Un espectacle inspirat en La Ilíada i L’Odissea, en què els trenta-dos intèrprets de
Cor de Teatre ens han fet viatjar amb les seves veus per alguns dels episodis més representatius i emocionants d’aquests dos poemes èpics fundacionals de la cultura europea.
Una proposta que és
un recorregut a cappella a través dels grans cors de la història de la música.
Després d’
Operetta i d’
Allegro, els intèrprets de
Cor de Teatre ens han fet reviure la història d’Ulisses, el rapte d’Helena, la guerra de Troia, el viatge de retorn d’Ulisses a Ítaca, i ens han presentat a alguns dels déus de l’Olimp.
Com ells mateixos diuen,
Cor de Teatre no és pròpiament un grup vocal ni tampoc una companyia teatral, sinó les dues coses alhora. Format actualment per trenta-dos cantants que interpreten a cappella tots tipus de peces, des del renaixement al pop-rock, i amb unes interpretacions marcades per un punt d’humor.
Experimentant de forma constant amb el seu potencial expressiu,
ens han ofert una proposta d’una elaboradíssima creació i que en part no segueix la línia de les dues anteriors iniciant un nou camí, i deixant de banda els esquetxos sense una línia argumental, han optat aquesta vegada per portar a escena una història completa.
Malgrat tot s'ha de reconèixer
que encara que l'espectacle segueix un argument comú, els números musicals tornen a estar pensats com a esquetxos individuals, esperant en finalitzar cada número musical els aplaudiments del públic i immediatament canviant ells mateixos l'espai escenogràfic.
Amb guió i direcció musical de
David Costa i direcció escènica i coreografia de
Joan Maria Segura i Bernadas han interrelacionat les dues obres "La Ilíada" i "l’Odissea" atribuïdes a Homer (segle VIII a.C.), i ens han portat dalt l’escenari el conjunt d’episodis més importants de la mitologia i les llegendes gregues.
Amb una posada en escena acuradíssima, on tots els intèrprets canten, ballen, i es canvien de vestuari al mateix temps que adeqüen l'escenografia al moment que expliquen. Una escenografia de
Xavier Erra, que basada en enormes tapissos pintats ens presenten el mar, una cova, el cavall de Troia o una platja. La il·luminació és de
David Bofarull.
Grans cors de Haendel, Dvorák, Bach o Mozart han estat arranjats per
Pere-Mateu Xiberta, de manera que han pogut estar interpretats a cappella.
Una proposta valenta i arriscada, amb un gran treball darrere i una excel·lent coreografia on 32 persones poden semblar una única veu i que ens ha ofert magnifiques imatges
encara que hem de reconèixer que en algun moment hem perdut el fil de la història i que no ens ha arribat a atrapar amb la mateixa intensitat, com ho va fer la seva primera proposta, Operetta.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest
ENLLAÇ
Qué maravilla, la trama y las voces y la puesta en escena nos encantó. Talento por doquier. Felicidades!!!!
Un montaje original, único que no deja indiferente y dónde la música en forma de coral reina por encima de todo con una elección notable en el repertorio. Magia pura.
Una veritable Odissea: ballar, cantar a cappella, lluitar, canviar-se de vestuari i de registre; tot durant una hora i quinze minuts, sense pràcticament marxar de l’escenari; és realment una odissea. La companyia «Cor de Teatre» ha trobat el nom ben apropiat per presentar aquest espectacle que està inspirat en les llegendes i mitologies gregues com la Ilíada i l’Odissea.
Amb músiques conegudes de Mozart, Bach, Haendel, Wagner, Verdi, Bizet, Dvorak, Purcell, entre altres. Però sempre cantades amb una perfecció meravellosa, ballant i en moviment constant sense intuir en cap moment, ni en les veus i els gestos, l’esgotament que això pot comportar.
Una posada en escena enginyosa i espectacular combinada amb una il·luminació, que a parer meu potser és una mica massa fosca, però que ho supleix la brillantor dels actors que formen un grup compacte i consistent que aconsegueix que la posada en escena no davalli en cap moment.
Moments de lluites espectaculars i trepidants amb moviment molt ben coordinats, i d’altres més pausats i amorosos; amb unes coreografies plenes de detalls i recursos, que semblen senzills però són molt ocurrents.
Abans i ara els humans sempre hem lluitat per aconseguir poder i èxit; però encara més busquem l’acceptació i l’estimació de l’altre. Els grecs ho van representar amb les seves grans obres, i nosaltres continuem mostrant tots aquests anhels de la mateixa manera.
«Troia, una veritable odissea» pot ser la història d’aquesta humanitat que ens sembla que avancem, però que sempre som iguals. El que sí segur que és, una proposta escènica (com diu la companyia) polifònic-teatral, que em va deixar amb la boca oberta i que la considero imprescindible per qui els agrada el teatre.
Entusiasmat i amb ganes de tornar-hi he sortit avui del TNC després de veure aquest espectacle polifònic-teatral inspirat en la Ilíada i l’Odissea atribuïdes a Homer i que dirigeix Joan Maria Segura a la part escènica i David Costa a la musical. És un recorregut pels episodis més rellevants d’aquestes dues epopeies gregues amb una posada en escena espectacular. Amb moments molt divertits com és el cas de l’escena en què Zeus, Afrodita i altres déus pugen a uns pòdiums amb uns vestits extravagants i colorits i altres amb una càrrega emocional immensa. Visualment és una meravella amb uns efectes la major part d’ells fets amb grans teles agitades pels propis actors (Cor de Teatre) però el que ho acaba d’arrodonir és l’excel·lent il·luminació. I ara el més rellevant, tot el que he dit acompanyat a capella pels 32 membres de la Companyia Cor de Teatre amb una veus excepcionals amb peces de Dvorak, Mozart, Bach, Wagner, Verdi, Haendel, Bizet i Purcell, pell de gallina . Llarguíssims aplaudiments amb tota la platea dempeus. Totalment recomanable, diria més imprescindible.
Una oportunitat de deixar-se sorprendre gràcies a una posada en escena sense precedents embolcallada amb unes veus meravelloses. No hi ha manera més digna d’explicar una de les històries més antigues que, en el seu dia, ja va mostrar un viatge per les emocions humanes, vigents en cadascú de nosaltres.
Excel·lent, enriquidora i emocionant; imprescindible.