The Mamzelles estrenen el seu projecte més ambiciós, Màfia, una peça que posa en qüestió el sistema patriarcal a través de la història de quatre filles d’un capo de la màfia calabresa. Guanyadora del Primer Premi de la Beca DespertaLab, organitzada per la Nau Ivanow i la Sala Àtrium, es podrà veure del 7 al 18 de juny.
«The Mamzelles portem set anys juntes, però aquest és el nostre projecte més ambiciós perquè dirigim l’espectacle, n’hem escrit el text i fem d’intèrprets«, explica Bàrbara Mestanza, que actua al costat de Paula Malia, Paula Ribó i Júlia Molins, que s’incorpora a la companyia. Màfia està ambientada a la Calàbria dels anys 90. Les protagonistes són les quatre filles de Salvatore Maritzzo, un dels homes més poderosos de la ciutat. Quatre dones «violentes, amb força i vísceres, que treuen l’animal que porten dintre». «Dones reals -diu Mestanza-, que no apareixen mai al teatre català i que són les que ens agradaria veure-hi».
Les quatre germanes, fins ara supeditades al poder del patriarca, s’enfronten a una nova realitat: Matrizzo és mort. Així, aquestes dones que fins al moment havien viscut a l’ombra de la vida dels marits i familiars, viuran un procés «d’alliberament i autoconeixement» i començaran a qüestionar-se i rebel·lar-se contra el model patriarcal.
Mestanza explica que han volgut investigar els rols que desenvolupen les dones en la jerarquia d’una família supeditada al domini masculí quan aquest desapareix. «La família és un tema recurrent en les nostres obres. A l’Àtrium ja vam estrenar-hi F.A.M.Y.L.I.A, que posava en qüestió la vigència de la família amb cinc actors que interpretaven un mateix personatge femení. Ara ho fem a través d’una família de la màfia, però realment tampoc no hi ha tanta diferència perquè acabem cometent els mateixos errors».
GORE I TARANTINO
L’obra, a cavall entre la comèdia i el drama, utilitza volgudament els clixés de les pel·lícules de Hollywood. «No hem volgut evitar la violència, sinó que l’hem apropat a nosaltres. Mostrem dones violentes, amb caràcter. Hi ha molt gore i Tarantino. Ens mullem de sang, literalment. I, ja ho avançem, no hi ha happy end. Aquestes històries mai no acaben bé i seria injust maquillar-ho».
