Sinopsis

Fue un gran éxito de público que, además, tuvo posteriormente una vida larga en forma de giras y de dos estancias en el Teatre Lliure de Gràcia. Os hablamos de Rhum, el espectáculo en el que trabajaba Joan Montanyès “Monti” cuando murió en 2013 y que después retomaron Martí Torras Mayneris, Jordi Martínez, Joan Arqué, Pep Pascual y Roger Julià, con la colaboración de Guillem Albà. Ahora, el músico, clown y artista plástico Mauro Paganini toma el relevo de Albà y aporta nuevas dimensions a una compañía “inestable” de payasos que sigue la línea marcada por Rhum y lleva a escena la segunda parte de un díptico clownesco. Es una creación autónoma e independiente de la primera, pese a que comparte con ella los mismos personajes y unos ingredientes que van del humor y los juegos de palabras a la música, todo ello envuelto con grandes dosis de ternura y emoción. Entradas clásicas del teatro de clown y nuevos números creados por la compañía prometen un espectáculo para pequeños y mayores que seguro que tendrá, como mínimo, el éxito del Rhumoriginal.

Una coproducción del Grec 2016 Festival de Barcelona, Velvet Events y Teatre Lliure.

Con la colaboración de Atrium Viladecans.

Duración:
80 minutos

Idioma:
català i castellà

Sinopsis

Una coproducción del Grec 2016 Festival de Barcelona, Velvet Events y Teatre Lliure.

Con la colaboración de Atrium Viladecans.

Ficha artística

Ver ficha entera

Fotos y vídeos

Opiniones del espectáculo 7

Recomendaciones Teatre Barcelona

Espectadores/as

Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Un no parar de riure

“Rhümia” és la segona part de la trilogia clownesca que es va iniciar en el Festival Grec de 2014 amb l’espectacle “Rhum”, un muntatge que va néixer com un tribut al pallasso “Monti” , Joan Montanyès, fundador de la companyia Monti & Cia.

https://es.teatrebarcelona.com/recomendacion/rhum-neus-monico-fernandez-33508

“Rhümia” neix de la continuïtat per l’èxit obtingut amb “Rhum”, però tot i que es tracta d’una creació teatral totalment independent , segueix mantenint-ne la mateixa tònica: música en directe, cançons, jocs de paraules, teatre de clown, bromes, acudits, gamberrades, confeti i números còmics divertidíssims amb els que no pots parar de riure.

Tret del músic, clown i artista plàstic Mauro Paganini (el senyor Paganini), que pren el relleu de Guillem Albà, la família de pallassos segueix sent la mateixa: el Senyor Arquetti (Joan Arqué), en Giuliani (Roger Julià), el Senyor Martínes (Jordi Martínez)i Peppino (Pep Pascual)

L’originalitat del vestuari, els instruments construïts amb materials reciclables, el joc de llums, els efectes especials i l’espai (en el meu cas el Teatre La Flor de la Palma de Teià) formen un conjunt absolutament meravellós!!!

Teatre de pallassos original, surrealista i transgressor.

Originalitat en els números, a quin més divertit!!! Destaquen el dels mexicans, la carta, el Cor de Gospel, el dels Bombers,... Amb el número del grup de flamencs i les cares de la folklòrica, no m’he pixat a sobre de miracle!!!

“Rhümia” és poesia, felicitat, tendresa i emoció. És treure el nen que portem dins. És riure fins a dir no puc més. És abraçar-se i deixar-se anar. És un cant a l’esperança. És la necessitat de riure i fer riure per sobre de totes les coses. És sortir del teatre amb un somriure d’orella a orella i marxar a casa amb el convenciment que ha estat un gran dia.

Si teniu oportunitat d’anar a veure aquest espectacle, no us ho “rhumieu” i aneu-hi!!!

No us la perdeu!!!

01/12/2019
Hebert Parodi
Teatre Barcelona

Reir de reir

Rhümia o cómo he podido ir por el mundo diciendo, con una pose de soberbia, que no me gustan los payasos.

No tengo referentes así que no puedo comparar con otras propuestas … pero sí con lo que recibo como espectador. He reído y mucho (que me cuesta), me he sumado al juego que nos proponen (con lo que me molesta no ser espectador estático) y me lo he pasado pipa. Números geniales y gamberros como los bomberos o delirantes como la folclórica, poéticos como la melodía interpretada con serrucho, de éxtasis como el gospel participativo (Holaluya!), la complicidad de ver a la legua que la broma estallará en las narices del bromista, juegos de palabras y reír sin parar.

Leo que Rhum era más completo. No lo sé (cachis!). Sí sé que he descubierto un lenguaje que obviaba y que he disfrutado muchísimo de la ternura, locura, poesía, gamberrismo, provocación, humor, interpretaciones, recursos, entrega … Vestuario precioso, colorido que no estridente, un poco desgastado, como estos payasos que uno diría que están rememorando tiempos pasados en una carpa abigarrada de utensilios que parecen amontonados pero que acaban teniendo su objetivo gracias a la imaginación que tienen los payasos y hemos perdido. Jordi Martínez, Joan Arqué, Roger Julià, Pep Pascual y Mauro Paganini, crean personajes entrañables, cada uno dotado de personalidad propia.

Lo mejor: conseguir un ambiente cercano, de conexión inmediata, de participación del público sin recurrir a aquello tan manido de que alguien del público pase a ser el objeto de las risas.

En RESUMEN: Gracias por regalarnos alegría y, sobre todo, hacernos salir con ganas de hacer reír a alguien.

27/11/2019
Betty Enguix Silvestre
Teatre Barcelona

Tendresa i riallada fins a la llàgrima!

