Roc Esquius y Dara Teatre presentan Likes, su comedia más viral, que pone sobre la mesa cuantos likes necesitamos para poder, también, poner un plato. Con Nuria Deulofeu, Bernat Mestre, Isidre Montserrat y Míriam Tortosa.

Sinopsis

Berta, Lidia, Toni y Pol son cuatro compañeros accidentales que comparten un espacio de coworking mientras tratan de sacar adelante cada una de sus profesiones. Ninguno de los cuatro ha logrado trabajar de la manera que esperaba hacerlo. Bueno, trabajar sí, lo que no han conseguido es venderse y ganarse un buen sueldo; nadie los conoce.

A partir de una foto fortuita y una reacción inesperada en las redes, los cuatro verán como sus vidas cambian drásticamente. Y es que empiezan a ser alguien, y saben cómo ir a más. Lo que no saben es donde lleva el camino. Lo que no saben es quién es aquel alguien en quien se van convirtiendo.

Duración:
80 minutos

Idioma:
Catalán

Sinopsis

Ficha artística

Ver ficha entera

Fotos y vídeos

Opiniones del espectáculo 10

Recomendaciones Teatre Barcelona

Espectadores/as

Hebert Parodi
Teatre Barcelona

Mi reino (y dignidad) por un like

Roc Esquius abandona la ciencia ficción que tan bien ha tratado en obras previas (Sàpiens) y nos lanza a la cara la obsesión por las redes sociales, la dependencia del reconocimiento y halago de los seguidores, medir el éxito social por los likes (o “agradaments” en versión queca) que conseguimos y la locura de todo ello. Esta dependencia extrema ya se ha tratado en otras propuestas pero no, salvo error mío, en el ámbito laboral. Si por un like ya hacemos el ridículo, ¡qué no estaremos dispuestos a hacer cuando de estos likes depende nuestro precario trabajo!

Un espacio de estos tan modernos de coworking donde cuatro «emprendedores» tratan de sacar adelante sus proyectos. La exposición a las redes hará que se centren en conseguir visibilidad para sobrevivir laboralmente, en un juego creciente que los supera. No haremos spoiler de esta espiral simpática a ratos, dramática a otros, grosera y exagerada, sí, pero no irreal: ¿os habéis fijado en cómo circulan videos de accidentes, atentados, agresiones … donde la gente esta grabándolo más preocupados de no perder el enfoque que de pedir ayuda o intervenir?

Con un reparto entregado que nos entrega buenas interpretaciones y donde (no pasa a menudo) los gritos no están fuera de lugar.

Lo mejor: el final, brutal más que por los hechos en sí, por la reacción que despierta en una de las protagonistas.

Lo menos mejor: como (me) pasa a menudo, tal vez un recorte le iría bien. Una vez establecido el enfermizo y adictivo juego establecido, se hace un poco repetitivo y tarda en llegar el brutal desenlace.

La frase. Me invento una vida y la subo al Insta.

17/02/2019
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

La obsesión por las redes

A pesar de que todavía hay alguna persona que se resiste, las redes sociales se han convertido en muy poco tiempo en uno de los ejes centrales de nuestro día a día, condicionando enormemente nuestra manera de relacionarnos y entender el mundo. Nuestra obsesión por exhibirnos y la adicción a los likes y seguidores ha cogido una dimensión tan grande que ya pedía, necesariamente, que alguien hiciera una comedia sobre el tema. Así es cómo, por primera vez, Roc Esquius y su compañía, Dara Teatre, han presentado su primera obra fuera del género de la ciencia ficción. Probablemente, la realidad que nos rodea ya resulta tan loca que no necesita ninguna lupa encima para resultar distópica expuesta encima de un escenario. El espejo social que nos propone Esquius, en este caso, es lo más interesante de esta sátira simpática en los tiempos de Instagram. Desgraciadamente, el autor de montajes tan reseñables como iMe, Mars Joan o Sàpiens, en esta ocasión, pierde un poco el pulso de la narración (atascado en la maraña competitiva de los protagonistas) e incluso del tono. Lo que empieza como una parodia desenfadada sobre la visibilidad online del mundo de los emprendedores acaba derivando en una especie de thriller laboral extrañamente próximo al David Mamet de Glengarry Glen Rose o, incluso, a la violencia testosterónica de otras piezas de la sala como La peixera, Cloaca, A cada rey su merecido o Sota la catifa. Esta evolución, a pesar de las buenas intenciones, resulta, aquí, demasiado forzada e, incluso, desconcertante. Afortunadamente, el espectáculo cuenta con un reparto solvente y carismático al que apetece acompañar en el viaje. Además, ciertas situaciones del texto arrancan unas cuantas risotadas y, con otras, muchos espectadores se sentirán identificados. En resumen, se trata de un concepto atractivo y bien presentado, con momentos inspirados y algunas reflexiones valiosas sobre la mesa a pesar de que, en conjunto, la propuesta no acaba de funcionar del todo.

