L’Espai Lliure de Montjuïc acollirà, a partir del proper 17 de maig, l’espectacle Cúbit, de Josep Maria Miró i La Ruta 40, estrenat al Temporada Alta de Girona. L’obra planteja a l’espectador diverses preguntes sobre la percepció de la realitat, la construcció i la deconstrucció de la memòria.
Josep Maria Miró és un autor d’èxit. El problema, potser, és que ho és més a fora que a casa. A l’Amèrica Llatina no paren de publicar-li textos. Aquí, en canvi, molts no s’estrenen. O d’altres, com Nerium Park, mentre que a Barcelona només es va poder veure durant quatre dies durant el Grec de 2014, a l’altra banda de l’Atlàntic no para de representar-se amb èxit.
L’obra que el va catapultar a l’èxit internacional va ser El principi d’Arquimedes, on Miró reflexionava sobre “l’americanització de les relacions socials” i una societat on som tots sospitosos. A Cúbit aposta per la memòria històrica i la construcció del relat oficial a partir de la història de dos fills que visiten la mare i troben que s’ha instal·lat a casa un noi de la seva edat perquè l’ajudi a escriure unes memòries. El pare, ja mort, havia estat un prohom de la cultura i la societat del país i impulsor d’una fundació de la qual la dona vol escriure un llibre. Aquest jove secretari que ha d’ajudar-la, però, és el fill de l’enemic del pare.
«En totes les obres que escric em faig preguntes i al mateix temps intento traslladar-les als espectadors -diu Miró-. Són temes que m’inquieten i de les que no acostumo a tenir resposta. La situació que plantejo a Cúbit em serveix de punt de partida per a parlar d’una qüestió fràgil i dubtosa com ara la creació de relats oficials», explica el director.
Anna Azcona, Alberto Díaz, David Menéndez i Sergi Torrecilla són els protagonistes d’una obra que el mateix Miró defineix com «un magnífic i perillós mitjà de comunicació i manipulació».
