Un déu salvatge

Una interpretació, insuperable. Vaig gaudir molt, amb el text, amb els silencies, amb les cares de cada un dels personatges. L’escenografia, minimalista però suficient. La direcció, a l’alçada d’en Pere Urquillué.
El dia que hi vaig anar, no em trobava gaire bé, però després de tant riure, vaig sortir molt millor.
Val molt la pena d’anar a veure aquesta versió. Gaudeixes d’una estona una brillant obra.

Es tracta d’una comedia que pel meu gust, opinió molt personal, cau en tòpics ja molt, però que molt utilitzats, que bàsicament no em van fer gràcia, però he de dir que es sentien molts riures del públic.

Pere Arquillué juntament amb Laura Conejero, Laura Aubert i Iván Benet. Un quartet guanyador que us faran morir de riure només amb els gestos facials. Tenim humor des de l’inici com a motor de la funció. Un humor que, a més dels gags verbals de l’autora, engloba també l’actitud i la gestualitat i que certament funciona d’allò més bé tot i que desfiguri una mica l’amargor del drama que s’amaga darrere dels personatges

Una obra per passar molt bona estona es fa curta i rius moltíssim.
Entre rialles presenta crítiques a la forma com vivim, el que volem aparentar i el que realment som en la nostra societat occidental.

Gemma Forés

Ahir vaig anar al Teatre Goya per veure aquesta comèdia de l´ escriptora i dramaturga francesa Yasmina Reza (Art), traduïda per Pablo Macho que ha portat l´acció a Barcelona i dirigida i alhora interpretada per Pere Arquillué. L’obra ens parla de dues parelles que es reuneixen per tractar un incident violent que va passar amb els seus fills, que en una baralla l’un va arrencar dues dents a l’altre. En principi el perfil dels pares és de persones intel·ligents i educades, i la trobada transcorre de forma distesa i pacífica però no trigarà gaire a sortir els egos i l’individucrealisme i a aflorar la hipocrèsia, els falsos somriures, l’enveja i la violència humana. Llargs silencis que parlen per si sols, en un text àcid, amb un humor intel·ligent, amb dards llançats amb mala llet, amb moments hilarants i amb gags i situacions extremadament divertides algunes d´elles surrealistes. Una escenografia minimalista només amb quatre butaques i una taula i és que no cal més. Arquillué crec que no podia trobar millors actors perquè tots quatre incluint-se ell, fan un treball sublim i cadascú broda el seu personatge Laura Conejero, Laura Aubert, Ivan Benet i el propi Pere Arquillué . Crec que serà un dels èxits de la temporada, i és que per passar una magnífica estona, riure i sortir del teatre eufòric, és ideal.

Una obra que ya se ha convertido en un clásico contemporáneo. Una obra que mínimo es la 3ª vez que veo (aparte de la adaptación cinematográfica dirigida por Roman Polanski).
Y es Yasmina Reza realiza en clave de comedia una crítica a la inmadurez de los adultos cuando pone en evidencia a una pareja de matrimonios que se reúnen para discutir sobre la pelea violenta que han tenido sus hijos. Al final de la reunión no quedará claro quiénes son más niños: si los menores de edad o sus padres.

En esta ocasión dirige Pere Arquillué y además interpreta uno de los personajes junto a Laura Conejero, Laura Aubert e Iván Benet. Un cuarteto ganador que os harán desternillar de la risa solo con sus gestos faciales.
Divertidísima (aunque pienso que llegando al final pierde un poco de ritmo)
Para disfrutar. Muy recomendable!