El
Teatre Nacional de Catalunya (TNC) ens ofereix
SOL SOLET, una obra poc coneguda de l’escriptor
Àngel Guimerà. La seva directora,
Carlota Subirós, ha decidit donar “una nova llum” al text, que no es representa en públic des de 1904.
Tal com ens van explicar a la
roda de premsa, aquesta
és una obra molt fosca, contràriament al que dóna a entendre el seu lluminós títol.
Una obra que es belluga entre la llum i l’ombra, que ofereix una mirada sobre la foscor de l’ànima, sobre el desig que destrueix, que engendra violència.
Sobre el desig de trencar la solitud i apropar-se a l'escalfor del sol solet de la cançó.
Uns personatges que es troben en solitud acompanyada, una família formada per Gaetana (esplèndida com sempre,
Mercè Arànega) i els seus fills Hipòlit (
Roger Casamajor) i Bernabé (
Ramon Pujol). Munda (magnífica
Laura Aubert) és la neboda de la matriarca i està promesa al fill gran. L'arribada a la casa de Jon (extraordinària interpretació de
Javier Beltrán) trencarà l'aparent equilibri.
Un personatge aliè a la família, el Sr. Querol (
Oriol Genís) i els personatges de la llum (
Laia Duran) i l'ombra (
Antònia Jaume) completen el repartiment.
Carlota Subirós ha reduït l'elenc original de l'obra a sis personatges, afegint els dos personatges femenins que representen
la llum i l'ombra, que volen exercir una particular mirada sobre la protagonista femenina que desferma els instints i els desitjos dels dos homes.
Una proposta amb una
agosarada posada en escena, on pràcticament no hi ha cap element escenogràfic tret del focus de llum, un piano (
la part musical ha estat composta i interpretada per Roger Casamajor) i algunes cadires.
La il·luminació de Carlos Marquerie és fonamental en aquesta proposta profundament fosca, amb uns personatges foscos per dins.
El focus mòbil va posant llum a tot allò que no veiem o que se'ns vol ocultar. El personatge de
l'ombra subratlla les frases o paraules més contundents que segurament no "escoltaríem".
Un espai sonor perfectament dissenyat per
Damien Bazin que significa les escenes més colpidores i dramàtiques.
Els personatges sempre presents a escena, es mouen per l'enorme espai creat per
Max Glaenzel, amb una
acurada coreografia de la mateixa Laia Duran. Un escenari enorme que es torna opressiu per les persones que ho habiten.
Un esplèndid muntatge, diferent, que manté hipnòticament la nostra mirada. Per veure la nostra ressenya original, només cal clicar en aquest
ENLLAÇ
Contràriament al que se’n pot esperar pel seu nom, Sol solet és una obra fosca i freda, gens infantil. Una obra on Guimerà parla dels racons més opacs de l’ésser humà, exposant les contradiccions de la solitud i tot allò que se’n deriva: la recança, la incoherència i la desesperació, la fugida d’allò desconegut i temut, la complexitat.
Amb un elenc majestuós (difícil destacar-ne algun d’ells, quan tots resulten excepcionals en un trencaclosques d’emocions), m’atreviria a destacar una posada en escena minuciosa, artífex de l’èxit. És molt difícil descriure l’impacte de les frases que de tant en tant l’Ombra repeteix, ressonant com un eco en el nostre interior; o l’efecte de la Llum, una el·lipse lumínica que serpenteja entre els actors, remarcant mirades i silencis, racons gestuals.
Si bé és cert que al principi tants fils invisibles costen molt de detectar (i encara més d’entendre), fet que pot dificultar el seguiment de l’obra, aquesta flueix amb una intensitat que li dóna sentit per se. I és ben bé al final, quan la foscor abraça l’escenari i els fa desaparèixer, el moment més colpidor.
Avui al TNC he pogut gaudir d’aquesta obra mestra d’Àngel Guimerà i que Carlota Subirós ha rescatat, versionat i dirigit, ja que des de 1905 no es representava. Evidentment el text ha estat comprimit i Subirós ha volgut donar rellevància a tres aspectes, l’amor que se’ns presenta a manera de triangle passional, la soledat i la violència que genera el desig. I ho fa amb una posada en escena que m’ha semblat extraordinària, un espai diàfan sense cap tipus d’objectes, fred i tenebrós i on només la tènue llum i la música del piano acompanya els actors que es mouen de forma jo diria coreogràfica i que romanen tota l’estona en escena retirant-se a un costat quan no intervenen .. Els personatges originals també s’han reduït a sis però per altra banda s’han afegit dos més la Llum (Laia Duran) que il·lumina certs aspectes de l’obra per ressaltar i l’Ombra (Alba Pujol) un espectador que s’ha colat dins de l’obra i observa el que li subratlla la Llum. Pel que fa a la interpretació, Subirós ha encertat de ple amb tots i cadascun dels actors i actrius i cada un en el seu personatge estàn de notable. Una tarda de teatre del bo. I per suposat un imprescindible.
Un clàssic de Guimerà representat amb austeritat però molta passió pels actors, amb algunes irregularitats.
Si por el nombre os pensáis que vais a ver una obra ligera e infantil…. estáis muy euqivocados!
Vais a ver una trama dura, con un ritmo frenético, unos actores maravillosos y una iluminación alucinante!
No os miento si esta obra está entre Mís TOP5 de obras de este año!
Salgo alucinado! Jajajaja
Y es que el elenco de actores está genial. Yo que voy mucho al teatro es como ver un All Stars de actores/actrices teatrales jajajaja
No lo dudéis e id a verla! Una gran historia condensada en hora y veinte