora en directe al relat. Fet que dona uns aires més emotius i, segurament, la dosi necessària de ritme per descatalogar l’obra de l’estanteria d’»històries típiques». El projecte s’il·lumina amb llums de colors elèctrics en sintonia amb els sentiments dels protagonistes i la música que ressona a una guingueta de la platja d’Ipanema. Tant Vinicius de Moraes com Nelita, revoltada per l’amor […]

Semblava que la carretera del túnel per veure la llum al final era eterna i encara ens quedava un bon tros. Tot feia pensar que fins al setembre no tornaríem a seure en un pati de butaques. Però a contracorrent i de forma molt valenta la Sala Versus ha obert de nou i proposa, ni més ni menys, que una fresca i atrevida comèdia, escrita i dirigida (via videotrucada) per Rosa Molina, resident a Oslo i incapacitada per viatjar a Barcelona per les restriccions del Govern durant els primers assajos. «Gustafsson R60» ens situa en un sopar de celebració amb amics al menjador d’un pis per estrenar on una parella, aparentment feliç, s’hi acaba de mudar. La principal protagonista de […]