Troia, una veritable odissea!

Qué maravilla, la trama y las voces y la puesta en escena nos encantó. Talento por doquier. Felicidades!!!!

Un montaje original, único que no deja indiferente y dónde la música en forma de coral reina por encima de todo con una elección notable en el repertorio. Magia pura.

Una veritable Odissea: ballar, cantar a cappella, lluitar, canviar-se de vestuari i de registre; tot durant una hora i quinze minuts, sense pràcticament marxar de l’escenari; és realment una odissea. La companyia «Cor de Teatre» ha trobat el nom ben apropiat per presentar aquest espectacle que està inspirat en les llegendes i mitologies gregues com la Ilíada i l’Odissea.
Amb músiques conegudes de Mozart, Bach, Haendel, Wagner, Verdi, Bizet, Dvorak, Purcell, entre altres. Però sempre cantades amb una perfecció meravellosa, ballant i en moviment constant sense intuir en cap moment, ni en les veus i els gestos, l’esgotament que això pot comportar.
Una posada en escena enginyosa i espectacular combinada amb una il·luminació, que a parer meu potser és una mica massa fosca, però que ho supleix la brillantor dels actors que formen un grup compacte i consistent que aconsegueix que la posada en escena no davalli en cap moment.
Moments de lluites espectaculars i trepidants amb moviment molt ben coordinats, i d’altres més pausats i amorosos; amb unes coreografies plenes de detalls i recursos, que semblen senzills però són molt ocurrents.
Abans i ara els humans sempre hem lluitat per aconseguir poder i èxit; però encara més busquem l’acceptació i l’estimació de l’altre. Els grecs ho van representar amb les seves grans obres, i nosaltres continuem mostrant tots aquests anhels de la mateixa manera.
«Troia, una veritable odissea» pot ser la història d’aquesta humanitat que ens sembla que avancem, però que sempre som iguals. El que sí segur que és, una proposta escènica (com diu la companyia) polifònic-teatral, que em va deixar amb la boca oberta i que la considero imprescindible per qui els agrada el teatre.

Entusiasmat i amb ganes de tornar-hi he sortit avui del TNC després de veure aquest espectacle polifònic-teatral inspirat en la Ilíada i l’Odissea atribuïdes a Homer i que dirigeix ​​Joan Maria Segura a la part escènica i David Costa a la musical. És un recorregut pels episodis més rellevants d’aquestes dues epopeies gregues amb una posada en escena espectacular. Amb moments molt divertits com és el cas de l’escena en què Zeus, Afrodita i altres déus pugen a uns pòdiums amb uns vestits extravagants i colorits i altres amb una càrrega emocional immensa. Visualment és una meravella amb uns efectes la major part d’ells fets amb grans teles agitades pels propis actors (Cor de Teatre) però el que ho acaba d’arrodonir és l’excel·lent il·luminació. I ara el més rellevant, tot el que he dit acompanyat a capella pels 32 membres de la Companyia Cor de Teatre amb una veus excepcionals amb peces de Dvorak, Mozart, Bach, Wagner, Verdi, Haendel, Bizet i Purcell, pell de gallina . Llarguíssims aplaudiments amb tota la platea dempeus. Totalment recomanable, diria més imprescindible.

Una oportunitat de deixar-se sorprendre gràcies a una posada en escena sense precedents embolcallada amb unes veus meravelloses. No hi ha manera més digna d’explicar una de les històries més antigues que, en el seu dia, ja va mostrar un viatge per les emocions humanes, vigents en cadascú de nosaltres.
Excel·lent, enriquidora i emocionant; imprescindible.