La nit del 16 de juny de 1944 la Gestapo va assassinar 30 membres de la resistència francesa. Un d’ells era Marc Bloch, historiador medievalista francès i combatent condecorat tant a la Primera com la Segona Guerra Mundial. hISTÒRIA, escrita per Jan Vilanaova i dirigida per Pau Roca, vol retre homenatge a la seva manera d’entendre i viure la història; allunyada dels fets grandiloqüents, dates i noms.
Aquesta és l’última temporada de la Sala Beckett de Gràcia abans del trasllat definitiu al Poblenou. Sixto Paz serà l’última companyia externa en presentar espectacle. La productora, que en els darrers anys ha mantingut una estreta relació amb la sala –hi ha estrenat muntatges d’èxit com Pulmons (2014) i L’efecte (2015)– és, segons el director de la Beckett Toni Casares, «una companyia afí de qui hem après moltes coses, sobretot pel que fa a la relació amb el públic i la tria de temàtiques de plena actualitat que generen debat després de sortir del teatre». Tal és la complicitat, que reconeix que han tingut reservat un espai en la programació de la sala «abans de saber el projecte que presentarien».
Fins ara, però, hi havien presentat textos d’autoria estrangera. Ara, després d’estrenar-se com a autor a Bruno&Jan(&Álbert) al Maldà, el sixto Jan Vilanova presenta hISTÒRIA, un text inèdit sobre l’amistat, l’amor i el compromís humà. Els tres protagonistes són un jove universitari (Pau Roca), el seu professor d’història (Miquel Gelabert) i la seva filla (Vicky Luengo). El jove està investigant l’afusellament, per part de la Gestapo, de l’historiador francès i resistent antinazi Marc Bloch (Lió, 1886-Saint-Didier-deFormans,1944). La trama transcorre a cavall entre la nit de l’afusellament de l’historiador i l’actualitat, on els dos joves viuen una història d’amor plena de llums i ombres.
«Tenia ganes d’explicar la història com a ofici, com a quelcom més gran que homes i dates, aquella que vol entendre millor com som els éssers humans», explica Vilanova, que actualment està a punt d’acabar el Grau d’Història. Per ell, la gran pregunta d’un historiador, lluny de la cerca de la culpabilitat que fa un jutge, és el per què, «i la resposta no sempre és senzilla». És per això que se sent atret per la figura de Marc Bloch, qui creia en una història que pot rebatre’s més endavant, sense lliçons tancades ni respostes per a tot i va aportar importants reflexions sobre l’ofici d’historiador a la inacabada –degut a l’afusellament– Introducció a la història.
Una de les claus de l’obra és, precisament, com la història pot explicar-se de maneres molt diferents segons la seva interpretació o narració. És per això que han optat per reviure fins a tres cops l’afusellament de Bloch, a qui la versió més heroica li atribueix un últim «vive la France» abans de rebre el tret. L’essència de l’obra, però, «és l’amistat, l’amor i el compromís humà de tres personatges i el paral·lelisme que es pot fer de la història amb la vida; fins a quin punt podem arribar a entendre els silencis i els anhels de les persones?».
L’OBRA COMENÇA A CASA
Els seguidors més fidels de Sixto Paz no només esperen veure quin serà el seu proper muntatge, sinó també quina n’hauran pensat per vendre les entrades o dinamitzar el postfunció. Aquest cop, però, ni portaran les entrades a casa ni hi haurà taquilla inversa. La productora està immersa ara en una altra preocupació: el prefunció. «Al Camp Nou hi ha qui hi va tres hores abans, escolta el programa de ràdio que en parla i es prepara veient la gent arribar. Això segur que fa que el minut u ja sigui extremadament intens. Nosaltres estem pensant com traslladar-ho al teatre», explica David Costa, responsable de producció i màrqueting.
En aquest cas, doncs, els espectadors que vulguin jugar al seu joc, poden enviar-los un correu electrònic avisant que ja han adquirit les entrades i començar la funció uns dies abans, a casa. Els enviaran, els dies previs a la funció, tres correus electrònics que els traslladaran a les classes del professor Vinyals de l’obra, com si fossin un assistent més. «Tindran la sensació de viure en primera persona el guió», expliquen. Fins ara, ja n’han rebut més d’un centenar.
Text: Mercè Rubià
