Dilluns al vespre, mentre al Saló de Cent s’acabaven de lliurar els Premis Ciutat de Barcelona, al MauMau del Poble Sec s’hi feia la festa de presentació d’El Cicló, el Cicle de companyies independents del Teatre Tantarantana. Aquí no hi havia càrrecs electes que es poguessin ofendre i marxar, però sí un bon grup de companyies joves a punt per ‘despintinar-nos’: la Companyia Ignífuga, La Calòrica, Dara Teatre, La Casa Real i el Col·lectiu La Santa.
«No som cares conegudes ni tenim gran pressupost, però fem el que ens dóna la gana» començava la presentació Arántzazu Ruiz del Col·lectiu La Santa. Julio Álvarez i Roberto Romei, directors artístics del Tantarantana, ho confirmaven: «No tenim ni idea del que passarà, ni aquí ni al teatre, però aquesta és la idea del Cicló». La llibertat de creació és el leitmotiv del projecte, que vol «posar en primer pla els artistes i la seva recerca». Com en la primera edició, la direcció del teatre ha seleccionat cinc companyies que fan residència a la sala amb la data d’estrena com a única condició. L’altra clàusula se la posen ells mateixos: el treball col·lectiu. Les companyies s’han organitzat no només per la presentació, sinó també per tal d’oferir diverses activitats paral·leles de març a setembre: assajos oberts, col·loqui el divendres després d’estrena, concerts i «la conferència del Cicló, una cosa moderneta, de creació i amb participació internacional».
Cervesa en mà i un pica-pica encara com a promesa final, els membres de les companyies s’alternaven en una presentació amena i divertida (menció especial al duet còmic de la Dara Núria Deulofeu i el calòric Aitor Galisteo; premis de teatre i cinema, apunteu!). La primera en arribar, explicaven, serà la Companyia Ignífuga amb el seu quart espectacle, Kohlhaas, un docudrama escènic protagonitzat per un comerciant de cavalls que, víctima dels abusos de poder, ha decidit fer justícia pel seu compte i s’ha convertit en el cap d’un petit exèrcit revolucionari disposat a acabar amb la corrupció sistèmica i el tràfic d’influències mitjançant la violència. La clau és la pregunta: fins on estem disposats a arribar abans d’agafar les armes? «Hem optat pel docudrama perquè ens genera moltes preguntes de les que no obteníem resposta» explica Pau Masaló, director i dramaturg de l’obra, que ha comptat amb la col·laboració de Carlos Marques-Marcet (10.000Km).
La segona companyia en presentar espectacle serà Dara Teatre que, fidel a la seva filosofia, aborda un tema d’un futur molt proper per parlar dels problemes d’avui. En aquest cas, Mars Joan, parla de la colonització de Mart i la seva difusió mitjançant un reality show. Basada en la missió privada ‘Mars One’, que compta amb el català Àngel Jané entre els 24 possibles astronautes disposats a marxar al planeta vermell sense tornar, vol reflexionar també sobre «com l’entorn et pot condicionar a fer o no allò que creus». I és que, com ens explicava després el seu dramaturg i director, Roc Esquius, és una qüestió que aixeca indignació allà on es planteja. –»Què porta aquest senyor, amb dona i una filla de 6 anys a voler marxar a Mart? Per què se’l considera un friki a ell i no els que se’n van d’expedició sols al Pol Nord?». – «Pel bitllet de tornada», li responen. Sigui com sigui, hi haurà debat. I, com fan sempre, la companyia sortirà al vestíbul de l’espectacle per parlar-ne amb el públic.
Més tard arribarà La Casa Real, «els que ensenyem les calcetes» –com s’encarregava d’ensenyar al programa la seva dramaturga, Raquel Loscos, als més puntuals–, responsables de la bogeria Assajar és de covards i espectacles com La fàbrica d’històries en la seva branca familiar d’Infants Terribles. Tot i que encara no es pot avançar gran cosa de les seves 17 simpàtiques maneres d’acabar amb el capitalisme, expliquen que hi haurà una videoconferència amb Bridney Spears i que potser hi apareixeran altres rosses com Madonna o sorpreses com Angela Merkel cridant a la desobediència. Si més no, això ja es pot veure al seu teaser, que van presentar ahir com la resta de companyies i on ens asseguren mesures «fàcils, divertides i algunes fins i tot relativament viables per posar en pràctica durant el proper Congrés del Fons Monetari Internacional».
El torn de La Calòrica, una de les companyies més consolidades, és a finals de temporada, al juny. Després de portar la precarietat laboral i la insatisfacció dels joves a Sobre el fenomen de les feines de merda al Cicló de la temporada passada, ara aborden la qüestió de la espiritualitat i la fe en l’actualitat a El profeta. «Avui dia trobem noves maneres d’anar cap als llocs més místics, com el reiki o les constel·lacions –explica Israel Solà enmig de les rialles del públic que, coneixent la companyia, ja s’imagina escenes esbojarrades amb malles i màrfega– i ho relacionem amb la ciència per donar-li valor». Tot i que tot just comencen a desenvolupar la idea, expliquen que inclourà tres parts: unes germanes de principi de segle que veuen una verge, el primer metge que va trasplantar un cor a Sud-àfrica als anys seixanta i un pacient amb una malaltia greu que, a l’actualitat, deixa el tractament mèdic i es cura.
Després de l’aturada d’agost, serà el Col·lectiu La Santa qui presentarà nou espectacle. Abans, però, portaran la seva Historia de mi huida a l’Àtic 22. Tot i que encara no tenen títol perquè estan en procés d’escriptura, tenen clar a la pregunta a què s’enfrontarà l’obra, i no es queden curts: «què faràs perquè la teva vida valgui la pena?». En definitiva, un cicló «molt punk» –segons definia algú entre coca de trempó i croissant de pernil– amb una barreja d’actualitat, política «sense polititzar» i molt d’humor.
Text: Mercè Rubià / Fotografies: Aitor Rodero
