El talent d’en Xavi Duch no és de petit format, és excepcional, pels dots interpretatius, per la veu amb reverberacions tan de Broadway i amb una capacitat fora mida per a l’ensamblatge amb la resta de veus del repertori. Tick, tick… Boom! és el musical autobiogràfic que Jonathan Larson va escriure al mateix temps que s’estrenava Rent el 1990. La història d’un músic que mira d’estrenar la seva primera obra a Broadway i fer realitat, per fi, el seu somni, però que a la vegada sent la pressió d’un entorn que l’empeny a donar el braç a tòrcer i plegar-se a les convencions més materialistes i adotzenades.
Ferran Guiu, a partir d’una excel·lent adaptació al català de Marc Gómez, renuncia als escarafalls de propostes de més envergadura pressupostària i entrega un muntatge sobri que atorga tota la importància a les cançons (en directe!!) immenses de Larson. Malgrat alguns problemes amb el so que varen afectar la recepció de la veu de Laura Miquel (cover de la Lu Fabrés), els moments corals són esplèndids i Duch, com ho fan els grans, prioritza el resultat global per sobre de l’èxit individual.
Tick, tick… Boom! proporciona escalf, emoció i bon teatre a partis iguals amb l’emprenta cada cop més ostensible dels musicals del Teatre Gaudí.