Abans, amb dramatúrgia i direcció de Daniel J. Meyer, torna a donar vida teatral, com havia fet Òscar Muñoz a La nit just abans dels boscos, a les Galeries Maldà. I ho fa amb un espectacle per a només 30 espectadors interpretat per Laia Pallejà i Marc Pociello, dos germans que han de fer front a les adversitats després que l’economia i l’estabilitat familiar hagi trontollat de valent. Abans de començar la funció, Descartable Teatre fa una recollida de roba destinada a diverses entitats socials.
La Laia té 30 anys i en fa tres que està separada del seu germà. La trobem en un punt de recollida de roba, a la taquilla d’El Maldà. Nosaltres, els espectadors, l’observem. Ella remena les bosses. Quan s’adona que tothom la mira, tímida, comença a explicar la seva història. El seu pare va morir fa uns anys i la mare va caure en una depressió que li va fer perdre la feina. Ella, que aleshores estudiava Comunicació Audiovisual i tocava el violí, va haver de posar-se a treballar per ajudar la família. Al principi no va deixar els estudis, però cada cop se li feia més feixuc, anava cansada, rendia menys, i va acabar per abandonar-los. Cada cop necessitava més hores d’aquestes feines, precàries, per tirar endavant la família: mare i germà petit. Però la crisi va fer que ella també es quedés sense feina i, a més, ara sense estudis ni la possibilitat de reprendre’ls. El fet que la mare decidís posar fi al seu patiment va fer que en Marc, el seu germà, decidís marxar a Escòcia i trencar tot lligam i contacte per deixar el passat enrere. Volia trencar amb qualsevol lligam, pensant que així podria tirar endavant. Ella, cada cop més allunyada d’unes amistats que seguien amb un ritme de vida que ja no era el seu, va acabar sola, sense pis ni lloc on anar.
Poc a poc ens convida a acompanyar-la pel seu passat a través de les Galeries Maldà, amb flashbacks al passat, a la infància i els records amb en Marc, l’únic motor que la fa seguir endavant. Descobrirem en aquesta jove una lluita constant per la dignitat, per sobreviure sense fer llàstima a ningú, una jove aferrada al seu violí com a record d’una vida que ara li queda lluny. «La Laia explica la seva història perquè vegin que no s’ensorra, és una lluitadora», explica l’actriu Laia Pallejà.
Daniel J. Meyer va escriure aquesta obra després que, en una mudança i quan baixava diverses bosses de roba al Punt Verd, diverses persones li preguntessin si les podien mirar. «Em va impactar, només havia de fer 150 metres per arribar-hi, però no va caldre, perquè totes les bosses van anar a parar a d’altres mans». Es va adonar, per la timidesa i el posat, que segurament era gent que no feia massa que havia de fer aquesta mena de preguntes. «Vaig veure que qualsevol pot acabar en aquesta situació, i quan la Laia em va demanar que li escrivís una obra, en una nit vaig escriure aquesta història, aleshores en format de monòleg: Jo abans sortia més». Van estar fent-lo per les cases, sense explicar massa més que hi anaven a fer una acció de recollida de roba. Però al final, molta gent els preguntava, i el germà, on és?
I un dels que va fer aquesta pregunta, l’actor Marc Pociello, es va convertir en el Marc, el germà que ha emigrat a Escòcia per començar de zero. «Pots canviar d’amics, de parella, però no de família. I que la germana es quedi a Barcelona sense tenir-hi cap mena de contacte, fa que en Marc arrossegui una situació que tampoc el deixa viure tranquil», explica.
L’OBRA MÉS PERSONAL DE MEYER
Daniel J. Meyer ha escrit i dirigit totes les obres de Descartable Teatre i ha fet d’ajudant de direcció en obres com Molt soroll per a no res i El Petit Príncep, dirigides per Àngel Llàcer, o Sin noticias de Gurb, d’Eduardo Mendoza. Actualment, també té en cartell Fusells a l’Almeria Teatre. Aquesta, però, reconeix que és la seva obra més personal. «Abans explica com qualsevol de nosaltres pot acabar vivint al carrer, però també hi he plasmat les meves pors, les emocions amagades i una exposició d’algunes vivències que sorgeixen en la meva intimitat». Ell, que va emigrar de l’Argentina, ha traslladat al personatge del Marc les incerteses amb què es troba un jove quan arriba a un país desconegut i ha de començar de nou. El fet que l’obra es desenvolupi per les Galeries del Maldà, tampoc no és casualitat: «Per explicar aquesta història era important per nosaltres eliminar l’artifici teatral, evitar el distanciament i poder parlar al públic de tu a tu», conclou Meyer.
Text: M. Rubià
