Semblava que la carretera del túnel per veure la llum al final era eterna i encara ens quedava un bon tros. Tot feia pensar que fins al setembre no tornaríem a seure en un pati de butaques. Però a contracorrent i de forma molt valenta la Sala Versus ha obert de nou i proposa, ni més ni menys, que una fresca i atrevida comèdia, escrita i dirigida (via videotrucada) per Rosa Molina, resident a Oslo i incapacitada per viatjar a Barcelona per les restriccions del Govern durant els primers assajos.
«Gustafsson R60» ens situa en un sopar de celebració amb amics al menjador d’un pis per estrenar on una parella, aparentment feliç, s’hi acaba de mudar. La principal protagonista de l’obra no serà ni ell, ni ella, ni els amics, sinó una taula. A partir d’aquí, comença una esbojarrada hora i vint minuts d’intensa comèdia on cada personatge està lligat d’una manera o una altra als altres cinc. Entre ells sorgiran sentiments de tota mena, sense deixar de banda els seus interessos personals conduint la funció a certs nivells reflexius i a terrenys pantanosos de decisions vitals a contrarellotge.
Rosa Molina ha dotat a cada un dels sis personatges d’una identitat pròpia i amb una mania diferent a la butxaca de tots ells. D’aquesta manera el públic buscarà el seu protagonista símil durant el sopar de celebració. Els personatges gaudeixen els moments de tensió i creen un bon equip en harmonia. En definitiva, una molt bona benvinguda al teatre on l’únic espectador que es queda fora la sala és el coronavirus.