Mary Frankenstein Shelley

Ha sido una experiencia hermosa y emotiva, desde la puesta en escena, el trabajo de los cuatro maravillosos actores, el juego de luces y sombras y la música en vivo. He disfrutado cada segundo de la obra

La mujer detrás del monstruo

Espectáculo con el sello de la sala, con diversoslenguajes escénicos: cabaret, proyecciones, títeres, sombras… sin que ninguno sea el predominante. Entiendo que por ello pueda parecer disperso pero a mí me resulta interesante y lo encuentro muy ágil. Pasar de declamar poesía y relatos mitológicos a humor basado en Mel Brooks puede chirriar o que te quedes con más ganas de algún lenguaje (por favor, Cabaret Victoria, ya) pero a la vez si con alguno no conectas del todo (las poesías del marido de la protagonista) pues es algo pasajero.

Recorrido por la vida de Mary Shelley, personaje interesantísimo del que sólo conocía el episodio de la noche lluviosa en que se retaron, junto con Byron y su marido a crear una historia de terror que dio origen a la famosa novela. Aquí vemos de dónde surgió ese monstruo, de la relación estrecha, permanente y obsesiva de la autora con la muerte. Tres actrices con sus registros (fuerza y drama de Alba Valldaura, comicidad de Alba Visús y versatilidad de Aleyda Puerto) y Felipe Cabezas como maestro de ceremonias, el canalla Byron y manejando al monstruo. Una primera parte oscura, intensa, íntima, la familia de Shelley, su matrimonio, la muerte de la madre, abortos, deudas y una segunda con la recreación del monstruo, títere que transmite su dolor, rabia y frustración. Todo ello con poca escenografía que se suple con iluminación eficaz, sombras y música que junto con el vestuario victoriano (que me pirra) logran una puesta en escena que te traslada a ese mundo gótico, a medio camino del sueño y la pesadilla. Por último, un epílogo donde se nos muestra la influencia de esta historia en nuestra cultura (series, adaptaciones, parodias, películas).

En RESUMEN: Interesante y ecléctica propuesta (excesiva para algunos) sobre una figura desconocida, justo al revés que su criatura.

He vist ja dues vegades l’obra i, en tots dos casos, n’he sortit molt content.
Si aneu a veure-la us trobareu amb una interpretació innovadora del clàssic de Mary Shelley, portada al terreny de la varietat de registres que caracteritza des de fa temps la Sala Fènix.
Començant amb el naixement de Mary i acabant amb la seva mort, l’espectacle reivindica les vivències de qui crea, sovint quelcom olvidat un cop la creació sobreviu al creador. Pot no sentir-se una mare orgullosa del seu fill? Vivim els seus fracassos o incomprensions com a derrotes pròpies? Poden l’horror, la tristor i la por donar a llum quelcom que conmogui?Podem tenir por d’allò que neix de nosaltres mateixos?
L’estructura de l’obra és, o com a mínim a mi m’ho sembla, força completa i, sens dubte, diferent a la majoria de les que he vist: Lord Byron, com a mestre de cerimònia, ens acompanya en una introducció biogràfica sobre l’autora i els personatges amb qui va articular la seva singular identitat; Victor Frankenstein enceta la segona part de l’obra i ens submergeix a l’intestí del propi relat, on es veuen les aspiracions i patiments de qui s’apassiona amb els misteris de la vida i la mort; finalment, en Percy i la Claire, flirtejant amb el meta-teatre i la interpretació a-històrica, contextualitzen reflexions i dibuixen les arrels de Mery que han arribat fins a nosaltres. Tenim, per tant, tres estructures ben definides des d’on es pot entrar a viure la història d’una creació.
Pel que fa al contingut és, com he dit, realment divers: veureu poesia, titelles, ombres, tocs de cabaret, música en directe, suport audio-visual… tot enmarcat en els colors foscos i tenebrosos del romanticisme anglès on, si et deixes ajudar pels consells de Lord Byron, podràs imaginar-te fins a l’últim detall.
Deixeu-vos portar, estigueu atents -doncs el text de Felipe Cabezas ho val- i podreu sentir-vos en alguns moments com la propia Mary, en d’altres com el propi monstre…

