Todo lo que necesitas para ir al teatro

Orsini

Orsini

El TNC presenta Orsini de la Companyia Solitària bajo la dirección de Xicu Masó

Sinopsis

Unos novios están decididos a celebrar su boda el día después de una derrota que se convertirá para siempre un día histórico. Pero algo chirría y pone en alerta a los invitados durante el banquete: una bomba Orsini aparece medio enterrada en el jardín, un artefacto que causó una explosión en el teatro de la ciudad, hoy justo hace un siglo.

Vídeo

Fotos + fotos

OrsiniOrsiniOrsiniOrsiniOrsini

Valoración colaboradores


Valoración espectadores

  • Victòria Oliveros Layola
    Victòria Oliveros Layola
    12345

    Les obres que juguen amb viatges en el temps, o van a cavall entre somni i realitat, solen provocar-me una intensa barreja de fascinació i embolic. I aquesta especialment és una peça ambiciosa però confusa. Sobre el paper, versa sobre la bomba que li dóna títol i que l’anarquista Santiago Salvador va fer esclatar al Liceu el 1893. Però l’obra connecta l’atemptat anarquista de 1893 en el Liceu de Barcelona amb la situació política actual de Catalunya. La història es mou tota l’estona en diferents plànols narratius, on es barreja passat i present, realitat i ficció; fins hi tot els diàlegs entre els personatges moltes vegades barregen realitat i ficció. I a partir d’un moment determinat, tot i la bona mà de Masó, em va resultar endimoniadament complicat de seguir i també difícil d’entendre que m’estaven explicant. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/06/11/orsini/

    11/06/2019
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    12345

    Orsini me ha parecido teatro no apto para todos los públicos. No es teatro fácil, no es teatro para el gran público.
    Desde luego no es el tipo de teatro que yo acabo de disfrutar.
    Creo entender que es una obra que quiere ser una crítica sobre la burguesía, sobre esa clase social que iba al Liceu para aparentar, para dejarse ver.
    Una crítica sobre nuestras vidas y como las vivimos. Haciendo de ellas una mentira.

    Personalmente la trama no ha sido clara.
    Toda esa primera parte sobre esos invitados de una boda hablando sobre temas que no me aportaban nada y que acaban descubriendo una bomba Orsini escondido en el lugar.
    De repente una detonación (que ha ido muy bien para despertar a toda esa clase de público que va al teatro para dormirse en su asiento).
    Y una segunda parte para mí más arriesgada y conducida de maravilla por Miriam Alamany (me encanta).
    Las interpretaciones correctas pero olvidables.
    En definitiva, una obra que no recomendaría, la verdad…

    09/05/2019
  • Josep Oliva Sasé
    12345

    Ahir al TNC vaig estar veient aquesta obra que ha escrit Aleix Aguilà i que dirigeix ​​Xicu Masó. Una peça que parla de violència com a eix central i que ens situa durant la primera hora en un espai on se celebra un casament i on tenen lloc uns diàlegs amb tres dels convidats de perfils molt diferents i on un d’ells troba enterrada una bomba Orsini , fet que ens portarà a la segona meitat de l’obra al Liceu on fa 100 anys l’anarquista Santiago Salvador en va fer explotar una. Les converses del casament que mantenen al jardí, m’han aportat molt poc per no dir res, repetitives, en molts moments absurdes i interminables. La segona meitat remunta i té més força, es parla d’anarquisme, de la desconexió entre la burgesia i el món obrer, i del que representava per a ells el Liceu, el que ara anomenem postureo que els produïa una ceguesa que no els deixava veure la realitat. Però vaja la manera en què se’ns presenta, barrejant conceptes, i intentant lligar aquests fets amb el present, em van descol·locar i es va fer molt difícil connectar. La interpretació i per un igual correcta, sense més. Una obra que segur generarà opinions molt dispars i que ahir ja es va notar amb la manca d’entusiasme en els aplaudiments.

    05/05/2019