Alba Cuenca Sánchez

Había una vez, en un pueblecito de los montes del Tirol, una pareja tradicional que vivía siguiendo las convenciones moderadas del nacionalismo conservador. Todos los días, Fritz se armaba con su maleta de funcionario para sacar adelante a su patria y a su familia, mientras Greta cumplía sus obligaciones de esposa entregada a la limpieza y el hogar. La pareja vivía en plena armonía gracias a la comunión cotidiana por la que cada miembro cumple con su deber y posición. Incluso vestían, de puertas a fuera, una impoluta y sonriente máscara para enseñar al mundo cuan perfecta era su vida. Sin embargo, un fatídico día la modélica relación se vio truncada por aquella que la RAE aún define como miembro […]

Diu la saviesa popular que els actors han d’interpretar personatges diferents a ells per a que el procés sigui un autèntic repte. Tenint en compte les obres que escriu, podríem afirmar que Ramon Madaula s’enfronta en Adossats a un repte de primera categoria.  I es que si com a personatge fictici encara la figura de l’artista obsessionat en les creacions incòmodes, transgressores, que impliquin a l’espectador i li generin preguntes, a la vida real és l’autor d’una comèdia en la que, d’entrada,  sembla –i només ho sembla- que hi ha una important falta de missatge. No trobarem aquí una consciencia en la perspectiva de classes, doncs els “desgraciats” protagonistes “sobreviuen” amb un sou de 3000 euros mensuals. Tampoc hi reconeixerem el pacifisme ni l’animalisme […]

Como buena comedia clásica, El perro del hortelano es un texto relleno de amor, celos e ingeniosos juegos de palabras. Y estos son los ingredientes defendidos en la versión que Helena Pimenta dirige al frente de la Compañía Nacional de Teatro Clásico. La condesa Diana es una más de las protagonistas que se enamoran típicamente de alguien de menor rango social y que por ello se enfrentan a la eterna rivalidad entre la razón y el corazón. Sin embargo, si en otros autores como Marivaux – pienso en El juego del amor y el azar que vimos hace unos años en esa misma sala del TNC, dirigida por Josep Maria Flotats- la condición social resulta determinante y felizmente inviolable, el […]

Què faries si et quedessin 90 minuts de vida? Quim Masferrer ho té clar: desfogar-se. O el que és el mateix, malparlar de mig món. Empresaris, polítics –d’esquerra i de dreta, nacionalistes d’ambdues bandes-, església… i fins i tot la pròpia crítica teatral. Res se salva en aquest text escrit pel propi actor i dirigit per Ramon Fontserè. Bé, res no. La única cosa que no jutja són els toros, dels quals el personatge es declara admirador i n’arriba  a oferir-nos un tast, admirant la “valentia” dels que exerceixen la professió. Em sembla perfecte que s’utilitzi l’humor per a criticar i reivindicar totes les injustícies que acompanyen el nostre dia a dia. Però per a que aquestes crítiques tinguin sentit i credibilitat han […]

Pietro Bartolo és un home com tu i com jo, amb virtuts i defectes, amb bons i mals moments a les espatlles. Metge especialitzat en ginecologia, marit i pare. Impulsiu i servicial. Tossut i amable. Enamorat del mar, de la seva dona Rita i del cuscús que li cuinava la seva mare. Nascut en una família tan nombrosa com humil de Lampedusa, illa on viu i treballa i que estima amb tot el seu cor. Quan era jove, va caure d’un vaixell en alta mar i va viure el que és ofegar-se durant les tres hores que van trigar a rescatar-lo. Ara ha passat el temps, i no pot fer una altra cosa que ajudar a les persones que dia […]