Marc Rosich dirigeix Les alegres casades de Windsor, la vuitena comèdia shakesperiana que la companyia Parking Shakespeare representa al Parc de l’Estació del Nord. La companyia assegura que tot i les dificultats, la bona rebuda de públic i els reconeixements –enguany ha rebut el Premi Serra d’Or– els fan afrontar amb il·lusió cada edició i ja pensen en propostes per d’aquí dos anys, quan ja hagin representat totes les comèdies del Bard.
«Volem que la gent vingui de vacances amb nosaltres» diu Marc Rosich. I és que les propostes dels Parking Shakespare ja tenen un públic incondicional a l’espiral de til·lers del Parc de l’Estació del Nord però, a més a més, aquest any han decidit traslladar la comèdia, Les alegres casades de Windsor, a «un resort tipus Benidorm». I és que Rosich ha adaptat el text fins a l’extrem més hilarant per tal d’aconseguir un muntatge fresc que porti a la riallada constant. Les referències, més enllà de la pròpia obra, les ha trobat en l’humor britànic de Mr Bean, Monty Python o Benny Hill.
FALSTAFF IN LOVE
Les alegres casades de Windsor va ser escrita per encàrrec. Sembla ser que a la reina Elisabet li agradava molt Falstaff, un dels personatges que apareix a Enric IV, i va demanar al dramaturg que li escrigués una comèdia on aquest «grassonet llardós» estigués enamorat. «És una mena de Falstaff in love –fa broma Rosich– i, certament, no és una de les seves millors obres, però té escenes molt potents. La feina ha estat ressaltar-les i deixar en escena només els personatges més delirants». De la vintena de personatges originals, doncs, n’ha deixat onze.
UN GRASSONET LLARDÓS
En aquesta comèdia Falstaff passa de ser un personatge a l’alçada de Hamlet, com se l’ha comparat ocasionalment, per esdevenir «un grassonet llardós» a qui les dones prenen el pèl. «Ell pensa que podrà engalipar dues dones casades per endur-se-les al llit i prendre els quartos als marits, però acaba sent l’ase dels cops». Tan les dones com els seus marits el descobreixen i aprofiten la situació per mofar-se’n i crear tot d’equívocs que acabaran esquitxant a tothom.
INFLUÈNCIA DEL FALSTAFF DE VERDI
Rosich és un gran enamorat de l’òpera. De fet, forma part de l’equip directiu d’Òpera de Butxaca, amb qui ha estrenat Oficina per a una vida postidèntica al Festival Grec. «Falstaff, de Verdi, va ser una de les primeres òperes que vaig conèixer. M’apassiona i fins i tot podria cantar-ne diversos fragments. Només per això, penso que ja val la pena que Shakespare escrigués Les alegres casades de Windsor«. El director, que també signa la dramatúrgia i la traducció, ha agafat algunes de les idees de l’òpera de Verdi per a la seva versió. A més, també hi ha afegit fragments d’altres obres, com el monòleg de l’honor que fa Falstaff a Enric IV o un fragment d’Otel·lo.
REIVINDICAR LA PROFESSIÓ
La companyia Parking Shakespare vol aprofitar aquest vuitè estiu consecutiu al parc per reivindicar la consolidació del seu projecte. «El que era un projecte de bojos fa vuit anys, ara s’ha convertit en un projecte de valents», diu orgullós Pep Garcia-Pasqual, director artístic del Parking d’Estiu. «Volem reivindicar l’ofici, la feina de totes i cadascuna de les persones que hi ha implicades en un projecte teatral». I és que «costa mantenir una companyia amb una proposta de teatre al carrer com la nostra i sense moltes ganes de fer-ho és impossible, però estem molt satisfets i un munt d’idees per al futur». De moment, ja avancen que al setembre recuperaran Les males persones a El Maldà i que, a més, ja tenen lligats bolos de Les alegres casades de Windsor per a l’estiu vinent. Per als qui vulgueu saber quina serà la propera comèdia, us conviden a fer una porra. Només els queden dues comèdies de Shakespeare per fer, així que teniu el 50% de probabilitats d’encertar-la!
