Josep Maria Pou protagoniza el clásico de Herman Melville Moby Dick y se pone en la piel del capitán Ahab en su autodestructiva persecución de la gran balena blanca. Una versión de Juan Cavestany dirigida per Andrés Lima.

Sinopsis

El capitán Ahab es uno de los grandes personajes de la literatura universal. Un ser que evidencia la obsesión humana que va más allá de la razón, capaz de consumir la voluntad y eliminar cualquier elemento bondadoso del alma.
De Moby Dick se han realizado múltiples adaptaciones, algunas más cercanas al original que otros. Este montaje está inspirado en la solitaria figura de Ahab y su lucha contra la ballena. E invita al espectador a hacer un viaje a las profundidades de la locura de un hombre capaz de todo para satisfacer su empeño.
Un espectáculo total, valiente e innovador.

Duración:
80 minutos

Idioma:
Castellano

Sinopsis

Ficha artística

Ver ficha entera

Fotos y vídeos

Opiniones del espectáculo 17

Recomendaciones Teatre Barcelona

Espectadores/as

Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Inmenso ensayo sobre la obsesión

Adaptar al teatro clásicos de la literatura siempre ha sido una empresa muy difícil, pero es que en el caso que nos ocupa hay elementos que todavía lo dificultan mucho más. Moby Dick está considerada actualmente como una especie de ensayo sobre la obsesión y la brutalidad humana, pero no tenemos que olvidar que fue escrita con el estilo de las novelas de viajes y aventuras del siglo XIX, con todo lo que esto comporta de descripciones muy gráficas y situaciones difíciles de revivir en un escenario. Es cierto que las proyecciones y los efectos de sonido e iluminación consiguen momentos impactantes, pero la obra se ve lastrada por un exceso de narración y una estructura teatral no demasiado atractiva.

Otro de los problemas de esta adaptación que ha hecho Juan Cabestany es que prácticamente todo se ha dejado en manos de la composición de un único personaje, el Capitán Ahab. No hay que decir que Josep Maria Pou se esfuerza para conseguir una gran creación, a pesar de que a momentos da la sensación de que no está tan cómodo como otras veces. Para mi gusto quizás no habría hecho falta forzar tanto el personaje, sobre todo si tenemos en cuenta que la presencia escénica de Pou ya es imponente de por sí. Podemos decir, por lo tanto, que esta versión no ha acabado de conectarme, a pesar de que la batalla final contra la bestia está muy bien resuelta… al menos técnicamente.

21/02/2018
David Elfa Novoa
Teatre Barcelona

L’obsessió que esdevé bogeria

Entre moltes coses, el teatre té la virtut de traslladar-nos i submergir-nos dins de grans localitzacions i esdeveniments, tot fent-nos viure aquell instant com si estiguéssim allà. En aquest sentit, l'obra que podem veure actualment al Teatre Goya seria un bon exemple, tenint el mèrit d'adaptar al teatre una novel·la díficil de traslladar a un escenari, com és Moby Dick, i d'ensortir-se'n molt dignament. Realment, es tracta d'una tasca altament complicada per les característiques del propi relat, però la direcció d'Andrés Lima aconsegueix que les escenes cobrin vida a través d'un atmosfera molt ben construïda i de la utilització de bons recursos visuals. Naturalment, no estic parlant d'escenografies i efectes propis de grans produccions de Londres o Nova York, sinó d'una posada en escena imaginativa amb efectes senzills, però molt efectius. Així, l'obra aconsegueix traslladar excel·lentment les memorables escenes d'aventures de la novel·la, de la mateixa manera que també ho fa amb l'obsessió del protagonista, la qual està present tant en el text com en la posada en escena. No obstant, el conjunt de l'obra esdevé més irregular a l'intercalar aquestes escenes amb llargs soliloquis dels personatges, sense acabar de fusionar-se correctament en el seu conjunt i de trobar la manera de dotar d'un ritme adequat al text. D'aquesta manera, trobem alts i baixos que mostren que no s'ha sabut com traslladar totes les parts de la novel·la ni com unificar-les, resultant unes parts de l'obra feixugues i en canvi d'altres molt bones. De totes formes, la funció resulta interessant i aconsegueix un resultat global positiu, destacant una bona feina tant a nivell de direcció com per part dels actors.

