La primera Lliga de Teatre organitzada per Sixto Paz ha arribat al seu final, i hem parlat amb una guanyadora, la nostra col·laboradora Gema Moraleda, per a conèixer l’experiència de primera mà.
La Gema era la portaveu de l’equip Rosencrantz i Guildenstern són morts, que formava amb el seu marit, amb qui va començar a participar-hi per casualitat i ha quedat encantada amb l’experiència, ha explicat.
“És una bona opció per a aquells que vulguin anar al teatre i no s’aclareixin amb la cartellera”, i també pot ser una excusa per descobrir obres que no aniries a veure, comenta. En el seu cas ens ha posat l’exemple de la Trilogia Mozart com a obra que no l’havia interessat en un principi, però que va resulta un grat descobriment.
Durant quatre jornades, els diferents equips -dividits entre els dimecres i els dijous- s’enfrontaven en uns post-funció en forma de trivial concurs que tenien lloc a un bar, amb un ambient distès i amb presència de la companyia, que en algunes ocasions feia de jutges. La competició era complicada, i els de Sixto Paz variaven força les preguntes i els agafaven desprevinguts constantment: després de la funció de La pols, per exemple, els van preguntar sobre l’utillatge que hi havia sobre l’escenari, de manera que durant El llarg dinar de Nadal van invertir una bona estona en comptar les copes que hi havia sobre la taula, però el qüestionari va anar per una altra banda. El més divertit, explica la Gema, era l’ambient que es creava al bar: la Lliga se’ls feia curta la llarga jornada, quan entre els equips ja començaven a conèixer-se. “Hi havia aquest caldillo de prendre alguna cosa amb els amics, per la nit”, descriu.
Però l’experiència va més enllà: “Et fan fixar-te en petits detalls on de costum no hi pares atenció, et canvia el rotllo” fins al punt que d’una manera o una altra, les següents vegades que vas al teatre ha canviat alguna cosa en tu, com espectador. El que més li va cridar l’atenció va ser quan els van preguntar com creien que s’havia fet ric el personatge del Timó, de l’obra Timó d’Atenes: “És una cosa que no expliquen durant l’obra, i em va cridar l’atenció. Em va fer veure que les histories no es queden al teatre, pots imaginar més enllà”.
El canvi és encara més gran en gent que no està tan habituada a anar al teatre, apunta. En el seu cas, els seus inicis a la platea vénen de la mà d’algú amb força coneixements tècnics: el seu marit, el Lluc Potrony, amb el que formava equip. El Lluc té molt a veure amb la passió pel teatre de la Gema, ens confessa: fa deu anys, treballava com a il·luminador en una sala, amb els horaris de cap de setmana complert que això comporta. Van tenir la sort que el cap, que era força enrotllat, la deixava passar les funcions amb ell a la cabina, i allí va arribar a veure fins a 40 vegades una mateixa obra. “I cada dia eren diferents!”, exclama apassionada, afegint que l’espontaneïtat i la màgia del directe del teatre la van enganxar. “El teatre és el meu hobby i el meu vici. Si pogués hi aniria cada dia!” assegura.
El seu principal enemic és el temps, que a vegades no li permet veure totes les obres que voldria mentre estan en cartellera. Tot i que es guanya la vida com editora, en el seu temps lliure escriu un blog sobre teatre i redacta recomanacions a TeatreBarcelona, de manera que les arts escèniques tenen una presència important a la seva vida. “Però a la Lliga hi havia de tot!”, grans consumidors, com ella, i d’altres menys habituals: un grup heterogeni de gairebé 50 persones d’entre 20 i 60 anys, que tenia en comú una gran passió, i això es notava durant els fòrums posteriors, apunta.
El seu equip anava en primer lloc en el rànking empatant amb un altre equip, de manera que pensaven que tenien possibilitats però va estar molt ajustat fins a l’última jornada. Com més aferrissada es convertia la funció, més ho complicaven els de Sixto Paz, que fins i tot van afegir la possibilitat de puntuar, fora d’aquestes jornades, amb fotografies de temàtica teatral. Però, per sobre de tot, s’ho passaven bé, sentencia.
Hem volgut saber quina seria la seva selecció si hagués d’organitzar una Lliga aquest Nadal, i no ha dubtat ni mig minut: ja té la selecció feta amb les obres que anirà a veure durant les festes, i és tan variada com afirma que són els seus gustos. La componen El president, La Mascarada Fantàstica, Merda d’Artista i Eduard II.
I vosaltres? Quines obres escolliríeu per una Lliga nadalenca?
Text: Neus Riba
