Qui sents que ets? Qui diu la societat que ets, realment? I, d’on ets? Ets d’aquí o ets de fora? Qui determina on és “aquí” i, per tant, a partir d’on comencem a ser de “fora”?
Aquestes etiquetes, més enllà de l’essència pròpia de cada persona, condicionen la vida fins a extrems insospitats. I tot a partir de la definició mateixa de la identitat.
A.K.A. (Also Known As) va d’això, exactament. D’identitats. L’espectacle esdevé un mirall on es reflecteix la nostra societat, la que tots construïm i no una altra. I ens interpel·la d’una forma ferotge. I es fa impossible sortir-ne indiferent.
Tot i ser obra d’un sol actor, l’Albert Salazar exhibeix un talent extraordinari, es multiplica en escena i, amb un ritme ferotge que condueix de forma sàvia i precisa, s’adreça a l’espectador com si fos un participant més. La trama, des d’un inici fresc i ple de matisos sorprenents, transcorre de forma vertiginosa cap a la negror d’una realitat que d’entrada ningú es planteja, per incòmoda, però que es manté latent. Setanta-cinc minuts que s’esvaeixen en un sospir per plantar davant l’audiència la crua conseqüència d’un etiquetatge injust i interessat. I és que les picades d’ullet del protagonista al públic no eren gratuïtes. Tots tenim un paper en el drama de la discriminació per raons d’origen, i el text d’en Daniel J. Meyer, sota la direcció de Montse Rodríguez Clusella, ens convida a la reflexió. Ens hi obliga, de fet.
Quatre premis Butaca 2018 avalen l’espectacle com una de les grans sensacions de la nostra cartellera. Una nova aposta reeixida del segell Flyhard Produccions, font contínua de nou talent.