07/02/2019
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

La necesidad de gustar

Vivimos en una época marcada por las redes sociales, la necesidad imperiosa de gustar y la exigencia del reconocimiento externo, que para muchos es lo que les hace avanzar en la vida, tanto emocionalmente como profesionalmente. Likes se centra sobre todo en el ámbito laboral y en como estas presiones externas influyen en la toma de decisiones. Los cuatro personajes de la obra son lo que, a priori y según la lógica actual, podríamos calificar de losers. Sus carreras profesionales están estancadas o bien en un callejón sin salida, por lo cual necesitan dar un cambio de rumbo y volar hacia un destino tan desconocido como peligroso. El problema principal de la dramaturgia de Roc Esquius es que cuesta de arrancar y que finalmente acaba resultando un poco inverosímil. La forma de empezar la carrera hacia el mayor número de likes resulta postiza y a ratos enrevesada, para derivar después hacia un final brusco e inesperado. Es cierto, sin embargo, que hay diálogos interesantes y que la agilidad del autor para crear situaciones curiosas está más que probada. Estamos lejos de iMe, Mars Joan o Sapiens -seguramente el mejor texto de Esquius-, quizás también por unos registros interpretativos que no acaban de encajar dentro de la pieza.

02/02/2019
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

La lluita aferrissada per aconseguir seguidors

Aquesta és la sisena producció de la companyia després de “IMe” (Tantarantana, 2015), “El Catalon d’una nit d’estiu” guanyador del Festival Píndoles 2015, “Mars Joan” (Tantarantana, 2017 i 2016), “Els pastorets de la Martina” (Tantarantana, 2017) i “Claqué o no” (Tantarantana, 2018). (si cliqueu en els títols, accedireu a les ressenyes que van fer en el seu dia).

La companyia Dara va néixer el març del 2014 amb la idea de fer teatre de contingut contemporani i proper al públic, i si pot ser, barrejant comèdia i ciència-ficció.

Els quatre personatges treballen en àmbits diferents compartint l'espai de feina. Una escriptora, una dissenyadora, un programador web i un músic. Una proposta amb un argument que ens semblava a priori prou interessant, perquè tracta del món de les xarxes socials que coneixem prou bé, on els instagramers, youtubers o inclús els Blogs com el nostre, lluiten molt aferrissadament per aconseguir seguidors i "likes" (m'agrada), en les seves fotos, vídeos, frases o ressenyes; malauradament alguns d'aquests els importa ben poc, si el que es diu és veritat o no, fins i tot arriben a ser muntatges "fake news", .... el que de veritat els importa és aconseguir la fama virtual.

Si semblem els millors, és que ho som?
Si tenim molts seguidors, som més estimats?
Si la nostra vida sembla ideal, realment ho és?

Una proposta en clau de comèdia que qüestiona aquests comportaments socials a les xarxes però que no acaba d'aprofundir. Masses pinzellades i massa estereotips que pretenen donar resposta a la pregunta de fins a on són capaços d'arribar els nostres protagonistes, o nosaltres mateixos, per tenir el millor perfil a les xarxes socials.

Una proposta en la qual Roc Esquius abandona totalment la ciència-ficció per abordar un problema real de la nostra societat, l'obsessió per les xarxes socials i la dependència absoluta del reconeixement dels altres. Un problema que no solament afecta els egos de les persones sinó que influeixen cada cop més en el seu àmbit laboral, en el familiar i en el personal.

Però malauradament al nostre entendre la proposta no acaba de ser rodona, i no per les interpretacions que ens han agradat força, però si per la posada en escena, massa entretallada i repetitiva i per les situacions que planteja, que nosaltres hem trobat en alguns moments forçades i exagerades en extrem. Fins al punt de què acaba sent inversemblant.

També considerem que aquesta proposta li caldria una bona retallada en la seva duració, creiem sincerament que obtindria millor resultat sense tanta reiteració, ja que a on vol arribar quedaria igual de clar. Per contra ens ha agradat molt la deriva final de tot plegat, un final sorprenent i dur.

Potser teníem masses expectatives i això a vegades juga males passades. Aquesta és la proposta de la companyia amb la què menys hem connectat fins ara.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

26/07/2019
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Una nova addicció

No sé si a vosaltres també us ha passat, que de vegades aquell plat que sempre us surt boníssim, us ha quedat salat, o al revés li falta sal, s’ha passat de cocció o us ha quedat cru, ... dons bé, una mica és el que m’ha passat amb l’obra “Likes” d’en Roc Esquius. Pel meu gust s’ha passat una mica de cocció.

