Què tries: un feix de diners ara, o multiplicat d'aquí uns anys?

El guionista Jordi Villarejo (La Riera, Sin Identidad) s’estrena al teatre amb El test, una tragicomèdia dirigida per Cristina Clemente i protagonitzada per Sergio Caballero, Clàudia Costas, Carme Poll i David Vert que arriba al Club Capitol després de l’èxit a la Sala Muntaner i una gira per Catalunya.

Un sopar. Dues parelles d’amics. Els amfitrions, la Berta i en Toni, model d’èxit. Els convidats, l’Hèctor i la Paula, una parella amb problemes econòmics. I de cop, una pregunta que esclata als seus morros: «Què escolliries: 100.000 euros ara mateix, o un milió d’aquí deu anys?»

Una pregunta, adaptada, que des dels anys seixanta es fa a les criatures com a test de personalitat (The Marshmallow Test, podeu veure’l al Youtube). A ells se’ls ofereix una llaminadura o bé, si s’esperen quinze minuts, dues. Segons els psicòlegs que l’apliquen i les estadístiques que remenen, els primers, els impacients, seran persones sense força de voluntat, que prenen les decisions en calent i acaben tenint unes relacions personals pobres. Els segons, els pacients –o potser menys afamats, ironitzen els actors–, acabaran sent persones d’un major èxit.

I el dilema aquí el formulen ells, la parella d’èxit. La Berta, psicòloga mediàtica acostumada a sortir-se amb la seva, intel·ligent i segura, està fent un estudi amb aquesta pregunta per al Màster en lideratge personal. És en Toni, però, ara farcit de quartos, qui fa la pregunta als seus amics. I tot i l’escepticisme que provoquen aquests tipus de test, «als quatre personatges els preocupa molt la resposta que donen i el debat es va complicant. Perquè sigui cert, o no, el resultat d’aquest test, sí que dóna una pista de com som», expliquen.

«La comèdia està en la seriositat amb què s’enfronten al conflicte», explica Cristina Clemente. Sobretot la Paula, una dona de principis que intenta viure de la manera més coherent possible: és sòcia d’una ONG, gens consumista, preocupada pel planeta i per l’alimentació sana a qui, poc a poc, aniran acorralant. Però també l’Hèctor, que malgrat ser feliç i absolutament optimista malgrat la situació del seu negoci, el bar amb què sempre havia somniat, aquesta pregunta pot generar-li un mar de dubtes.

Però la pregunta no deixa de ser un MacGuffin, «una excusa per parlar de relacions personals, d’èxit i fracàs, de la manera d’afrontar la vida, qui erets i qui seràs, de l’ambició», diu Villarejo. Així que, asseguren, durant el transcurs de l’obra els espectadors es trobaran amb un munt de sorpreses. Algunes pistes, que qui sap si ens portaran enlloc: era l’Hèctor qui, quan eren joves, semblava que havia de triomfar; la Berta és molt més jove que en Toni i l’última que s’ha incorporat al grup d’amics, que de joves compartien pis i en Toni fa cert aquella dita que els diners no fan la felicitat.

Text: Mercè Rubià