Todo lo que necesitas para ir al teatro

Pels pèls

Pels pèls

Pels pèls (por los pelos) es una obra de teatro poco convencional. Una comedia, un thriller y un reality show, mezclados, según su director, Abel Folk. Son tres vertientes que se combinan en la versión que hace Guillem-Jordi Graells de un clásico de la comedia contemporánea: Shear Madness, del alemán Paul Portner (1925–1984), la obra de teatro no musical con más continuidad de la historia. En cartel en Boston, Estados Unidos, desde finales de los setenta.

SINOPSI

Pels pèls es la historia de un asesinato, cometido en una peluquería, que implica a todos los protagonistas; el peluquero, su ayudante y los cuatro clientes. Y para resolver el caso, el público juega un papel activo, ayudando a los Mossos d’Esquadra encargados de solucionar el crimen en la versión catalana, a encontrar al culpable. Y en cada sesión el asesino puede ser un personaje diferente. Por eso, la fuerza de la obra reside en la improvisación de los actores y en su interrelación con el público, que se convierte en un personaje activo.

Valoración colaboradores

Valoración espectadores
  • Mireia Campabadal Bertran

    En efecte: es tracta d’un divertimento escènic per a un públic que també hauria d’estar més entregat i atent del que a segons quines hores del vespre es pot estar. És una mena de combinació a escena entre el clàssic «Cluedo» i els també clàssics (si més no per a mi) llibres de «Tria la teva aventura». Clar que potser es podria ampliar més les opcions si l’arma del crim pogués variar una mica en funció dels girs argumentals, però vaja: en definitiva, una obra per passar una bona estona, distesa i entretinguda. Sense més pretensions ni possibilitats d’exigència.

    13/02/2015
  • Llorenç Prats Canals
    Llorenç Prats Canals

    Jo no l’havia vista quan la van fer ja fa anys. I ara tampoc no en tenia la intenció, però mira, a la meva dona li feia gràcia i l’altre dia hi vam anar. Per qui no l’hagi vista cal dir que no és pròpiament una obra de teatre, sinó com un entreteniment escènic, com un joc, que potser en un local petit i pròxim i amb un repartiment més jove i entregat, seria divertit i tot. Ara fa la impressió que una colla de professionals, que en general ho poden fer bastant millor, han anat a a jugar sobre segur (sense gaire entusiasme) per portar públic a un teatre de considerables dimensions com el Condal i fer calaix. És més que lícit, que les coses estan molt fotudes i ells no enganyen ningú. Ara, si són malalts de teatre i no l’han vist, no cal, creguin-me, la poden recomenar a persones de gustos no massa exigents, amb la seguretat que passaran una estona ben distrets. Per la resta, queden sobretot els inacabables recursos de la Mercè Comes, que, a La Cubana, ha tingut la millor escola per a una comesa com aquesta.

    05/02/2015