Delicioso el divertimento el que nos ofrece la sala Fénix en Barcelona con su espectáculo en femenino y feminista que nos hace conocer a los protagonistas que se dieron cita en Villa Diodati en aquel verano de 1816 en el que nacieron creaciones como «El vampiro» de Polidori o «Frankenstein», de Mary Shelley. Principales protagonistas de la creación, madre e hijo, que viven a través de las vicisitudes literarias del monstruo y de la madre, anteponiéndose a una misógina sociedad victoriana.

Un delicioso cabaret literario en el que hay música, títeres, etc… Imperdible.

Si voleu gaudir d’un bon espectacle on els actors els tens actuant a peus d’escena, no dubteu d’anar en aquesta nova proposta de la Sala Fènix. Uns artesans del teatre que aposten pel cabaret literari amb una visió i recursos teatrals que no et deixaran indiferent.

Quan entres a la Sala, la posada en escena ja et transporta a un altre lloc i un altre moment. L’obra ens mostra la turmentosa vida de la Mary que va ser la bastida sobre la qual va aixecar la seva magistral creació. No sóc de destacar les coses negatives dels espectacles i el fet que el monstre sigui un titella ho interpreto de manera positiva. Crec que és així amb la intenció de despertar la reflexió i extrapolar aquesta història a les nostres realitats actuals.
En definitiva, un espectacle interessant, com a exercici cultural, que convida a la reflexió i que genera una gran empatia.
Apte per a aquells qui busquen un teatre amb missatge implícit. No cal esperar una estona de riallades.
En la meva opinió molt recomanable.

Ahir a la Sala Fènix vaig estar veient aquesta obra escrita, dirigida i interpretada per Felipe Cabezas. Ens situa a Suïssa l’estiu de l’any 1816 a casa de Lord Bayron (F. Cabezas) i que protagonitza el paper de narrador per fer un recorregut per la vida de Mary Shelley i de la seva turmentada vida, la mort de la seva mare, els seus avortaments , la mort dels nadons. el suïcidi de la primera esposa de Percy amb qui després es casarà, així com la seva marcada personalitat, lluitadora i molt avançada en idees en la seva època. Sent La Fènix, no podien faltar com a elements, les màscares i titelles a més d’un suport audiovisual i la mùsica a càrrec de Joange. Tots els personatges que intervenen siguin masculins o femenins són interpretats per les tres actrius Alba Valldaura, Elena Visus i Aleyda Puerto amb el consegüent canvi de registres, i aquì voldria destacar Valldaura, actriu de la qual encara recordo la seva insuperable, Iaia i que aquí torna a estar fantàstica. Visus i Puerto correctes en els seus diversos personatges. Molt bé així mateix F. Cabezas. Setanta-cinc minuts em sembla poc per donar cabuda a tot el que el text ens vol transmetre, més si tenim en compte els constants canvis de personatges i reconec que em vaig quedar descol·locat en màs d’una ocasió. D’altra banda sóc un entusiasta de les sales petites i la proximitat amb l’actor, però en aquest cas crec que li falten uns metres a l’espai escènic ja que no estan a prop, els tens a sobre. Els habituals sé que ho faràn però els que no coneixeu La Fènix, és una bona ocasió per fer-ho.

Vaig anar el diumenge dia 5 a veure l’obra amb les entrades que m’havien tocat al sorteig. Em va semblar molt interessant una recreació de com l’autora va crear el llibre del Dr. Frankestein. La posada en escena força interessant, de totes maneres el monstre semblava més aviat una titella.
Molt bé els actors, un bon treball.

Any de publicació novel•la 1818.
Voldria entrada diumenge 5 març.
Gràcies