05/02/2018
Ramsés Martínez Barquero
Teatre Barcelona

Una obra loca y bella a la vez

Andrés Lima lleva al escenario del Teatro Goya el clásico estadounidense de Herman Neville, una novela que está considerada un clásico dentro de la literatura universal: Moby Dick. Una adaptación de la novela de Neville por parte de Juan Cavestany que propone a Josep Mª Pou como un capitán Ahab enloquecido con la idea de matar a la ballena blanca que le arrancó la pierna.

Cualquier lector habitual sabe lo complicado que resulta adaptar una novela y reconvertirla a un texto teatral. El desafío, por tanto, de convertir un clásico universal de más de seiscientas páginas en una obra de teatro de solamente 80 minutos es un desafío considerable. Pese a esto, el texto de Cavestany cumple con las expectativas y recoge gran parte de la profundidad del texto de Neville.

Esta adaptación pone bajo el foco todas las reflexiones de Ahab acerca de la muerte y de la obsesión que la ballena le merece. Para centrarse en esto, se reduce solamente el elenco a dos arponeros que acompañan a Ahab. No se necesitan más. La obra no trata de reproducir el argumento de Moby Dick de manera textual y exacta, sino que trata de adaptar la locura de Ahab y toda la profundidad de sus discursos acerca de la muerte, de la obsesión.

Moby Dick trata de algo mucho más profundo que una mera historia que trata sobre un arponero y una ballena. En esta adaptación, Josep Mª Pou en la piel de Ahab consigue (con una actuación soberbia) encarnar a un hombre loco que vive la muerte antes incluso de llegar a ella. Mediante parlamentos extensos de una belleza poética extrema (en ocasiones quizás demasiado retóricos) y una ayuda impecable de la puesta en escena y los recursos audiovisuales, ningún espectador queda indiferente ante la ballena blanca y el arponero enloquecido que la persigue.

05/02/2018
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Encarnando la locura

Hacía años que Josep Maria Pou tenía en mente llevar a escena una adaptación de Moby Dick pero no ha sido hasta ahora que ha podido llevar a cabo esta aspiración. Adaptada para la ocasión por Juan Cavestany, es evidente que la conocidísima novela de Melville suponía un reto muy difícil y, por este motivo, ha costado tanto que el proyecto se hiciera realidad. Viendo el montaje dirigido Andrés Lima, entendemos que la gesta es casi tan grande como embarcarse a cazar una ballena y, por lo tanto, el hecho de que nadie haya muerto en el intento ya es, en cierto modo, un triunfo. Pocos actores existen de la talla de Pou, capaces de adentrarse en la locura enloquecida de este personaje obsesionado, enfermizo, que expresa con tanta vehemencia su cólera y ser capaces de dar la talla. El único problema de este montaje, en realidad, es que no puede evitar que su contenido deje de ser literatura recitada y, por lo tanto, en muchos momentos, puede llegar a hacerse algo pesado. Esos monólogos internos que sólo suceden en la mente del protagonista son interesantísimos pero no tan teatrales como sería deseable. Por suerte, Lima tiene una gran destreza a la hora de sacar el máximo provecho a los momentos álgidos, jugando con proyecciones y otros efectos que consiguen unos clímax impresionantes. El conjunto vale la pena por Pou, por disfrutar de un texto espléndido y una dirección magnífica, teniendo en cuenta que, cuando se trata de alcanzar un hito tan ambicioso, es difícil obtener un resultado redondo.

05/02/2018
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Bogeria embogida

MOBY DICK és una novel·la de l'escriptor Herman Melville publicada en 1851 que narra la travessia del vaixell Pequod, comandat pel capità Ahab, en l'obsessiva i suïcida persecució de la balena blanca.

