Reiseführer

La Ruta 40 es quizás mi compañía preferida por sus propuestas, puestas en escena, textos, magníficas interpretaciones de Sergi Torrecilla, Albert Prat y Alberto Díaz y de quien se acompañan. Además, no son previsibles sin que busquen, diría desde la distancia, la sorpresa épatant sino que exploran en cada momento lo que más les ayuda a expresarse. Así, tanto pueden invitarnos a una joya emotiva como la añorada El llarg dinar de Nadal, a todo un Pinter (La col·lecció), a un tratado contemporáneo sobre la memoria (Cúbit), a revivir revoluciones sociales (La lluita constant) o ahora, a este Reiseführer, donde el título nos descoloca. No os asustéis: guía de viaje.

Y es que esta obra reflexiona / nos hace reflexionar sobre viajar o hacer turismo, que no son lo mismo. Dirigidos por Ferran Dordal (Agrupación Señor Serrano) y con un punto de partida ingenioso como es hacer un tour por Barcelona para turistas y captar que la ciudad que viven no es exactamente la que allí ven y se explica, desnudan qué significa viajar en el sXXI. ¿Es todavía posible viajar, viajar cuando en el último rincón del mundo hay wifi y camisetas de tu equipo de fútbol? ¿Por qué fotografiamos obsesivamente y no contemplamos? ¿Puedes no ser turista cuando estás de paso? Nos molesta recibir turismo pero a la que podemos, nos escapamos a otros lugares; pero claro, nosotros no somos turistas sino viajeros… como en Rostoll Cremat cuando recuerdan a la hija turistofóbica, defensora de la Mallorca de antes, que vaya, ella marcha a Cancún … como los alemanes a la isla.

Encontramos los tres ruteros solos en escena y con una naturalidad absoluta, fresca y simpatiquísima empiezan una conversación sobre vivencias, anécdotas, ideas, datos, fragmentos hilarantes de guías … Con tanto material y cómo fluye, o eso recibimos, entre ellos la conversación, las funciones nunca son iguales. Y es que todo parece, seguro que no lo es, casi improvisación, y esto lleva empatía y conexión.

No pretenden aleccionarnos ni alzar ninguna bandera (gracias!), sino ponernos delante la gran contradicción de viajar hoy en día de una forma que no puedes más que sonreír, y mucho, con un poco de vergüenza cómplice: de hecho , buena parte de lo que explican es para reír de ellos mismos.

Ya puestos, apunto mis manías sobre el tema: ¿por qué visitamos las ciudades en domingo cuando están muertas? ¿No os parecen ridículos todos los que explican satisfechos que el guía turístico local los llevó a un lugar «que no era para turistas»?

¿Somos turistas o viajeros? Esta es la pregunta que sirve de punto de partida a la compañía La Ruta 40 para estructurar un espectáculo alrededor del turismo, un tema, sin duda, interesante para abordar desde una ciudad como Barcelona. El grupo inicia la cuestión desde el sentido del humor, la transparencia como creadores y un puñado de interrogantes que hacen arrancar el espectáculo con fuerza y originalidad. A partir de aquí, el montaje evoluciona y, en cierta, manera se deconstruye, convirtiéndose en un abanico de fragmentos que, como el puzzle gigante que montan sobre el escenario, forman una imagen global de aquello que están intentando analizar. El concepto es curioso pero también arriesgado, puesto que este tipo de puesta en escena marca y limita mucho todo el conjunto. Por otro lado, combinan momentos de gran ingenio o una cierta profundidad con otros no tan cautivadores, de forma que la obra transmite una cierta irregularidad. Afortunadamente, los tres actores resultan carismáticos, tienen buena química y es fácil dejarse llevar por ellos allá donde nos quieren llevar. En este sentido, este viaje no podía tener unos mejores guías.

Un espectacle de creació de Ferran Dordal Lalueza i la Ruta 40, companyia que ha estat la responsable de la programació d’aquesta sala durant el primer semestre de la temporada 19/20.

