Abans de començar la crònica, d'entrada haig de dir que
aquest espectacle m'ha arribat a posar "gallina de piel" forces vegades durant la representació i sobretot
he rigut com feia temps no ho feia en una sala de teatre i he passat una estona super divertida, que m'ha passat volant.
En finalitzar l'espectacle el dia de l'estrena en
Jordi Prat i Coll, director i autor de la dramatúrgia de l'espectacle, ens va explicar (no sé pas si feia broma o parlava seriosament) que
el que desitjava era representar el Musical "Evita", però que pel tema de la impossibilitat d'obtenir permisos i sobretot per manca de pressupost, va pensar que podia crear
una proposta més senzilla i de petit format, sobre el personatge d'Eva Perón, en pla de comèdia i ambientada en un acte de fe similar al de les religions que tots nosaltres coneixem.
REQUIEM FOR EVITA compta amb
Jordi Vidal,
Andreu Gallén i l'alternança dels actors
Ivan Labanda i
Anna Moliner, segons els dies, en un calendari determinat i publicat a la web del Teatre.
Aquest espectacle
va ser estrenat a Temporada Alta l'any 2016, i llavors estava protagonitzat en el paper d'Evita, per Anna Moliner;
ara arriba en programació a La Seca, Espai Brossa i aquest paper s'ho combinen, com ja he dit, Ivan Labanda i Anna Moliner.
Dimecres passat, dia de l'estrena,
va ser protagonitzat per Ivan Labanda malgrat que en finalitzar la representació i per ser un dia "especial", ens van obsequiar amb
un "bonus track" extra de l'Anna Moliner amb la cancó ...
Don't cry for me Argentina. Requiem for Evita és una proposta de
teatre musical construïda per
alimentar amb humor una idolatria que potser no està tan allunyada de la realitat argentina.
Jordi Prat ha volgut reflexionar sobre el populisme gràcies a una figura que atreia tant a la gent de dretes com als d'esquerres. Un muntatge que ha "obligat" al director a visitar les esglésies i assistir a missa per impregnar-se de la cerimònia religiosa I el que implica en els fidels.
Els creients d'aquesta nova religió, s'identifiquen amb Eva Perón, perquè ella era del poble i va arribar a ostentar el poder sense integrar-se ni transformar-se i explotant en tot moment la seva feminitat.
Gairebé la quarta paret teatral no existeix des del minut zero, perquè des de l'espai escènic conviden al públic permanentment a participar i fins i tot animen a fer fotografies i vídeos per compartir a les xarxes socials.
Tota la representació està plagada de sorpreses que no explicaré pas, però únicament us desvelaré que us trobareu amb cançons del musical Jesus Christ Superstar o fins i tot amb una cançó de Concha Piquer, perfectament argumentada.
Em va sorprendre la gran qualitat musical i vocal de la proposta, i molt especialment la de
Jordi Vidal, que malgrat ja el coneixia d'altres propostes escèniques, potser no m'havia fixat tant amb la seva veu.
No cal dir que Ivan Labanda torna a brodar el paper d'Evita amb la seva veu insuperable i amb la seva perfecta i divertida interpretació transvestida d'aquest personatge.
No us la perdeu per res del món. És una proposta de gran qualitat i a més a més us puc assegurar que passareu una estona molt i molt divertida.
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest
ENLLAÇ
Requiem for Evita: Madre nuestra que estás en los cielos…
A partir de la visita en 1947 de Eva Perón a Barcelona y por la cual unas judías verdes que engañaron el hambre se llamaron Peronas, Jordi Prat i Coll dirige y escribe un musical de pequeño formato. Uno de esos caramelitos que de vez en cuando aparecen en la cartelera barcelonesa, una propuesta que empieza sin hacer ruido y que el boca oreja consigue que se convierta en todo un fenómeno y agote entradas en La Seca.
La Sala Joan Brossa, se convierte gracias a Jordi Vidal, Andreu Gallén e Ivan Labanda o Anna Moliner, que se turnan en su papel, en una misa muy particular, incluida toda la parafernalia y liturgia católica por obra y gracia de Evita Perón.
Intercalando canciones de grandes musicales por todos conocidos o populares canciones que de una u otra forma tienen que ver con el peronismo y versionadas acertadamente por David Pintó, pasando de Jesucristo Superstar a Evita, y sin que pudiera faltar el emocionante «Don´t Cry for my Argentina», asistimos a un homenaje a la vida y al pensamiento político de una mujer que con referencias musicales, religiosas y feministas y el buen hacer de los tres actores (cuando fui yo, era el turno de Ivan) nos realizan una conversión en vivo y en directo a la religión peronista.
Caes en sus redes desde el primer minuto, a través de su irreverencia y un toque algo gamberro, que hace que no dudes incluso en comulgar cuando te lo piden y te levantes de tu butaca o colabores con la causa con un donativo a cambio de una estampita de la santa.
El oficio, en el sentido amplio de la palabra, funciona a la perfección, en manos de tres perfectos oficiantes en chándal y zapatillas deportivas, que hacen gala de una connivencia absoluta, que se divierten y por tanto nos divierten y a través de las palabras que se leen a modo de Evangelio de «La razón de mi vida» autobiografía de Eva Perón, descargan toda la ironía y la mala baba, descubriendo una primera dama reaccionaria y ridícula y proyectando la lectura irracional o desesperada de los pueblos que entronizan personajes discutibles ¿les suena?
Un musical en pequeño formato, lleno de fuerza, color, más carga política de la que en un primer momento se puede suponer y una irreductible fe por la ironía.
Algunos creen en Messi o en Ronaldo…#JosocPerona
Ahir a La Seca vaig gaudir i no us podeu fer idea de quant, d’aquest espectacle escrit i dirigit per Jordi Prat i Coll. Si pensàveu anar a un teatre a veure una obra convencional, us heu equivocat ja que només creuar la porta de la Seca passareu a formar part d’una congregació de fidels que van a celebrar un acte religiós per venerar la Santa que idolatren, Eva Peron . Només entrar els tres actors ja estan asseguts en escena tallant mongetes perona que són les que s’imparteixen en el moment de combregar substitutes de la ostia. Comença la missa i la lectura dels evangelis, són passatges del llibre La razón de mi vida d’Eva Perón que són respostos per tots els assistents amb càntics. Aquí m’aturo i no vaig a desvetllar més perquè sigueu vosaltres els que ho descobriu quan hi aneu. Cançons que van del Don´t cry for me Argentina, passant per Concha Piquer, Paloma San Basilio o temes d’Els Miserables. Enginyosa, frívola, irònica i sobretot molt però molt divertida. Unes interpretacions de 10, tant per part de l’Anna Moliner com Jordi Vidal, que canten de meravella i un excel·lent acompanyament al piano d’ Andreu Gallén. M’ho vaig passar tan bé, que si trobo un buit, repetiré i aquest cop m’agradaria veure la versió d’Ivan Labanda que segons els dies la alterna amb Moliner. No us ho perdeu val molt però molt la pena.
Recomano aquesta obra a tots els amants del teatre. Magnifícs els actors, direcció i muntatge excel.lents. Una peça que no us podeu perdre. Paraules, cançons, humor, reflexió, participació del públic… Un petit bombó.
Un bon espectacle..divertit i els tres están genials !!
Eva Maria ibarguren