Teatre Barcelona

Pallassos, una professió artesanal que no s’ha de perdre

Assisteixo a la Sala Versus Glòries a veure PAZZO, és una obra de Fèlix Herzog sobre els lligams familiars, el relleu generacional i les obligacions imposades socialment amb Jordi Banacolocha i Adrian Grösser dirigida per Roberto G.Alonso.

És la primera proposta en la direcció de Roberto G.Alonso, fora del cabaret, dansa, .., i se'n surt amb nota en aquesta proposta sobre el canvi generacional d'una professió com la del circ. A més ha deixat un final obert diferrent al que Fèlix ha propossat inicialment.

Pazzo ens parla de dos artistes de circ, un veterà i l'altre jove. Tots intenten mantenir la flama del seu ofici però lluny de les carpes plenes de públic. Però tot sembla que es capgira quan es compra una entrada.

Una proposta que ens parla del pas del temps i de com aquest afecta els dos personatges del circ. Són família, d'aquella família que pots escollir. Companys inseparables i amb una història al darrere. Viuen del record d'una època passada. Tot i que Roberto G.Alonso ha jugat amb el text com ha volgut, i amb moments que es noten. Ha tingut tota la llibertat amb el text, però amb la complicitat d'en Fèlix. Creen com la definició del pallasso com a marionetes sense fils per passar per situacions complicades.

El text que s'ha creat és deliciós, i que Jordi Banacolocha i Adrian Grösser hi ha molta complicitat i t'endreça. Es nota que Roberto és coreògraf, ja que sembla que els dos pallassos ballin amb certa nostàlgia per l'escenari.

Un text amb moltes referencies als grans pallassos que hem tingut.

Tot i que queden dues funcions, no perdeu l'oportunitat d'anar al teatre i gaudir d'aquesta obra.

A més, vaig tenir la sort d'assistir quan la família Poltrona del Circ Cric va venir a fer un col·loqui postfunció per celebrar els 30 anys de Pallassos Sense Fronteres. Podeu veure l'opinió de l'obra i del col·loqui al següent enllaç

01/04/2023 - Sala Versus Glòries

Carles Armengol Gili

Teatre Barcelona

Dos payasos al borde del precipicio

Pazzo nos traslada al mundo del circo, en un país que no nos especifican (¿Italia, quizás?) y en una época no definida. De hecho, tenemos delante a dos payasos –uno de viejo y uno de joven- pero podrían ser dos carniceros o dos futbolistas. Y es que la obra habla del pasado y del futuro, de aquello que fue y de lo que todavía queda para venir. Habla de las oportunidades que hay delante y de todo aquello que dejamos atrás, que aunque fuera esplendoroso ahora ya solo son recuerdos y agua pasada. Y por si fuera poco, nos habla también de vivir el amor en libertad y sin máscaras. Un canto a la esperanza, a pesar de que no hay nada más triste en el mundo que ver llorar a un payaso…

Roberto G. Alonso afronta con Pazzo su primera dirección de una obra de texto. Y lo hace con respeto, con buen gusto –un circo en decadencia da mucho juego estético- y con una buena dirección de actores. De todas formas, si uno de estos actores es un veterano como Jordi Banacolocha el trabajo ya está medio hecho. Él aguanta una gran parte del peso de la pieza con una profesionalidad y una sabiduría escénica dignas de admirar. A su lado, el joven Adrian Grösser aguanta bien el reto y también es el responsable de algunas pequeñas partes musicales, quizás lo menos exitoso de toda la función.

En resumen, un drama generacional con un envoltorio sugerente y una estética bastante atractiva. Otro acierto de Roberto G. Alonso, al que hasta ahora hemos visto en proyectos de danza, de cabaré, como actor (A mí no me escribió Tennessee Williams y muchas de las obras dirigidas por Xavier Albertí en el TNC) y también como director ocasional (Laberint Streptease, Agárrate, etc).

