Para la inauguración de la Temporada 2025-26 de la Fundación Joan Brossa, Liminal y Laia Fabre presentan L’Internacional: Un Sandvitx Arqueològic de Barcelona. Una cena performativa itinerante.
Sinopsis
Si Antoni Miralda y Montse Guillén llevaron Cataluña a Nueva York a través del Internacional, este sándwich arqueológico trae Nueva York a Cataluña a través de Miralda y Guillén. Durante dos noches, la Brossa revivirá el icónico restaurante de la Tribeca de los años ochenta, un espacio gastronómico experimental donde convivían y se celebraban todo tipo de rituales, fiestas y excentricidades. Entre un altar de bacalaos deshidratados, una sirena de la buena suerte y una lámpara de saltamontes tenían lugar encuentros de gemelos para el día de los enamorados, desfiles musicales e, incluso, una olimpiada de porrón a ciegas.
Liminal y Laia Fabre
Valentina Córdoba Balcells i Jana Soler Libran són investigadores, escriptores i artistes vivint i treballant entre Barcelona i Nova York. Juntes han fundat Liminal, un projecte artístic que explora la dimensió cultural, identitària i ritual del menjar. A través d’àpats performatius, instal·lacions, artefactes audiovisuals i textos literaris, utilitzen el menjar com a eina d’investigació i reflexió col·lectiva. Algunes de les seves obres inclouen El Banquet (2023, La Dionisíaca), Ceci est le goût de mes rêves (2023, Fundació Miró), Els hostes (2023, El Corralito), Collective Food Archival Creation (2024, Columbia University), Receptari en Diferit (2024, La Bonne) i Si dins el mercat hi creix una muntanya (2024, Biennal Manifesta).
Laia Fabre, nascuda a Barcelona, és una artista multidisciplinar que viu a Viena. Es va formar a la BAU Universitat de Disseny i Art de Barcelona i amb Dorit Margreiter a l’Acadèmia de Belles Arts de Viena. Fabre treballa amb la performance, el vídeo, la coreografía, el dibuix i la pintura. La seva pràctica artística diversa irradia un esperit desinhibit, espontani i carregat d’energia, i revela els hàbits i estereotips del seu entorn. És irònica, sorollosa i utilitza un discurs humorístic que situa el quotidià com a escenari principal. En la seva obra, el missatge és més important que la tècnica: tot serveix per posar el dit a la nafra dels problemes i contradiccions del món que habitem.