Juan Cavestany ha fet l'adaptació del text, i tal com ens va comentar a la roda de premsa després de conèixer la novel·la, va descobrir que "el veritable secret de la novel·la va més enllà del relat d'aventures que aquesta presenta". L'essència de Moby Dick rau en el que representa aquesta persecució obsessiva per a tota la tripulació del Pequod.

Una ambiciosa adaptació teatral, una proposta "enorme" que s'ha portat a l'escenari del Teatre Goya sota la direcció de l'Andrés Lima "estem davant de la història d'una obsessió que veiem a través dels ulls del protagonista. Un home que es defineix com la bogeria embogida; l'ésser humà davant la mort".... "en el nostre Moby Dick hem col·locat voluntàriament paraules de Melville en boca d'Ahab".

Una adaptació inspirada en la solitària figura d'Ahab i la seva lluita contra la gran balena blanca. Un viatge a les profunditats de la bogeria d'un home capaç de tot per satisfer la seva obsessió. El capità Ahab és un dels grans personatges de la literatura universal. Un ésser que evidencia l'obsessió humana que va més enllà de la raó, capaç de consumir la voluntat i eliminar qualsevol element bondadós de l'ànima.

Josep Maria Pou és Ahab, en una feina interpretativa enorme, que avalen els seus cinquanta anys d’ofici, que justament es compleixen aquest 2018 (va debutar el 1968 al Teatro Español de Madrid amb el Marat-Sade que va dirigir Marsillach).

Josep Maria Pou, està segurament magnífic en la seva interpretació, però hem de dir que a nosaltres no ens va emocionar i en alguns moments ens va semblar força sobreactuat, pel seu to de veu excessivament cridaner, que provoca la pèrdua de matisos al seu personatge. No creiem pas que aquesta percepció sigui a causa de l'enorme distància de l'escenari a la que ens vàrem veure obligats, ja que la sonoritat era magnífica, per no dir espectacular.

Entenem però, la dificultat d'interpretar un personatge, amb una gran profunditat de text, que en cap cas està pensat per ser representat en un teatre i que segurament cal assaborir i pair en una lectura tranquil·la.

La tripulació del Pequod integrada per una trentena de persones, aquí s'ha reduït a dos actors, Jacob Torres que interpreta entre d'altres els papers de Starbuck i Ismael, i Oscar Kapoya amb una magnífica interpretació de Pip i altres mariners.

Creiem però que el millor de la proposta és la posada en escena, absolutament sensacional, amb un conjunt de factors que sumen per obtenir un magnífic resultat: escenografia i vestuari de Beatriz San Juan, il·luminació de Valentín Álvarez, música original i espai sonor de Jaume Manresa, sonorització de Jordi Ballbé i unes espectaculars imatges audiovisuals de Miquel Angel Raió.

Una proposta valenta que s'ha de veure. Malgrat tot, hem de dir que aquesta vegada esperàvem més del que en realitat hem vist.

La nostra valoració és de 6 sobre 10

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

31/01/2018
Francesc Esteve i Tomàs
Teatre Barcelona

La dèria fins al límit, mort a Moby Dick

Ahir vaig acudir a l'estrena de "Moby Dick" al Teatre Goya. Per començar indicar que el treball que vaig veure a l'escena va ser extraordinari. Començant per l'escenografia, la il·luminació i l'espai sonor. Tot a la perfecció per una obra amb un protagonisme absolut.

La sensació de viatge, de tempesta, de persecusió l'han resolt amb enginy gràcies al so i la llum; fins i tot en alguns moments amb les imatges en moviment. Però la constant presencia de l'aigua amb la reproducció de les ones a la part alta del fons, m'ha semblat poc escaïent. Segurament, dependent de la fila on estàs situat veus com la sensació de profunditat. Però si estàs situat una mica lluny, aquesta perspectiva la perds i veus que l'aigua la tenim tallada i sense sentit.

L'obra gira al voltant del Capità Ahab i el seu viatge en el vaixell balener Porquot per perseguir la seva bogeria cap a la ballena blanca que el va arrencar la cama. Amb un jove Ishmael i l'arponer ens endinsem en el viatge a la bogeria del Capità. Aquest cop la resta de la tripulació no és important, i no aporta res a l'obra.

