Les Antonietes: Mambo

Una nova proposta de la Companyia "Les Antonietes" escrita i dirigida per Oriol Tarrasón. Amb aquesta producció trenquen amb la línia de treball a la que ens havien acostumat, les adaptacions dels grans clàssics com Ibsen, Tenessee Williams o Arthur Miller. Volen amb això apostar per obrir una nova (doble) línia de treball, el teatre contemporani i la comèdia.

Annabel Castan i Dani Arrebola són una parella d'actors que interpreten el paper d'un matrimoni en una tragèdia vestida de comèdia. I tota l'estona fan davant nostre aquest doble paper d'actor i personatge, interaccionant constantment amb nosaltres de tal manera que els llums de la petita sala del Maldà no s'apaga en cap moment. Som interpel·lats i som testimonis de les seves absurdes discussions o del seu caòtic sopar. Unes magnífiques interpretacions que ja ens han impactat des de bon començament amb el ball que ens han ofert com si fossin uns professionals del ball de saló.

Un text que ens parla de la incomunicació entre les persones, tots dos parlen però no s'escolten. Parlen per fer-se mal sense tenir en cap cas intenció d'entendre que els hi passa, només els retrets sense esperar cap resposta per part de l'altre, mostrant la covardia que no els deixa enfrontar els problemes de comunicació.

En certa manera creiem que Les Antonietes, ens posen un mirall davant nostre, per què els espectadors ens veiem reflectits en les nostres discussions absurdes de parella, potser massa exagerades com acostumen a ser sempre les caricatures, però que segurament formen part de la nostra convivència, malgrat que els dos membres de la parella ens necessitem, l'un a l'altre, mes del que ens arribem a pensar, per continuar amb la nostra lluita contra la rutina del dia a dia i sobretot per poder sobreviure el millor possible.

Ella decebuda perquè creu que els seus somnis no s'han complert i que ell li va prometre coses que després no ha fet ... No ha treballat mai i juga amb la fantasia que un cop separada treballarà i s'ocuparà dels nens però amb la seguretat que no ho haurà de fer, que no s'atrevirà a fer el pas que sap que l'obligaria a canviar de vida, a assumir responsabilitats. És realment el que vol?, el divorci?

Ell decebut per la falta de vida sexual i l'ensopiment d'una relació que el porta a anar a ballar tot sol i treballar "30 hores diàries" per mantenir una família que no té cap sentit, tret del fet de dir que té una família. Sap del cert que ella no donarà el pas de marxar i aquesta seguretat li permet no donar cap pas per apropar-se. És realment el que vol ?, una família "pantalla" ?

Moments còmics que endolceixen la duresa de la situació que “pinten” amb unes interpretacions que en tot moment hem sentit com representació d’uns papers on els actors han guardat la distància amb el personatge que havien d’interpretar. Molt bona química entre tots dos. Un divertimento.

Si desitgeu llegir la crònica sencera, nomès heu de clicar AQUÍ

Perquè ella es vol divorciar, però ell no, i això pot ser un problema... pels que es volen divorciar. Una trama lleugera, una mica feble i amb un discurs una mica reiteratiu, però m'imagino que l'obra no pretenia res més que divertir, i l'autor —Oriol "Antonieta" Tarrason— ho ha aconseguit. Com a director també ha portat al duo interpretatiu —Annabel Castan i Dani Arrebola— a un nivell considerable, i amics, romans, compatriotes, aquí hem vingut a veure una comèdia lleugera, a passar-ho bé i penso que els responsables de la funció ho han aconseguit. De tan en tant als que veiem força teatre ens va molt bé desengreixar i veure coses laxants, i no parlo de restrenyiment.

Crítica completa » http://bit.ly/2gsmtWB

La Cia. Les Antonietes presenten “Mambo” al Maldà, una obra escrita i dirigida per l’Oriol Tarrasón, interpretada per Dani Arrebola i Annabel Castan.

