Marry me a little

Això deia de Sondheim un dels seus intèrprets de Broadway, i hi estic d’acord. Premis Pulitzer, Oscar, 9 Tony! redéu! Capaç de crear obres de gran format, com A Little Night music fins a aquest Merry Me A Little, una mena de collage de temes escadussers amb els que composa una obra romàntica actual. Els protagonistes són incapaços de valorar el seu entorn i es perden en la soledat... però sortosament la parella al final “es troba”. Gran interpretació de Mone Teruel i Toni Viñals, acompanyats per un pianista i arranjador potent i efectiu: Xavi Torras. Senzilla però bona posada en escena, però, és clar, aquí els protagonistes són els actors i la música. Teniu temps fins el 22 de desembre per veure-la. No us la perdeu.

Marry me a little hace toda la pinta de ser un refrito de una serie de musicales, pero a pesar de esta primera impresión (que no deja de ser real) vale la pena dejarse arrastrar por las melodías de Sondheim. A pesar de no conocer las canciones interpretadas brillantemente por los dos protagonistas, es imposible no identificar las melodías complejas y las armonías imposibles del autor. Para noveles en Sondheim: no os quedéis aquí! Sondheim firma grandes musicales que no son ñoños y románticos como indican los tópicos del género. Marry me a little gira alrededor del amor con gracia y delicadeza y (sorpresa!) sin que los dos protagonistas se miren a los ojos. Pero, si te quieres casar con él del todo, Sondheim es mucho más que canciones de amor.

Ja en la presentació de la programació del Teatre Lliure ens va agradar, veure un musical i un Sondheim en la cartellera catalana. Per els amants del teatre, veure que el teatre (sobretot el públic) aposti per el genere musical, és tota una alegria. Amb un escenari minimalista, sense cap tipus de diàleg entre els dos personatges; es construeix una història on la soledat i l’amor/desamor convinen amb les magnífiques veus de Toni Viñals (Premi Butaca al Millor Actor Musical per "La flauta màgica) i Mone Teruel. Tot acompanyat del pianista i director musical Xavier Torras (Over the moon).

Igual que Over the moon, no estem davant d’una obra de teatre, ni d’un musical. És un petit concert coreografiat amb un fil que acompanya a la història de dues persones.Tot i que l’estil musical dels dos actors semblan totalment diferent, les seves veus coordinen amb gran maestria. Tant en aquelles que canten per separat, com les que canten conjuntament. Seguim ....

Marry me a little ve a demostrar que amb el que Stephen Sondheim llença a les escombraries o bé tanca en un calaix es pot construir un musical preciós i emotiu. Fa exactament 20 anys, Nina i Pep Anton Muñoz ja van fer-ne una versió en català dirigida per Pere Planella. Si aquella tenia el to dels musicals catalans dels noranta, aquesta ve a ser una versió encara més sòbria, minimalista i elegant de la història dels dos veïns que comparteixen soledat i desamor durant un cap de setmana. Toni Viñals i Mone Teruel -esplèndida vocalment i també com a actriu- compleixen al cent per cent amb la proposta, molt ben acompanyats del pianista i director musical Xavier Torras. Tot plegat traspua calidesa, honestedat i ganes d'oferir el Sonheim més pur. I és que per alguna cosa estem davant d'un dels compositors més importants del musical nord-americà, possiblement el més complex i també el més brillant tècnicament. Creieu-me. Potser no és dels que fa les melodies més encomanadisses però sí és el que arriba més directament al cor dels espectadors...

Marry Me a little, la obra de Stephen Sondheim que se representa en el Teatre Lliure de Montjuic, es una obra sincera y de alta calidad musical. Nos habla de las vidas de dos personas –chico y chica-, totalmente normales, podríamos ser cualquiera, que, atrapados por el ritmo acelerado de la sociedad, no tienen tiempo para el amor, más allá de soñar con la persona ideal. Un musical en el que se mezclan soledad, miedo y amor, a través de unos intérpretes –Mone Teruel y Toni Viñals- que «desnudan» perfectamente a sus personajes, lo dan todo en escena y eso se percibe muy de cerca desde el patio de butacas. La sensación es parecida a la que tuve con Over the Moon, en la que uno se siente parte de la obra. Además, uno de los vínculos de estos dos musicales, el pianista Xavi Torras, contribuye también a lo segundo, a la alta calidad musical del espectáculo. Y es que el trabajo virtuoso de Xavi y la magnífica dirección artística de Toni Martín, unido a las piezas de Sondheim, uno de los más grandes compositores de musical, resulta sencillamente en un espectáculo de muy alta calidad. Aquí puedes leer una entrevista con sus protagonistas —> http://bit.ly/1gAp2jk

Segur que t'has fet aquesta pregunta mil vegades. Viure sol, envellir, no tenir parella, ser feliç... és possible?

Si la pregunteta t'assalta sovint, ves a veure Marry Me a Little. Un espectacle més proper al concepte de concert teatralitzat, on la trama escasseja però el reguitzell d'excel·lents cançons d'Stephen Sondheim (Follies, A Little Night Music, Golfus de Roma...) et transportaran a un univers de desitjos, somnis i soledat interpretat amb mestratge per Toni Viñals (Premi Butaca al Millor Actor de Musical, 2013) i Mone Teruel.

Les conclusions les hauras de treure tu, però et garantitzo que gaudiras d'una bona estona amb un somriure als llavis pensant: "això m'ha passat".

 

Sondheim torna a la cartellera teatral barcelonina i ho fa sense que encara els amants del gènere haguem oblidat aquell majestuós "A little night music" ("Música per a una nit d'estiu") que ens va portar fa més d'una dècada el Mario Gas i que estava protagonitzat pel Constantino Romero i la Vicky Peña. Com oblidar aquell magnífic "Send in the clowns" ("Que baixi el teló") sobre un escenari! En aquesta ocasió, el Teatre Lliure és qui ens porta un altre dels musicals del compositor, gaudint-lo ara d'una forma més intimista i tenit com a principal aliat la proximitat que ofereix l'Espai Lliure.

Aquest "Marry me a little" compta amb dues grans veus que aconsegueixen moments realment memorables i que arriben a emocionar l'espectador quan sonen plegades. Per contra, malgrat ser excel·lents tant les veus com la música de piano, així com la sonoritat de la sala, hi ha moments en que el volum de l'instrument musical és massa alt en comparació al de les veus, fet que ocasiona que aquestes no acabin d'empastar del tot bé. Això dificulta en algun moment que es pugui gaudir al cent per cent de la proposta (o, com a mínim, en la funció a la qual jo vaig assistir). Tot i això, és tracta d'un bon musical, realitzat amb molta cura i professionalitat, tot aconseguint una bona factura dotada d'elegància i sobrietat. En aquesta línea, l'obra crea una atmosfera adequada gràcies, en part també, a una una cuidada i minimalista escenografia i a una bona il·luminació. Sens dubte, malgrat algunes imperfeccions que podem trobar, com pot ser l'encadenat d'escenes o una millor definició de la història, val la pena apropar-se al Lliure per gaudir d'aquest petit homenatge musical als solters i a la seva solitud.

Tant de bo, el Lliure ens continui portant propostes de teatre musical com aquesta en futures temporades.