Lluís Pasqual: «Al món actual, estem envoltats de pura irracionalitat»

Redacció

Emma Vilarasau es fica en la pell de Medea per protagonitzar, a partir del dia 11 d’abril, una tragèdia que barreja les versions d’Eurípides i Sèneca en el Teatre Lliure de Montjuïc. Adaptada per Alberto Conejero i Lluís Pasqual, que, a més, dirigeix aquest clàssic, l’obra té una hora de durada per presentar, intensament, la història d’aquesta incompresa reina estrangera i infanticida.

Pasqual, acompanyat per Vilarasau i els actors Roger Coma (Jàson) i Joan Sureda (preceptor), ha recordat en roda de premsa que ja va posar en escena una altra Medea l’any 1979 amb Núria Espert de protagonista. «Per fer aquest muntatge, el més important és tenir una actriu capaç d’interpretar-la», ha declarat. A més, considera que el moment actual és molt propici per a una història com aquesta: «Si mirem el món: Trump, Putin, Kim Jong-un o, d’altra banda, el terrorisme de l’ISIS… estem envoltats de pura irracionalitat».

També ha reflexionat sobre la circumstància de fer coincidir a la cartellera diverses tragèdies clàssiques en teatres diferents. Segons Pasqual, «devem estar molt desesperats. Necessitem, d’alguna manera, explicar la nostra violència i la dels altres».

En aquesta versió en català, també intervenen Andreu Benito com a rei Creonte i els nens Arià Campos, Pau Trujillo, Joan FarssacGuim Luque, que s’aniran alternant per interpretar als dos fills de Medea.

Lluís Pasqual ha valorat les dificultats de portar a escena una peça de fa 2.500 anys, arribant a la conclusió de què «el més difícil de tot és trobar el to adequat». Per aquest motiu, ha decidit suprimir el tradicional cor grec que, creu, és «l’element clàssic que ha envellit pitjor».

Emma Vilarasau, que fins ara no s’havia atrevit amb el personatge, ha afirmat que es tracta d’ «un personatge inassolible, amb una part de monstre, que tots podem portar dins». També ha confessat que si ha gossat, aquesta vegada, entrar al projecte, ha estat per la seva confiança en el Lluís Pasqual com a director.

Artículos relacionados

'Opening night' de La Veronal: un homenaje al teatro

Esta primavera se ha vivido un tramo final de temporada difícil, con salas inusualmente vacías, que ha hecho aún más complicada la remontada pospandemia. Coincidiendo con el Día Mundial del […]

Del arte a la vida, 28 pasos y medio

Quizá el mayor sueño de todo artista sea crear una obra que permita reconciliar las artes sin jerarquías. Y tal vez esta empresa no sea posible sin tener en cuenta […]

Stephen Sondheim, el arte de hacer musicales

Decir que la obra de Stephen Sondheim marca el inicio del teatro musical moderno no es ningún superlativismo gratuito ni exageración fruto de una devoción que, vista de fuera, pueda […]

Comentarios
  • Pau Rosell Simón
    Pau Rosell Simón

    Quines ganes!! Un espectacle q

    Responder
    06/04/2018