Una magnífica opció per passar una estona de desconexió total amb la nostra realitat. Des que estàs entrant a la sala et submergeixes en un altre món al compàs d'un flexo de la llum amb so de violoncel, tocat per un ésser sortit d'un univers de fantasia. Ja a dins, l'escenografia no té desperdici, estem a una carpa de circ en una altra dimensió. Millor no perdre detall perquè cada element / instrument és més original que l'anterior! Interpretació molt autèntica, amb personatges molt aconseguits i ben defensats que desprenen una gran tendresa! Gags que desperten des d'un tímid somriure a la més gran riallada, senzillament perquè no ho busquen d'una manera forçada. En tot moment hi ha risc i es busca la complicitat i participació del públic, però sempre des de la cura i la comoditat de l'audiència, sense traspassar límits ni fer sortir al personal per ser ridiculitzat o posat en un compromís. un gran encert fins i tot per als qui no som especialment aficionats al món del clown.

20/03/2017
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

La tendresa en forma d’espectacle

RHÜMIA és una creació autònoma i independent de la primera tot i que es pot considerar una continuació de l’anterior RHUM, en compartir els mateixos personatges i els mateixos components, l’humor, el joc de paraules i la música. En aquesta ocasió s’ha incorporat el músic, clown i artista plàstic Mauro Paganini que pren el relleu de Guillem Albà.

RHÜMIA és la tendresa en forma d'espectacle, és tornar a sentir que encara som una mica nens, que podem riure i ens podem sorprendre. Uns pallassos i músics que ens han fet gaudir d'un univers d'emocions amb una gran química entre ells i nosaltres. Una magnífica interpretació de tots sense excepció, Joan Arqué, Roger Julià, Jordi Martínez, Mauro Paganini i Pep Pascual. Una barreja d'emotivitat i comicitat pròpia del circ clàssic, amb mecanismes prou coneguts per provocar el riure en nosaltres però que no per això no ens deixen de sorprendre.

Ens han fet participar activament, ens hem aixecat, aplaudit, cantat, agafat de les mans, petonejat .... ens hem cobert amb un plàstic .... el Miquel ha acabat amb una enorme perruca i petonejat als morros pel pallasso llest ..... Han caigut globus del sostre, confeti, serpentines.....

Un gran espectacle de teatre-circ, que té quelcom d'especial, perquè aconsegueix fer-nos feliços una bona estona i de forma senzilla.... un espectacle que te màgia i ens transforma de nou en nens. Ens hem divertit de valent, que és del que es tractava.

Si desitgeu veure l'apunt original, només heu de clicar AQUÍ

19/12/2016
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Emotividad explosiva

Después de Rhum, el espectáculo que sirvió de doble homenaje a las figuras de Enrico Jacinto Sprocani ‘Rhum’ y Joan Montanyès ‘Monti’, este grupo de reconocidos payasos ha vuelto con una nueva propuesta muy fiel a su esencia. Bajo el nombre de Rhümia, este espectáculo es una especie de continuación del anterior que sirve, más bien, de complemento con una compilación de ideas diversas con bastante buen resultado pero sin ningún hilo que las una. Lo más destacable del montaje es la genial mezcla de la emotividad poética del clown con el explosividad cómica del circo clásico, usando mecanismos muy conocidos pero de una eficacia a alucinante. La buena técnica y los años de experiencia brillan en esta compilación de gags y música en directo apta para todos los públicos y, a la vez, que no tiene ningún miedo a la hora de añadir cierto contenido más subido de tono dirigido a los adultos. Un ejemplo de diversión bien ejecutada con sensibilidad, ingenio y savoir faire que, con unos meses más de trabajo, probablemente habría podido llegar a ser sublime.

23/07/2016
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

El año pasado me hicieron disfrutar mucho con «Rhum» y este año he vuelto a repetir para que me volvieran a sorprender. Y mira… de un día bastante malo que he tenido me lo han alegrado al instante!!
A pesar de que la anterior función a mi parecer fué mejor y más redonda, no puedo más que recomendar ir a ver estos pallasos. Saldrás del teatro con una sonrisa en la boca.
Por cierto… el momento bomberos ha sido lo mejor. Casi me meo en las bragas de la risa jajajaja

15/12/2016
Josep OS

Continuant amb el Grec, avui he gaudit com feia anys no ho feia amb aquest espectacle. Si Rhum em va agradar i molt, aquest el supera en molt també. A diferència del primer que gran part era sense paraules, aquest el presenten com un seguit de paròdies a quina més divertida. Paticipativas, enginyoses, moments emotius i tendres, altres esbojarrats i gamberros, música, cançons i noranta minuts de riure a riallades com no recordo haver-ho fet mai. Per anomenar alguna, la història dels bombers i la del flamenc m’han semblat genials. És tanta la química que s’estableix entre el públic i els actors que es converteix en una festa. No vull desvetllar més coses perquè és inexpicable i cal veure-ho. La interpretació insuperable de tots sense excepció, Jordi Martínez, Joan Arqué, Roger Julià, Pep Pascual i Mauro Paganini, la posada en escena magnífica i fantástica la direcciò de Martì Martí Torras Mayneris. Les úniques paraules que hi ha per valorar-ho, són BRUTAL o BESTIAL, quedar-vos amb la que més us agradi. No cal dir que és IMPRESCINDIBLE i si no la podeu veure dins del Grec, al desembre estarà al Lliure de Gràcia i asseguro que serà uns dels èxits de la temporada i per a mi també del Grec evidentment. Només puc donar les gràcies per aquesta injecció de eufòria i bon rotllo que em durarà dies.

23/07/2016