19/02/2023 - Sala Versus Glòries

maría j gonzález mondaza

Me ha gustado mucho

07/04/2024

Xavier

L’obra està molt ben aconseguida. Em van agradar molt les actuacions i els temes que tracten. El jove que creu que el vell no l’entén i el vell que sembla que no entén però que sap per experiència. Frases molt «plenes». Em va encantar. Felicitats!

29/03/2023

Victòria Oliveros Layola

Amb molt més rere fons del que aparenta a primera vista. Molt recomanable

25/02/2023

Ascen

Fui al teatro (Sala Versus-Glòries) con tres amigas.
Me ha gustado mucho. Los actores realizan su papel de forma impecable; fuerza, sentimiento, expresividad, a partes iguales. Enseguida me sumergí en la obra. La cercanía entre escenario y espectadores ayuda mucho. Es una historia muy humana e intemporal, muy bien trabada que, además logra mantener un ritmo escénico constante. Sin duda hay que felicitar al autor (Félix Herzog) y al director de la obra (Roberto G. Alonso).
Me parecieron excelentes y que ayudaban a crear un estado emocional en el espectador tanto la puesta en escena, iluminación y decorados, como la música y el sonido ambiental.
Dentro de la historia, destaco la fricción intergeneracional, y la personalidad tan marcada y distinta de los dos personajes. Se siente la pulsión interior del personaje joven (Adrián Grösser) que duda, que busca su camino, que desfallece, se levanta y finalmente elige su destino. Me enterneció la ensoñación constante en la que vive el payaso carablanca (Jordi Banacolocha); su inquebrantable compromiso con su labor, la persistencia de sus recuerdos, y su amor por la vida a pesar de todo. Me resultó una historia entrañable y dura a la vez. Creo que la obra va ganando fuerza lírica hacia el final, y es en este último cuarto de la historia que me sentí especialmente arrastrada emocionalmente: una mezcla de añoranza, candor y empatía repartida entre los dos personajes, incluso siendo estos tan distintos.
¡Bravo por esta obra! Emociona y hace pensar. ¡Os la recomiendo!

25/02/2023

carme serra

Els actors genials i l’obra en algun toc de comèdia molt recomanable, no us la perdeu

13/02/2023

Jordi Carbonell

Tanto la Obra como los actores excelente.
Muchas gracias, por el buen rato que se me hizo corto.

13/02/2023

LIDIA CAMBRÓN ESQUINAS

Vaig anar divendres, i solament puc dir que va estar un plaer veure aquesta obra de teatre, l’interpretació dels actors va estar espectacular. Molt recomenable.

13/02/2023

Josep OS

Ahir vaig estar a la Sala Versus Glòries veient aquesta nova producció d´ Apunta Teatre, escrita per Félix Herzog i magníficament dirigida per Roberto G Alonso que per cert és la primera vegada que ho fa amb una obra de text, lluny del que estem acostumats a veure’l, dansa, teatre musical, cabaret i coreografies. Ens parla de dos pallassos que des de fa anys malviuen en una caravana a les afores d´un poble intentant mantenir viva la flama de la seva professió, que tants èxits els va donar. Però mentre el gran viu de records tot i saber que la seva època de glòria ja ha passat, el seu desig seria que el jove agafés el seu relleu, però aquest el que vol és volar i viure la vida. De les converses entre els dos pallassos, se n’extreuen moltes reflexions, la decadència i l’herència rebuda, les obligacions imposades per modelar la nostra personalitat i moltes més, i que gràcies a la encertada direcció el que podria ser un drama ens arriba amb tocs d’humor i de forma distesa. Una escenografia encertadíssima amb tots els trastos vells amb què conviuen, per a unes magnífiques interpretacions tant del veterà Jordi Banacolocha com d’ Adrian Grösser. Cal veure-la si o si o sigui que cap al Versus falta gent. Estarà en cartell fins al 2 d’abril.

12/02/2023