Todo lo que necesitas para ir al teatro

Si jo no hi fos

Si jo no hi fos

Si jo no hi fos (la festa seria més divertida) es el nuevo espectáculo de creación colectiva de la Cía. Espai en Construcció, bajo la dirección de Roger Ribó.

SINOPSIS

Imaginaos una fiesta. Vosotros la habéis organizado. Suena música. Hay gente bailando, riendo, bebiendo. El ambiente es alegre, distendido. Y en el rincón, apartada de todo, sola, hay aquella persona a quién todo el mundo ignora. La persona que todo lo observa. La que todo lo sabe. La persona solitaria del rincón. Bienvenidos.

Fotos

Si jo no hi fosSi jo no hi fosSi jo no hi fos

Valoración colaboradores


Valoración espectadores

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    obra que parla de la por i la vulnerabilitat amb tendresa, sensibilitat i bellesa i amb una posada en escena impecable que té un únic element escenogràfic, un rectangle de fusta, que juga un paper brutal a l’acciói. Una història d’amor i desamor serveix d’excusa per fer evident la presència de la nostra veu interior. Una presència que representa la por, la inseguretat, la falta d’autoestima, l’orgull, el sentit del ridícul, l’angoixa, la tristesa, …. Una peça plena de poesia i delicadesa on totes les interpretacions tenen el seu pes amb un repartiment entregat i unes interpretacions d’una sensibilitat i tendresa realment encomiables on destacaría la feina de Blanca Solé (Cristina) i Montse Bernad (la veu interior). És inevitable sentir-se identificat amb algun dels personatges magníficament dibuixats a escena, o amb algunes de les situacions descrite. Un treball rodó molt recomenable.I si voleu podeu seguir-me en el meu nou blog de caràcter amateur i sense pretensions http://www.gaudintdelteatre.cat

    30/10/2017

  • 12345

    Albert Navarro

    No sé de ningú que no es pugui sentir commogut o, com a mínim, interpel·lat després d’haver vist “Si jo no hi fos”. Toca unes fibres que ens afecten a tots. S’hi treballen les emocions més profundes i, en especial, la por d’una manera plàstica, molt visual. Roger Ribó modela uns personatges complexos, com si estigués fent orfebreria, treballant cada detall del sentiment humà. Es tracta de personatges de bon cor, però amb uns fantasmes interiors que de vegades els fan allunyar-se de la felicitat, sense entendre per què. També són producte d’orfebreria els elements escènics, la il·luminació, la música i el disseny de so. Del minimalisme en fan art, un cop més. Exactament igual i exactament diferent a “Et vindré a tapar”, l’anterior producció que va deixar la companyia molt amunt. Està clar que si la companyia l’Espai en construcció no hi fos, la festa teatral de Barcelona seria més monocroma.

    30/10/2017

  • 12345

    Mar

    Quin gran muntatge s’han marcat els d’Espai en Construcció a La Vilella ! Una obra que combina la senzillesa d’una història en el que tots/es us sentireu identificats/des i a la vegada deixa palesa la complexitat de la consciència i la ment humana. Excel·lent actuació, amb música en directe i una escenografia sublim. ANEU-HI!

    23/10/2017

  • 12345

    Vanessa Gordillo

    Preciosa obra, amb els sentiments a flor de pell. No us la perdeu!!

    19/10/2017

  • 12345

    Maica Ferrer

    Una joia delicada que atrapa la teva atenció des del minut zero. Recomanable 100%!!!

    19/10/2017

  • 12345

    Juanjo Gutiérrez Guardiola

    Un cop més el caliu de La Vilella acull un espectacle de la companyia Espai en construcció que no deixa indiferent. No puc ni vull desvetllar gaire sobre l’argument però tenen la frescor del “Litus” de la Marta Buchaca i la maduresa dels films de Cesc Gay. Com feien Titzina Teatre, treuen suc dels pocs elements escenogràfics amb què compten, i Xavier Pàmies m’ha semblat un creuament entre Albert Triola i Miki Esparbé. Si la música tenia un paper destacat en la seva anterior producció, aquí té un paper fonamental, de manera que hi ha dos eixos de narració: l’escènica i la musical… tot un encert!! Per no parlar de l’esplèndida il·luminació que crea diferents atmosferes i la frase que tanca l’obra… No us la perdeu!!!

    16/10/2017

  • 12345

    Maria del Mar Suárez

    Inevitable sentir-se identificat amb algun dels personatges en algun moment. Escenografia tan senzilla com eficaç, música en directe, diàlegs dinàmics i, a voltes, divertits, i una consciència poruga que tot ho envaeix… només si vols.
    Una obra excel·lent d’Espai en Construcció.

    12/10/2017

  • 12345

    Sergi

    Una història d’amor amb una prota molt especial. Petita obra d’art plena de poesia, imaginació i detalls que m’han fet patir i riure, al voltant del món de les relacions. Molt recomanable!

    08/10/2017

  • 12345

    Clara López

    La companyia Espai en Construcció ho ha tornat a fer! Un cop més m’han deixat sense paraules. No us la perdeu!

    08/10/2017