Cuando el eros y el numen se encuentran, emerge NumEros: el impulso vital y la inspiración poética que dan forma y estructura al movimiento. La Compañía Nacional de Danza torna a l’escenari del Gran Teatre del Liceu per presentar un triple bill. Una oportunitat privilegiada de viure tres quadres escenogràfics signats per tres mestres absoluts de la coreografia del segle xx: George Balanchine, que va redefinir el ballet del segle xx i el va convertir en una arquitectura en moviment, en què la música esdevé espai i el cos, estructura pura; William Forsythe, que va descompondre el llenguatge clàssic fins als seus límits i el va transformar en un camp d’investigació sobre el cos, la geometria i el pensament contemporani, i, finalment, Jacopo Godani, que ha portat aquest llegat a una intensitat física i visual extrema, en què la precisió matemàtica conviu amb una energia visceral i radicalment actual.
La Compañía Nacional de Danza torna a l’escenari del Gran Teatre del Liceu per presentar un triple bill. Una oportunitat privilegiada de viure tres quadres escenogràfics signats per tres mestres absoluts de la coreografia del segle xx: George Balanchine, que va redefinir el ballet del segle xx i el va convertir en una arquitectura en moviment, en què la música esdevé espai i el cos, estructura pura; William Forsythe, que va descompondre el llenguatge clàssic fins als seus límits i el va transformar en un camp d’investigació sobre el cos, la geometria i el pensament contemporani, i, finalment, Jacopo Godani, que ha portat aquest llegat a una intensitat física i visual extrema, en què la precisió matemàtica conviu amb una energia visceral i radicalment actual.
Sinopsis
NumEros és un títol que neix de la fricció creativa entre dos conceptes aparentment oposats, però profundament complementaris: numen i eros. L’eros és l’impuls vital encarnat, la força desitjant que travessa el cos i el posa en moviment; és energia creadora, pulsió física, excés i necessitat. El numen, en canvi, remet al que és intangible: la presència invisible, la inspiració poètica, una espiritualitat immanent que transcendeix la voluntat de l’intèrpret i orienta el gest més enllà del control conscient. Quan aquests dos pols es troben, emergeix NumEros, una noció que també evoca el nombre com a principi d’ordre, com a patró ocult que estructura el moviment i li dona forma. El programa proposa, així, una articulació entre desig, inspiració i estructura, tres dimensions essencials de l’experiència creadora en la dansa.
