Carlos Cuevas i Clàudia Benito són Romeu i Julieta al nou muntatge del Projecte Ingenu, dirigit per Marc Chornet, que es podrà veure a La Seca-Espai Brossa fins el 5 de juny.
Hi ha qui diu que Romeu i Julieta és un Shakespeare de segona, que juga a una lliga diferent de Hamlet o Coriolà. “Tenim al cap Romeu i Julieta com una historieta d’amor plena de tòpics, però quanta gent l’ha llegit?”, es pregunta Carlos Cuevas. Certament, li ha jugat en contra que es redueixi a una mera història d’amor, accentuat per les pel·lícules i un romanticisme barat de candau lligat al pont. Però Marc Chornet i els ingenus estan segurs que no és així: “Té més de Hamlet (Shakespeare la va escriure només tres anys abans) que d’Otel·lo, que potser sí que seria una obra de segona, ben rodoneta, com un Molière –diu Chornet–. A més, té els ingredients més potents per al teatre: amor i guerra”. I és que «Romeu i Julieta és una gran història d’amor, perquè, en el fons, és una gran història de guerra. Una dimensió sense l’altra no té sentit.»
La culpable que l’obra arribi a La Seca, però, és Clàudia Benito, que des dels 12 anys tenia clar que algun dia volia interpretar el paper de Julieta. Després de veure el Hamlet que va dirigir Chornet a l’Àtrium, també va tenir clar que ell n’havia de ser el director. “El que més m’agrada és que no defuig la tendresa, cosa poc habitual al teatre actual”, diu la jove actriu, a qui hem pogut veure recentment a Cleòpatra i que a partir del setembre serà una cara habitual al Lliure amb la jove Kompanyia.
“Quan m’ho va proposar em vaig atabalar, no tenia clar que jo pogués dirigir un text com aquest. Jo no sé fer les coses bé. Però quan em vaig treure del cap la idea burgesa de l’obra i vaig entendre que el que havíem de fer era enfocar-la de la mateixa manera que els altres treballs de la companyia, tot va començar a encaixar”. De fet assegura que aquest és l’espectacle més original i genuí del Projecte Ingenu, “el que més s’assembla al treball de recerca que fèiem a l’inici”. I això vol dir despullar l’obra i donar el paper central a l’actor i cercar la humanitat; “és aquí on apareix la tendresa”, explica el director.
UN COR I DOS BÀNDOLS
Com totes les creacions del Projecte Ingenu, l’espectacle s’ha cuit a foc lent, durant més de tres mesos. Una manera de treballar que, assegura Neus Pàmies, permet als actors i actrius apropar-s’hi d’una manera: «Quan assages un mes i mig només vas a fer el teu paper –i prou feina tens!–, no pots dedicar-te a aportar coses. En canvi, aquí hem pogut ser partícips de l’obra i aportar la nostra visió en els diferents aspectes creatius, de l’escenografia al moviment«. El coreògraf Víctor Rodrigo, que ha fet una important feina en el moviment de l’espectacle, assegura que al principi fins i tot es va atabalar, amb tantes aportacions, perquè en la dansa no hi està acostumat, «però al final m’ha agradat molt». I és que «quinze caps pensen més que un», conclou el director.
Aquests tres mesos d’assaig els han permès, entre altres coses, començar a treballar sense tenir clar, exceptuant Romeu i Julieta, quin actor faria cada personatge. «Tots els hem anat fent tots, de manera que el que finalment s’ha quedat el paper ha pogut treballar amb les aportacions dels altres», expliquen. De fet, Chornet ha construït un cor «d’actors joves, amb alt control i expressivitat físics i capacitats musicals i vocals» d’on neixen tots els personatges a excepció dels dos protagonistes.
Un cor (Roser Tapias, Alba José, Rosa Serra, Neus Pàmies, Toni Guillemat, Jordi Llordella i Martí Salvat) que són alhora les dues famílies protagonistes de la història: els Capulet i els Montagut. «Dos bàndols que es distingeixen en escena per ser homes, uns, i dones, els altres. Un plantejament escènic que està en la gènesi de l’escriptura shakesperiana: el transvestisme. Entès, ara, d’una manera moderna, no només homes-dona, sinó també dones-home.» El dos amants adolescents, però, es troben fora d’aquest transvestisme «per tal d’evidenciar la desconnexió que senten envers el seu propi món i la seva pròpia família».
El mateix cor és l’element de percussió i qui manipula l’escenografia (obra de Laura Clos, Closca), convertint-la l’element necessari en cada moment; un mateix bastó de fusta és una arma, part d’una capella o l’instrument per fer sonar les campanes de mort.
EL PAS ENDAVANT DE LA NAU IVANOW
El Projecte Ingenu va néixer com a grup de treball i recerca impulsat per Anna Maria Ricard (que a Romeu i Julieta fa d’ajudant de direcció), Arnau Puig, Marc Rius, Clara de Ramon, Neus Pàmies, Alba José i Marc Chornet. Van començar a reunir-se a la Nau Ivanow per, després de sortir de l’Institut del Teatre, no perdre el punt de trobada i seguir investigant. Ara en són una de les companyies residents. L’espai de La Sagrera, doncs, ha estat fonamental per la companyia, que ara també hi ha pogut assajar, fer passis tècnics i obrir la creació a alguns instituts de la zona i els Amics de la Ivanow.
De fet, és la primera mostra del «pas endavant» que vol fer la Nau en el projecte de suport a les arts escèniques. David Marín, director de la sala, explica que la Nau acollirà dues companyies residents «que disposaran de tots els recursos per créixer i internacionalitzar-se». No es tracta d’ajudar a coproduir espectacles, «sinó d’acompanyar, facilitar i fer recerca de tots els recursos necessaris perquè aquestes companyies desenvolupin les seves creacions, formant-se amb directors i creadors internacionals o facilitant-los l’accés a festivals i circuits». La Nau Ivanow aposta d’aquesta manera per l’impuls i la professionalització de les companyies joves i vol esdevenir una plataforma d’impuls de projectes escènics, més que no un espai d’exhibició.
Text: Mercè Rubia / Fotografies: Andrea Torres Balaguer
