Flotats torna al TNC amb una comèdia que explora la felicitat i la llibertat a través de l’amor.
Josep Maria Flotats torna al Teatre Nacional de Catalunya per dirigir un clàssic de la comèdia francesa, El Joc de l’amor i l’atzar, de Pierre de Marivaux. Una obra amb patacades d’amor que provoquen canvis de mentalitat i que topen amb els prejudicis i les imposicions socials. L’estrena serà el proper 7 de maig a la Sala Gran.
Xavier Albertí, director del TNC, ha destacat Marivaux com un dels màxims exponents del teatre europeu contemporani i la vigència de la seva mirada de l’ànima humana. Hi coincideix Flotats, que ha volgut fer «una obra que parli d’avui, però amb una picada d’ull a la tradició i l’herència«. Per fer-ho, s’ha envoltat d’un grup de joves actors amb qui vol recuperar una tradició teatral que ha estat la base de la seva formació professional al teatre públic i que, assegura, s’ha vist estroncada durant uns anys. Enric Cambray, Àlex Casanovas, Rubèn de Eguia, Guillem Gefaell, Vicky Luengo, Bernat Quintana i Mar Ulldemolins conformen un repartiment «amb una gran qualitat professional» que li han fet veure que «el teatre està més viu que mai i que hi ha una nova generació que es vol menjar la terra».
Doble joc de disfresses
‘El joc de l’amor i de l’atzar’ narra com, després que les respectives famílies pactin el seu matrimoni, Sílvia i Dorante decideixen fer-se passar pels seus respectius criats sense que l’altre ho sàpiga. La seva intenció és conèixer millor la persona amb qui els han promès, però de seguida s’enganxaran a una xarxa de mentides que ells mateixos han creat i que cada cop s’anirà fent més i més gran.
Som a la França del segle XVIII, just després de la mort del rei Lluís XIV, màxim exponent de l’absolutisme. “La societat explota i la intel·lectualitat s’allibera. Volen existir i trencar les normes. Són uns anys bojos. El que avui dia és un clàssic, en aquell moment representa una transgressió”, diu Flotats. No només pel reflex de l’ebullició social que s’està vivint, sinó perquè Marivaux abandona la rigidesa de la comédie francesa i introdueix la tradició italiana de la commedia dell’arte, que fins al moment tenia les portes tancades a França. Una commedia que no és sinó «un joc de màscares i disfresses per arribar a la veritat, a un mateix, a través del món poètic». I és que “per arribar a la veritat, s’ha de passar per la mentida, això és el teatre”, sentencia.
Filigranes en la traducció
El llenguatge de Pierre de Marivaux s’ha considerat com l’art interpretatiu per excel·lència, reservat a una elit molt particular d’actors, explica Flotats, que ha volgut reconèixer la tasca del traductor Salvador Oliva. «En cap moment ha utilitzat una llengua artificial amb la pretensió de reproduir el llenguatge del segle XVIII, sinó que ha assolit una llengua viva i profunda fidel a l’esperit de Marivaux«. Oliva ha explicat que la dificultat rau en el fet que l’obra té molts nivells subjacents que amb una primera lectura passen desaparcebuts. «El 90% de les frases de l’obra contenen ambigüitats difícils de traduir. He suat molt, però també m’he divertit molt», ha afegit.
Intercanvi amb el Centro Dramático Nacional de Madrid
L’obra es podrà veure la temporada vinent a Madrid amb el mateix repartiment d’actors. El TNC, per la seva part, acollirà una obra produïda pel Centro Dramático de Madrid.
Text: Mercè Rubià i Marimon
