Gerard Jofra és empresari, productor d’espectacles i fill del famós humorista Eugenio. Fa nou anys que reivindica el llegat del seu pare a través de ReEugenio, un tribut que, en la seva nova temporada, inclou acudits inèdits.
TEATRE BARCELONA: On va néixer la idea de fer aquest homenatge?
GERARD JOFRA: L’any 1991, anant de viatge a València, el meu pare em va preguntar si em pot demanar un favor. Jo li vaig dir que sí. Llavors, em va explicar que, per l’edat que tenia, no tindria temps d’acabar la seva obra i donar-li el reconeixement a qui va fer que fos un dels millors còmics del país.
T.B.: A qui es referia?
G.J.: A la meva mare. Ella era la veritable artista. L’Eugenio, en realitat, era un simple joier. Es va trobar la professió d’humorista acompanyant a la meva mare que era cantant. Ell tocava la guitarra en les seves actuacions. Un dia, va explicar un acudit damunt de l’escenari i allà va començar tot. Lamentablement, ell no li va poder agrair tot allò que va fer per ell.
T.B.: Per què?
G.J.: Va morir molt jove: amb 39 anys. Des d’aquell moment, el meu pare va haver de continuar tot sol però sempre la va tenir present.
T.B.: Llavors, què li vas respondre?
G.J.: Li vaig dir que jo no estava disposat a pujar a un escenari i ell es va limitar a respondre: ja t’arribarà.
T.B.: I com et va arribar?
G.J.: A partir de la seva mort, l’any 2001, se’m va encendre com un interruptor veient que la presència que ell havia deixat en l’imaginari de la gent era espectacular. Jo tenia clar que, si feia alguna cosa, s’havia de fer bé. D’una forma que tingués molt de sentit i que sumés. L’any 2008, a partir de veure un vídeo d’una interpretació que em va agradar, vaig rebre una trucada d’una persona que em volia conèixer. El vaig convidar a actuar a una festa pel meu aniversari i allà el vaig presentar com a ReEugenio.
T.B.: Va fer una bona actuació?
G.J.: Probablement, la pitjor de la seva vida… però vaig sentir una bona vibració i vaig pensar que, si es posava en les meves mans, podíem fer alguna cosa important. Hi havia l’essència del que, realment, podia arribar a ser.
T.B.: Quin va ser el següent pas?
G.J.: Recuperar tots els acudits que el meu pare va deixar escrits en llibretes que encara conservo. Fer una selecció. I posar-ho en escena.
T.B.: I fins avui…
G.J.: Actualment, barregem acudits nous amb els clàssics de tota la vida. Els anem incorporant de mica en mica. Han passat nou anys, més de 1.400 actuacions i hem canviat d’actor. Ara estem al Capitol i amb ganes de començar la gira.
T.B.: Va ser difícil trobar un nou actor?
G.J.: No el vaig haver de buscar. Em va trucar ell. Les coses, a la vida, passen perquè han de passar.
T.B.: Realment, estàs dedicant la vida al teu pare…
G.J.: Fins ara, sí. Però això té data de caducitat. També tinc ganes de començar a fer altres coses. Acabar aquesta etapa i tornar a fer un programa de ràdio o un programa de televisió com havia fet anteriorment.
T.B.: Però, l’espectacle és tot un èxit!
G.J.: Realment, sí. ReEugenio reuneix a quatre generacions d’espectadors. Les reaccions són molt bones. Sento un enorme agraïment per com la gent manté viu el seu record. Però tampoc vull dedicar tota la meva vida als meus pares. Estic molt orgullós del que he fet però em ve de gust fer moltes altres coses. Eugenio, igualment, continuarà sempre viu a la memòria de tots.
