Kohlhaas

Junto con La Calórica, Sixto Paz o À trois Teatre, entre otras, la Ignífuga es, probablemente, una de las jóvenes compañías de Barcelona que tienen un futuro más prometedor e interesante. Después de las notables Fam oculta y La norma de l’extinció, nos proponen ahora esta original deconstrucción de la idea de revolución tomando como material de partida una novela de Heinrich von Kleist. La obra es una curiosa mezcla entre teatro documental, ensayo político y sátira humorística con un ritmo ágil y un uso muy efectivo del audiovisual. Su director, Pau Masaló, vuelve a demostrar su talento especial para abordar temas muy profundos sin caer en la pedantería. En este caso, no obstante, en comparación con sus anteriores trabajos, Kohlhaas camina un poco de puntillas por la complejidad del asunto sin conseguir entrar de lleno en su complejidad. Apunta, eso sí, algunas ideas y puntos de vista francamente perspicaces que, en cierto modo, ya es mucho para su corta duración. Quizás los seguidores más fieles de la compañía echarán de menos la presencia de Aleix Melé, habitual protagonista, pero hay que destacar, en esta ocasión, el simpático aire de antihéroe que aporta Eduard Autonell. El actor lidera el montaje sosteniéndolo con su carisma y comicidad natural, acompañado de las también solventes Marina Congost y Júlia Rodón. Esto y algunos aciertos de puesta en escena, como el caballito que funciona con monedas, hacen de la pequeña pieza otro paso adelante para este grupo de teatro independiente.

Per dos cavalls negres i partint d’una anècdota aparentment intranscendent, Kohlhaas desencadenarà una revolució obsessiva contra el poder i la injustícia. Perd els papers i no dubta en sacrificar la seva vida i la de la seva família en pro de la justícia.

Estem davant d’un documental escènic, que combina narració en present, escenes dramatitzades i la realització d’un documental en directe que es veu enriquit per la incorporació d’entrevistes realitzades a professionals que han llegit el llibre i donen la seva opinió sobre el personatge.

Una proposta arriscada i una posada en escena que permet mantenir la distància necessària entre la ficció i la realitat. Unes interpretacions que ens han agradat molt i ens han fet gaudir i sentir a prop el que ens volien transmetre.

Aquest és l’enllaç de la nostra crònica sencera: http://wp.me/p19AHZ-gGQ

 

Aquesta és la pregunta que ens llança la Ignífuga des de l'escenari del Tantarantana. La primera entrega del Cicló d'enguany agafa un clàssic per regalar-nos un muntatge contemporani, arriscat i amb la tecnologia com a millor aliada. Amb detalls metateatrals i un cert aire de performance, Kohlhaas ens presenta una mena d'heroi defensor de la justícia amb certs problemes d'autocontrol. De la seva mà ens plantejarem què estem disposats a fer i a suportar en nom de la justícia i l'ordre establert. Preguntes ben actuals que, malgrat no ens ho sembli, no són pas noves.

Amb unes interpretacions fresques i valentes, i una posada en escena original, multidisciplinar i molt moderna, la Ignífuga torna a sorprendre, torna a arriscar i torna a guanyar.

No deixeu de conèixer Kohlhaas. Segur que us agradarà.

Més informació a Somnis de teatre