 

“Mambo” és una peça plena d’ironia, des d’una mirada còmica a ritme de Maaaaaaaaaaaaambó !!!,  sobre la crisis de parella. Una barreja de teatre dins el teatre, en la que de vegades són ell i ella, i d’altres en Dani i l’Annabel.

És una història basada en fets reals, o no..., on surten tots els draps bruts de cadascun d’ells. Dues mirades diferents. Dues posicions diferents. Un combat dialèctic entre les coses essencials, i les que no ho són.

"Fa tant de temps que estem junts que ja no et puc seguir estimant".

L’ Oriol Tarrasón ens planteja on són els límits en la relació de parella. Aquell moment en que ja no queda res. La incomunicació. Una mirada a aquell instant en que un dels dos vol trencar, i l’altre, tot i que també en té queixes, vol continuar com si res. Els retrets... els de sempre: les feines de la casa, els diners, les relacions sexuals, els roncs, les amistats i com no, la utilització dels fills enmig dels conflictes conjugals.

Sensacional la posada en escena, el vestuari i l’obertura de l’obra coreografiada de Fàtima Campos. Molt bones les interpretacions de Dani Arrebola i Annabel Castan.

Tot i que penso que li falta alguna cosa per ser del tot rodona, és una proposta divertida que us recomano d’anar a veure.

Planteada como un juego de teatro dentro del teatro, Mambo es una pieza muy divertida sobre una pareja en crisis que discute sobre sus miserias. Curiosamente, a veces, el conflicto trasciende y son los actores quienes hablan al público, explicando los problemas que, como artistas, tienen con su compañero de escena. Así, este truco de espejos entre realidad y ficción suma algunas capas semánticas (y cierta confusión también) a la radiografía emocional que se hace del mundo de los matrimonios desgastados. Un universo experimental para la compañía Les Antonietes que, hasta ahora, nos había acostumbrado a la adaptación de clásicos. La propuesta tiene la gran suerte de contar a un par de intérpretes (Annabel Castan y Dani Arrebola) entregados al máximo, muy divertidos y con una química espléndida que dan sentido a todo el conjunto. Sin embargo, la dramaturgia resulta, en algunos momentos, caótica y dispersa, y deja pasar la oportunidad de disparar a un objetivo concreto, en vez de generalizar con metáforas, más o menos acertadas, sobre el fin de compenetració amorosa o artística. Algunas ideas son originales pero también gratuitas, otras algo más acertadas. Faltaría, por lo tanto, una mejor cohesión narrativa para, además de entretener todo lo bien que lo hace, ganar profundidad, discurso y reflexión, y no quedarse en el nivel más efectista.

Una pareja empieza bailando y acaba discutiendo. Son un matrimonio, o bien dos actores que interpretan a un matrimonio (esto no queda bastante claro). Se supone un hecho real, pero todo el rato se juega con la mentira. Es una comedia con toques dramáticos, o incluso un drama disfrazado de comedia. Todo esto es Mambo, la última producción de Les Antonietes, que por una vez dejan aparcado su estilo de adaptar clásicos (El mal de la joventut, Molt soroll per res, Vània o Un tramvia anomenat desig, entre otros) y se atreven con un texto de creación propia. Concretamente, con una dramaturgia de Oriol Tarrasón que tiene momentos interesantes pero que se acaba diluyendo, quizás por la carencia de pretensiones, por tener un rumbo poco definido o bien por su falta de profundidad. Y es que en Mambo todo pretende ser ligero, cuando en realidad la historia sepultada daría para mucho más. Sea como fuere, el espectáculo se aguanta y se disfruta por la buena química que hay entre los dos actores (Annabel Castan y Dani Arrebola) y por la cantidad de matices con la que construyen sus respectivos personajes. En definitiva, un divertimento inofensivo y bien interpretado que no decepcionará a casi nadie.