Who is me. Pasolini (Poeta de las cenizas)

En Who is me, es el mismo Pasolini quien relata su biografía a la vez que disecciona su forma de hacer como artista y elabora un manifiesto. Rigola la pone en escena dentro de una caja de madera como las que se utilizan para transportar cuadros, una pieza artística que transcurre dentro de un contenedor de arte. Gonzalo Cunill interpreta a centímetros del público y transmite toda la poesía y el desasosiego de un artista complejo y, por momentos, torturado. Un montaje diferente, hermoso y delicado que vale mucho la pena experimentar.

Más información en Somnis de teatre

Al vestíbul de l'Institut del Teatre, esperem unes 30 persones per veure aquesta proposta dirigida per Àlex Rigola. Abans de baixar al segon soterrani i entrar dins la capsa on ens espera Pier Paolo Pasolini, ens expliquen que després de la mort de Pasolini, endreçant els seus papers, es va trobar un poema autobiogràfic inacabat. Un text que ara, nosaltres, coneixerem.

Presentat a Temporada Alta 2016, amb aquesta proposta, Alex Rigola ha decidit apropar-se a la figura del poeta i cineasta italià.

Un muntatge íntim, molt proper als espectadors, dins d'una capsa de fusta de les que es fan servir per transportar les obres d'art. Tots 30 espectadors (creiem que ahir érem solament 29) asseguts en una única filera en forma de U, al voltant d'un únic intèrpret.

Gonzalo Cunill, vestit de futbolista, dona puntades de peu a una pilota que estavella una vegada i una altra a la paret de fusta. Ell es Pasolini i ens parla de política, d'amor, de literatura, del seu pare, de la seva mare, del seu germà, del seu cinema, ...

A partir del text, el muntatge presenta a un Pasolini que respon a un entrevistador imaginari dels EE.UU. i l'artista es dirigeix al públic nord-americà que no el coneix i és per això que repassa els moments de la seva vida que van ser decisius per a les seves creacions, la relació amb la mare, l'assassinat del seu germà o la relació amb el seu pare que simpatitzava amb els feixistes.

En un moment donat ens parla del seu mític TEOREMA, i ho fa a partir d'un dibuix que ens fa en directe i que penja a la paret per tal d'explicar-nos didàcticament la història d'aquell jove que és convidat a la llar d'una família benestant i la destrueix posseint als seus membres un per un.

Si mes no, aquella escena va provocar en nosaltres unes ganes immenses de tornar a veure aquella pel·lícula (declarada immoral per l'Església catòlica), que vàrem veure quan érem molt joves i que llavors vàrem menysprear per desconeixença.

Una gran oportunitat que ens ha permès acostar-nos a la figura de Pasolini des de Pasolini. Ens ha agradat molt la interpretació en solitari que ha fet del personatge, l'actor argentí Gonzalo Cunill.

Una proposta interessant que ha quedat força "tocada" per la incomoditat dels seients i sobretot per la insuportable i asfixiant calor que hem patit dins la capsa de fusta i que ens feia desitjar sortir d'ella com més aviat millor.

Si voleu veure la crònica original sencera, només heu de clicar AQUÍ

 

“Io sono una forza del passato”

“Who is me” és un espectacle que ens submergeix en la vida, obra i filosofia del director de cinema Pier Paolo Pasolini .

Àlex Rigola i Carlota Subirós han creat un retrat líric i poètic d’aquest personatge  a partir d’un poema inacabat, que porta per títol “Poeta delle ceneri” .

Es tracta d’un poema autobiogràfic  que va ser publicat per primera vegada a la revista "Nou Tema" el 1980, editat per Enzo Siciliano.

El títol d'aquesta proposta “Who is me” va ser originalment "Qui sóc jo" (en referència a la llista de notes "Qui és qui"). El text data dels anys 1966-1967,anys de fonamental importància per a l'escriptor, per la seva experimentació artística, tant en literatura, com en cinema.

El text és brutal. Líric, poètic, nostàlgic. Un monòleg que es mou entre la confessió i la meditació.

El punt de partida és la resposta de Pasolini, interpretat per l’actor Gonzalo Cunill, a un entrevistador  imaginari dels Estats Units, sobre el seu treball. A partir d’aquí, ens parla del seu pensament ètic i estètic , de la seva relació familiar, de l’assassinat del seu germà Guido, de la seva llengua materna (friülà), de les seves arrels, de la seva terra, de religió, de les seves idees marxistes, de la ideologia feixista del seu pare, d’amor, de sexualitat, de literatura, de cinema...

La posada en escena és austera, una caixa de fusta destinada a protegir una obra d’art de gran valor; en aquest cas el d’un poema autobiogràfic de Pasolini sense acabar, que va escriure poc abans del seu assassinat. Un espai minúscul, pensat per a una trentena d’espectadors, amb la intenció d’apropar-nos d’una manera  més íntima i personal a la figura del poeta. Gonzalo Cunill s’integra en el text i el fa real, el fa viu i ens el fa viure. Ens mira directament als ulls i comparteix amb nosaltres les seves angoixes, la seva ràbia, les seves idees,...

A “Who is me” he descobert a un home amb una gran personalitat, intel·lectual, polifacètic, intel.ligent, irònic, provocador  i polèmic.