hISTÒRIA

La solvencia como productora de Sixto Paz a la hora de sacar adelante proyectos interesantes ya hace tiempo que ha quedado demostrada con montajes como Pulmons o L’efecte, por citar sólo un par de ejemplos. En esta ocasión, con un texto original de Jan Vilanova Claudín, presentan una obra sobre el papel de los individuos en la historia, de cómo la memoria o la necesidad de crear un relato con el que resulte más fácil identificarse interfieren en nuestra percepción de los hechos pasados. El tema planteado resulta muy interesante a pesar de que, en algunos momentos, toma un curso un poco demasiados teórico. Afortunadamente, tener a un profesor de universidad en la trama sirve de excusa y soluciona, en parte, este problema. La dirección de Pau Roca, sencilla pero efectiva, consigue implicar emocionalmente al público en ciertos momentos y acerca al máximo su propia interpretación tanto como la de sus coprotagonistas, unos ejemplares Vicky Luengo y Miquel Gelabert. El conjunto es un bonito homenaje a la Historia como disciplina pero también a las personas que formamos parte de su relato constante, al valor de las relaciones interpersonales y a aquello que cada cual aporta a la colectividad. Se trata, en definitiva, de un pequeño ejercicio de divulgación, tierno y didáctico que maneja bien el conflicto y las dudas que nos plantea.

Altre cop torno a confiar en el nou muntatge de la companyia Sixto Paz, a la que sempre segueixo, tan pel seu tarannà, com per les seves propostes engrescadores i originals a l’hora promocionar els seus espectacles.

Sixto Paz van ser pioners en el sistema de pagament a través de la taquilla Inversa a la mateixa Sala Beckett. Amb Bruno&Jan a part de portar les entrades a domicili, vam haver de dir una contrasenya per poder entrar a la sala del Maldà. En aquesta ocasió la sorpresa no ha estat menys, l’espectacle comença a casa. Després d’adquirir les entrades, vaig haver d’enviar un correu electrònic, avisant que ja les tenia comprades. Durant els dies previs a la funció, vaig rebre tres correus electrònics, que em van traslladar a les classes del professor Vinyals de l’obra. La funció havia començat!

hISTÒRIA és un text inèdit de Jan Vilanova, dirigit per Pau Roca, que ens parla sobre l’amistat, l’amor i el compromís humà. Els tres protagonistes són en Gerard, un jove universitari (Pau Roca), el seu professor d’història (Miquel Gelabert) i la Sophie, la filla del professor (Vicky Luengo). Tota la trama gira al voltant de la investigació que ha de fer el jove estudiant, sobre l’afusellament de l’historiador francès i resistent antinazi Marc Bloch, assassinat per la Gestapo el 16 de juny de 1944. L’autor juga amb dos moments en el temps, fent continus salts endavant i en darrera, un durant l’afusellament d’en Bloch (1944) i l’altre al present amb el professor, la filla d’aquest i l’estudiant.

Els espectadors vivim la història lluny dels fet, dates i noms. Ens quedarem amb el que va passar, no com va passar, ni el perquè; la història és molt diferent des del costat en que s’explica. Precisament, una de les claus de l’obra és fer-nos veure, com la història pot explicar-se de maneres molt diferents, segons la seva interpretació o narració. De fet a hISTÒRIA podem veure tres vegades els mateix fet (l’afusellament de Bloch), però amb tres versions ben diferents. Quina és la veritable?

Tots tres actors fan una feina increïble, tot i que haig de reconèixer que la Vicky Luengo em va sorprendre moltíssim, va ser impressionant veure amb quina força escènica s’entregava en el seu paper, mostrant-nos una noia enèrgica, rebel, fràgil i seductora a la vegada.

Amb aquesta obra en Jan Vilanova ens convida a reflexionar sobre la feina de l’historiador. L’historiador no es pot limitar tan sols a recopilar fets històrics, perquè els fets, en si mateixos, no revelen la història. La relació entre els diferents fets és la clau, és a les hores quan l’historiador fa la seva feina ( plantejar i estudiar les diferents dades, per extreure’n la relació que hi ha entre elles). Fascinant!!

No us ho penseu, us asseguro que paga la pena d’anar-hi. hISTÒRIA és d’aquelles obres que va més enllà del propi teatre, ja que de camí a casa i durant una bona estona, us farà debatre i reflexionar sobre el que és i significa per vosaltres la història, i de pas replantejar-nos que no importa qui té la raó o no, sinó que ens hem de quedar amb el fet del que va passar, no l’embolcall amb que se’ns presenta.

En hISTÒRIA, Sixto Paz aborda el tema de la historia y sus interpretaciones, del relato de la historia, y, para hacerlo, se centra en una historia pequeña (una historia en minúsculas) ocurrida durante la Segunda Guerra Mundial. Jan Vilanova firma un texto magnífico que, hablando de las cosas pequeñas, consigue explicarnos cosas muy grandes. Un texto habitado por personajes fascinantes, complejos y, sobre todo, muy humanos, interpretados por tres actores impecables.

hISTÒRIA es un montaje interesante, que emociona e invita a la reflexión. No os la perdáis.

Más información (en catalán) en Somnis de teatre

Doncs segons com ha semblat que en volguessin donar lliçons d'història i fins i tot de moral, però al marge del relat històric (l'autor és historiador i no se n'ha pogut estar) el triangle de personatges actuals ha funcionat prou bé. Bona direcció de Pau Roca que continua vorejant el risc de ser actor i director a la vegada; però se'n surt prou bé. Espai escènic i il·luminació bons. Utilització del vídeo irrellevant, per a mi, però tampoc ha fet nosa. L'espai Lliure quasi ple, tot i ser una reposició, doncs l'any passat s'havia estrenat a la Beckett.

 

Crítica completa » http://bit.ly/2ipCVUs

El seu autor, Jan Vilanova, qüestiona la veracitat de la història oficial i com molt sovint donem per vàlides informacions que d’altra banda no podem comprovar.

Una proposta arriscada amb unes interpretacions magnífiques dels tres protagonistes i una posada en escena sorprenent i efectista.

Una proposta que desperta en nosaltres la inquietud per la història que ens expliquen, si bé en algun moment queda desenfocat per la contínua incidència en la personalitat d’un historiador, Marc Bloch, del qual no havíem sentit a parlar i que, sincerament, ens interessa ben poc.

En aquest cas tenim dues opinions totalment contraposades, ja que a l'Imma li va agradar força tota l’obra, mentre que en el Miquel no va ser capaç de connectar ni amb aquesta història ni amb la intenció de l'autor, justament qüestionar les històries oficials.

La versió completa de la nostra valoració, la trobareu en el següent enllaç del blog “Voltar i Voltar”: http://wp.me/p19AHZ-gkh