La Ruta 40 és una companyia de teatre independent fundada l'any 2011 a Barcelona. Està integrada per Alberto Díaz, Maria G. Rovelló, Albert Prat, Xesca Salvà i Sergi Torrecilla. Han estrenat nou espectacles i en 2015 van guanyar el Premi Butaca a millor espectacle de petit format per "El llarg dinar de Nadal" que nosaltres vam veure a El Maldà en 2014.

Ferran Dordal és dramaturg, director i creador escènic que entre altres col·laboracions és co-creador i dramaturg de les propostes de l'Agrupación Señor Serrano.

REISEFÜHRER és una obra sobre el turisme, feta a partir de les experiències i les contradiccions dels seus creadors. Des de Barcelona, una ciutat "hiperturistitzada" no perden l'oportunitat de ser turistes en altres ciutats, saben que només un 25% de la població mundial pot moure's lliurement, be per raons polítiques o econòmiques.

El tema que tracta ... "el fet de viatjar o fer turisme", a nosaltres personalment ens interessa moltíssim; creiem que els dos conceptes a vegades es poden fusionar en un de sol,  i no han de ser radicalment diferents, com sembla que volen demostrar en aquest espectacle.

Hem de reconèixer, que per nosaltres, el fet de "viatjar" és un dels al·licients culturals més importants de la nostra vida i de ben segur és la nostra primera prioritat, inclús molt per sobre de la nostra gran afició per les Arts Escèniques.

El turista, amb la guia de viatge com a conductor imprescindible, com a eina essencial en l'organització del viatge, viatja convençut que vol trobar-se amb la realitat i conèixer la gent real del lloc que visita. En canvi, sovint, la seva experiència és només l'escenificació d'una falsa realitat perquè en els llocs recomanats per les guies, els nadius ja "esperen" al turista i es comporten d'una forma falsament autentica. La guia de viatge ens ha creat un estereotip i els "nadius" força sovint se n'ocupen de què es faci realitat.

Un treball de creació curt, d'uns 3 mesos d'investigació i recopilació d'anècdotes que a escena, transformen en una sèrie de monòlegs/diàlegs consecutius o simultanis com peces d'un enorme trencaclosques amb diferents capes. Una proposta canviant on les "peces" es poden anar alterant en funció del dia. Amb una estructura de relat mòbil, la peça es va construint al mateix temps que ho fa l'espai escènic.

Alberto Díaz, Albert Prat i Sergi Torrecilla són els tres actors a escena, ens parlen d'experiències pròpies, de cites de llibres, de revistes o guies de viatges o d'entrevistes amb guies turístics. Mèxic, La Ruta 66, Nova York, Grècia, el Japó o racons de Barcelona són alguns dels indrets on ens ha transportat l'espectacle.

La proposta ofereix una visió particular del fet de ser turista, amb moltes cites en les quals ens sentim identificats, moltes que ens han fet riure i moltes que ens fan reflexionar. Però     nosaltres que som turistes/viatgers, percebem una visió esbiaixada, que no aprofundeix en molts aspectes del fenomen turístic i de l'impacte sobre els llocs hiperturistics.

Pensem que és una proposta enfocada a captar l'atenció del públic, estereotipant comportaments en el turista que segueix fil per randa les guies turístiques, per no perdre's cap dels llocs "top ten" del país que visita.

Unes interpretacions divertides i que semblen en molts moments espontànies, amb una interacció constant amb el públic i una posada en escena divertida i diferent.

L'espectacle ens ha interessat pel tema tractat, i hem de reconèixer que hem rigut amb les situacions plantejades, però sincerament esperàvem molt més del que hem trobat, potser a causa de no estar massa d'acord amb aquesta visió tan crítica i negativa del "turisme".

De fet, per ser sincers, la proposta ens ha decebut força, suposem a causa que les nostres expectatives eren molt altes, per tractar un tema que ens apassiona. Pel que fa a la posada en escena reconeixem que ha estat innovadora, pel trencaclosques, però tampoc ens ha acabat de convèncer.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