Doncs la setmana passada vaig poder assistir a l’estrena de «Federico Garcia» al Teatre Romea.
Sembla mentida la perfecció i l’equilibri que han aconseguit per poder realizar aquesta peça. La unió d’una “cantaora”, d’un guitarrista i d’un percussionista, un “bailaor” i la narració de Tosar amb els texts de Federico. I si això no és suficient, amb les projeccions que hem vist a primer pla realitzant entrevistes en un tren o directament projeccions de fets, situacions i fotografies.
Ja tenim una declaració d’intencions amb el nom de l’obra “Federico García”, deixant l’identificació del cognom a la nostra memòria i portant a escena els texts menys coneguts d’aquesta icona.
Ha estat un autèntic goig que hem pogut gaudir aquesta setmana al Romea. Ha estat tot un luxe el viatge que Pep Tosar ha realizat en l’aniversari de la mort del poeta (hem de pensar que va ser estrenat l’any passat). Des d’un primer moment ens ha deixat tocats davant la intensitat del personatge.
A més podeu llegir-ne més a Inquietuds