Després d’anys amb Mercè Managuerra al capdavant, el Teatre Akadèmia enceta una temporada de transició amb Guido Torlonia com a director artístic i fa una crida als joves del sector teatral perquè es postulin per la direcció del teatre.
De moment la sortida de Mercè Managuerra del Teatre Akadèmia ha comportat pocs canvis. La Fundació Nando i Elsa Peretti, que financia el projecte, ha confiat en Guido Torlonia, membre del Consell d’Administració del teatre, per tirar endavant la programació de la temporada 2017-2018 i segueix una línia similar a les anteriors i repeteix algunes de les cares habituals. Hi ha, això sí, una voluntat «de donar a conèixer el teatre» més enllà dels espectadors habituals. És per això que s’ha apostat per noms com Isabella Rossellini o Mario Gas. A més, també es fa palès l’origen del nou director, que portarà aires italians a la sala amb diverses propostes.
Un dels destacats de la temporada és l’estrena de Link Link Circus, escrita i interpretada per Isabella Rossellini. La filla de l’actriu Ingrid Bergman i el director Roberto Rossellini presentarà un monòleg que ella mateixa defineix com a «excèntric», acompanyada del seu gos Pan, que segueix la línia engegada amb peces com Bestiaire d’amour, co-escrita amb Jean-Claude Carrière, arran dels seus estudis en Etologia, la ciència sobre el comportament dels animals. L’obra, que compta amb la producció del Teatre Akadèmia, farà després una gira internacional.
Un altre dels espectacles amb accent italià serà l’homenatge a Giorgio Strehhler amb Caro Maestro!, que vol descobrir al públic barceloní la vida i l’obra d’un dels directors de més referència del panorama europeu. Dirigit per Guido Torlonia, comptarà amb tres repartiments diferents: Carme Elias i Mario Gas, que repetirà també amb Marisa Paredes en castellà, a més de Pol López i Carlota Olcina. «És emocionant, per als actors que ens hem emmirallat amb ell, parlar del seu recorregut a la vida, els seus ideals i la seva trajectòria, que encara ens toquen d’aprop i són una bandera de com treballar d’una determinada manera al teatre», diu Elias.
Obrirà la temporada Oklahoma, l’últim espectacle de la companyia Dei Furbi, estrenat durant el passat Grec. Dirigit per Gemma Beltran, parteix de l’últim capítol d’El desaparegut, de Kafka, però s’endinsa també en els mons de Lewis Carroll o Pirandello. «És un plaer poder fer una obra de Kafka lluminosa i que acabi bé», diuen. El seguirà Yes, potser de Marguerite Duras, una tragicomèdia surrealista i apocalíptica crítica amb la política dels Estats d’Units d’Amèrica i la Guerra del Vietnam.
Durant la temporada es podran veure també clàssics de la dramatúrgia universal. La Cia. Salamandra s’aventura amb el text més polèmic del dramaturg noruec Henrik Ibsen a Espectres, on s’observa la relació entre pares i fills que desencadena l’arc dramàtic per a la veritable tragèdia moderna. També el cineasta Ingmar Bergman, un altre referent artístic, formarà part de la nova programació amb Sis escenes d’un matrimoni, una tragicomèdia sobre la relació de parella. I el Projecte Ingenu tornarà amb el muntatge de més èxit de públic de la temporada passada al teatre, Yerma, de Federico García Lorca.
Sin Fronteras, dirigida per Thomas Richards del Workcenter de Grotowsky, ens traslladarà dintre d’una ONG durant el terratremòl de l’any 2010 a Xile per reflexionar sobre les fissures que s’obren en la societat després d’una catàstrofe natural.
La temporada acabarà amb el cicle Air de printemps, un cicle de música, poesia i cabaret francès. El desig de capbussar-se i Allons françois de la patrie comptaran amb la direcció d’Emilià Carilla, i també podrem veure Réparer les vivents, un monòleg escrit, dirigit i interpretat per Emmanuel Noblet que va rebre el Premi Molière al millor monòleg el passat mes de maig. Al juny arribarà la segona edició del Festival Mikro Teatre, amb tres dies de peces curtes de teatre que es podran veure menys o més dies segons les votacions del públic.
