Todo lo que necesitas para ir al teatro

No Exit

No Exit

No Exit: el texto más representado del filósofo existencialista Jean-Paul Sartre

Un hombre y dos mujeres son conducidos por un mayordomo a su última morada. Esperando el castigo eterno merecido, muy pronto descubrirán que ni las tenazas ni las parrillas ardientes podrían ser métodos de tortura tan eficaces como la enfermiza relación que comenzará a construirse entre ellos. Víctimas de sí mismos y desesperados por salvarse, encontrarán en la expiación un vínculo para aceptar juntos sus destinos. Resignados, advierten que les han brindado lo necesario para edificar su condena. Después de todo, el infierno son los demás.

Vídeo

Fotos

No ExitNo Exit

Valoración colaboradores


Valoración espectadores

  • 12345

    Hebert

    Dues dones i un home, potser amb aparença massa joves en aquesta nova adaptació de l’obra de Sartre, es troben a una habitació tancada, buida, incòmoda, pulcra com una sala d’espera. Allò és l’infern. Bé, l’espai físic on s’esdevé l’infern i on s’hi estaran tota l’eternitat. Saben perquè estan allà, i que s’ho han guanyat, si bé tracten d’ocultar-ho. Van ser tremendament egoistes i no se’n penedeixen…però els aterra que els jutgin el seus companys. Esperaven càstig físic, tortura, brases, però no el que realment els farà patir: veure’s amb els ulls dels altres i aquí comença l’autèntic càstig: l’infern són els altres. S’odien però ja no poden passar els uns sense els altres. Res més a fer que estar amb aquells que et jutgen pel que has fet i desmunten la teva justificació. I, a més, són conscients que la vida segueix sense ells i no se’ls plora gaire.

    La direcció ha optat per una lectura senzilla del text, que no simple: els personatges no són extrems, semblen persones ben normals; aconsegueix fer assequible el text a costa, potser, de cert dramatisme als moments violents, just al contrari que el “Huis clos” de l’any passat a l’Atrium. Per això, suposo, les interpretacions funcionen millor en el combat dialèctic, punyent, que en els moments més físics. Ara, la Laura Pujolràs està estupenda com femme fatal, superficial, manipuladora d’homes però més vulnerable del que es creu.

    18/02/2017

  • 12345

    JOSE GABRIEL DEL VIEJO

    Estreno teatro!
    Ya tengo otro templo de cultura nueva al que acudir a ver teatro ☺️

    Y lo estreno con una obra estupenda. Una obra que ya la vi el año pasado en la Sala Atrium. Una nueva version de la historia donde 3 desconocidos son encerrados en una habitación. Ellos están muertos. Están en el infierno! Y tendrán que vivir la eternidad juntos.
    Hubieran preferido las brasas y las torturas infernales a tener que pasar la eternidad con esa compañía?

    Me ha encantado! Los actores estupendos todos! Y la escenografía simple pero muy efectiva! No quería que se acabara nunca! Te atrapa y te deja sin respiración hasta el final. Bravo!

    28/01/2017