Tres maneres de jugar la partida

Yolanda Toledano

Núria Cañamares / @ncanyamares

Què tenen en comú Sixto Paz (2013), Les Antonietes (2007) i Obskené (2008)? Doncs, entre altres coses, que són companyies relativament joves i amb una maduresa inquieta que les ha connectat amb el públic treballant la contemporaneïtat en direccions ben diferents. 

Sixto Paz defuig les etiquetes i flirteja amb diferents àmbits per nodrir-se en cada projecte. Les Antonietes adapten els clàssics aportant-hi una mirada actual. I Obskené, popularitzada amb Fuenteovejuna, troba en el risc i l’inconformisme col·lectiu l’alè per explorar nous formats. 

Aquest Grec les podrem veure consecutivament amb tres propostes divergents que parlen de com juguem aquesta partida que és la vida. Com ho fa cadascuna?

Remenant el cul i les idees

A Así bailan las putas Sixto Paz plasma el llibre M’estimes i em times, de la periodista cultural Júlia Bertran, que fa el salt “a l’altra banda” per continuar desplegant la seva tesi contra  una societat patriarcal, sexista, monògama… en definitiva, encotillada en un temps que considera superat. Bertran vol girar full, i amb Ana Chinchilla, la seva professora de twerking, defensaran que el perreo no denigra les dones sovint s’ha dit que les cosifica, sinó que aquest pensament és, potser, el resultat d’una mirada. Remenaran el cul per remenar-nos les idees. 

Sixto Paz ja va ser al Grec fa dos anys amb Tender Napalm, en aquell moment, amb la companyia Psirc. Això, un cop més, no hi té res a veure. Seran a l’Escenari Joan Brossa del 5 al 14 de juliol.


Plantant-hi humor i actitud 

Les Antonietes surt de la zona de confort amb un text del seu director, Oriol Tarrasón. Un dia qualsevol és una comèdia que, a partir del que tenim davant del nas, ens ensenya allò que no som capaços de veure. O que fem veure que no veiem. És més còmode anar passant dies i empenyent anys que agafar el bou per les banyes. Imma Colomer es posarà a la pell de la Marta, una vídua de 77 anys que, amb la seva actitud vital, alterarà la rutina de dos companys de la residència (Pep Ferrer i Quimet Pla) i, de retruc, de la directora del centre (Annabel Castan).  

Temes universals com l’amistat, l’amor, la vellesa i la solitud recurrents als clàssics i pels quals transiten habitualment Les Antonietes es desplegaran, també, en aquesta estampa quotidiana. A La Villarroel del 10 al 28 juliol.

 

Connectant consciències

Tres anys després de denunciar la desorientació de l’individu en la societat actual a Ciutat de vidre, Obskené torna al Grec. Ara qüestiona la revolució amb la companyia quebequesa Quitte ou Doble, amb qui ha confluït per donar llum a un espectacle amb esperit de documental que encén la metxa de l’activisme.

Intersections estén una xarxa interactiva entre cinc moviments ciutadans de diferents llocs del món un dels quals, el dels Indignats del 2011 per compartir com es van viure i què han significat. Una trobada emocional que desafia distàncies i cultures traspassant les pantalles de vídeo. A la sala Hiroshima del 15 al 18 de juliol.

Més informació i entrades:

 

 

 

Artículos relacionados

Stephen Sondheim, el arte de hacer musicales

Decir que la obra de Stephen Sondheim marca el inicio del teatro musical moderno no es ningún superlativismo gratuito ni exageración fruto de una devoción que, vista de fuera, pueda […]

El Conde de Torrefiel: ¿Realidad o ficción?

Ahora mismo hay dos compañías catalanas que triunfan más afuera que aquí. Una es La Veronal, que este Grec recupera Opening night, y la otra es El Conde de Torrefiel. […]

Despierta! Acrobacias a ritmo de scratch

Estos 15 intérpretes escogidos por el Groupe Acrobatique de Tanger, tras unas intensas audiciones que se hicieron por todo Marruecos, os dejarán con la boca abierta. El título es toda […]

Comentarios
Sé el primero en dejar tu comentario