Tot i això, segueixo pensant que en Roc és un bon “cuiner”. M’agrada molt el seu estil, els temes que proposa i la frescor en que se’ns presenten. Però malauradament en aquesta ocasió, no he sortit del tot satisfeta . La veritat ,se m’ha fet llarga i un pel repetitiva, i és una llàstima, perquè el tema és molt interessant i tots els actors ho fan molt bé.

De totes maneres el tema ens serveix per reflexionar i fer-nos algunes preguntes:

Quin és el valor social d’un like en les nostres societats digitals?

Perquè tenim la necessitat de penjar tota la nostra vida a les xarxes socials?

Tot el que es penja és cert?

Perquè necessitem l’aprovació dels altres?

Som esclaus de les xarxes?

Perquè ens agrada tant tenir molts likes?

On són els límits?, tot si val?

Fins on seriem capaços d’arribar per aconseguir un like?

**/***

04/02/2019
Josep OS

Ahir vaig estar veient aquesta comèdia al Teatre Auditori de Bellavista amb text i alhora direcció de Roc Esquius i que ens porta la Cia. Dara. L’acció ens situa en un despatx de Coworking on treballen els quatre personatges amb unes professions molt dispars però coincidents en una situació, que cap no ha aconseguit avançar en la seva feina. Un selfie que es fan i decideixen penjar a la xarxes i la reacció dels usuaris, farà que les seves vides donin un canvi total. L’afany de guanyar diners fàcilment dels quatre protagonistes, ens condueix a una sèrie de reflexions, tant se val que mentim ?, de que seríem capaços ?, no hi ha límits ?. necessitem que ens diguin m’agrada?. Tot això i molt més se’ns presenta de forma excessiva, inversemblant i molt repetitiva que va fer que l’interès vagi en descens i que no es va recuperar fins al final amb un desenllaç sorprenent. Potser anava amb moltes expectatives, però per mi està molt lluny d’altres obres de Roc Esquius com, Sapiens, iMe, Claqué o no, o Mars Joan amb les que tant vaig gaudir. Res a dir de la interpretació de Núria Deulofeu, Isidre Montserrat, Míriam Tortosa i Bernat Mestre, ja que tots quatre fan un magnífic treball. No sempre surt com vols.

16/01/2022
Montserrat Moreno Guirao

Obra en clave de humor que plantea la importancia que le hemos atribuido a las redes sociales y la carrera de fondo que ciertas personas hacen para conseguir más likes en sus publicaciones aunque ello conlleve engañar a sus seguidores. Una obra que te hace reflexionar sobre este tema. Divertida y un poco exagerada. Pasas un buen rato que en los tiempos que corren es de agradecer.

09/08/2020
Ruth Prados López

Muy recomendable, lo pasé genial y además te hace reflexionar..

19/07/2019
Jordi Casas Duocastella

Quatre personatges que treballen en àmbits diferents (una escriptora, una dissenyadora de moda, un programador web i un músic) comparteixen un espai de coworking i estan farts de treballs precaris (o gratuïts). Una foto penjada a les seves xarxes socials amb una informació de broma farà que de cop comencin a guanyar «likes» i seguidors.
Comèdia divertida, un pèl exagerada per la facilitat amb què els arriba l’èxit als personatges, però que serveix de mirall d’aquesta època que vivim en què es valoren més els «likes» (o «agradaments» 　) que el contingut en si, i en què es comparteixen milers de «fake news» sense verificar-ne la veracitat.
L’obra tampoc fa una reflexió profunda d’aquest tema, és accessible per tots els públics, però al mateix temps fa que els espectadors es qüestionin certs comportaments a les xarxes.

15/02/2019
Cristina Canals Sanchez

Un comèdia sorprenent, divertida, ingeniosa i que ens farà reflexionar: Què faries per un like?

02/02/2019

Deja tu opinión

La comèdia ‘Likes’, de la companyia Dara, reobre les portes de l’Aquitània Teatre

La comèdia Likes reobrirà aquest dissabte 4 de juliol les portes de l’Aquitània Teatre. Després de dues temporades a la Sala Versus Glòries i les seves posteriors estades a Madrid i València, l’obra de Dara […]

2 julio 2020

La Companyia Dara estrena 'Likes' de Roc Esquius en la Sala Versus Glòrias

Las nuevas maneras de sobrevivir en esta «resplandeciente» sociedad que nos estamos construyendo son cada vez más surrealistas. Si no publicamos nada en las redes sociales, debe de ser que […]

28 enero 2019