En poques paraules, l'obra gira en la història de Josep Maria Pou, protagonista absolut i constant durant tota la funció. Amb un bon treball, ens transporta en la seva propia demència cap a un final conegut. Amb un inici esperançador, arriba un moment que vas pendent de l'hora, on no t'aporta gaire i esperes l'ansiós final. No per l'acabament de l'obra, esperem com han resolt la lluita final (durant dies) entre el capità i Moby Dick. L'altre moment en que comença a despertar-me l'admiració de l'obra.

Si voleu seguir la resta de l'opinió, segueix el link on tinc un parell de preguntes a falta de respostes

30/01/2018
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

L’obsessió en el seu grau màxim

Ahir vaig estar a l’estrena de “Moby Dick” al Teatre Goya.

Un treball d’equip extraordinari del que cal destacar a Jaume Manresa que signa la composició musical i sonora del muntatge, Miquel Àngel Raió responsable de la projecció d’imatges ,a la Beatriz San Juan per l’escenografia i el vestuari, i Valentín Álvarez per la il·luminació, un dels elements més destacables d’aquesta obra.

La interpretació de Josep Maria Pou és extraordinària. El seu protagonisme és aclaparador, la seva força escènica i la seva capacitat de memoritzar indiscutible. Però no sé per quina raó no és un espectacle que aixeca emocions...la densitat del text, la concentració de protagonisme escènic de l’actor Josep Maria Pou, ...Ahir per ser dia d’estrena, els aplaudiments van ser més aviat de cortesia. Com és habitual a la sortida tothom diu la seva i fa una primera valoració, cosa que personalment no m’acaba d’agradar, perquè les coses s’han de pair i reflexionar, abans de donar una valoració final. Pot ser jo no sóc prou entesa, però a mi em va agradar, i força. Pot ser no és un imprescindible, però si un molt recomanable.

Moby Dick és el relat d’una obsessió, l’obsessió humana que va més enllà de la raó, i és capaç de consumir la voluntat i eliminar qualsevol element bondadós de l’ànima. Aquesta obra és la metàfora de la lluita de l’home contra ell mateix i la naturalesa.

“Moby Dick” ens transporta als espectadors a fer un viatge a les profunditats de la bogeria d’un home, i de com és capaç de tot per tal de satisfer la seva obstinació.

Hi ha una frase que defineix molt bé l’obra i al seu protagonista principal, l’Ahab interpretat per Josep Maria Pou : “Yo no estoy loco. Yo soy la locura enloquecida”.

L'obsessió d'Ahab m’ha fet pensar en les obsessions que hi ha al voltant del món del teatre. Us en parlaré de la que potser em sento més propera. Dins del món del teatre en som molts als que ens anomenen "malats del teatre". Jo us puc assegurar que jo no hi sóc dins d'aquesta etiqueta, tot i que moltes de les meves amigues ho creuen. No m'obsessiona si em perdo aquella obra que tothom ha vist i que és imprescindible, la veritat és que me’n puc estar d'anar durant dies i dies al teatre. He vist gent que realment està obsessionada. Jo no vull que em passi el mateix. El que tinc molt clar és que jo no vull ser l'Ahab.

Jo de vosaltres hi aniria. Una cosa...és teatre de text. La gran part de l’obra recau en el text, per a molts això pot semblar-vos avorrit.

***/****

30/01/2018
Lucia Ponce

Pou que ya es imponente de por si y aquí la interpretación no es muy afortunada, sobre actúa tanto que no puedo ver al personaje

04/05/2023
E C M B

Fue inmensa la actuación de este gran Josep Maria Pou sin embargo me faltó algo más, he de decir que la adaptación fue bastante fiel digna y la escenografía maravillosa sin embargo para mi y esto es una cuestión personal no me llegó a atrapar y a envolver en la historia.

23/06/2018
Miquel

Espectacular posada en escena. Text exigent però interessant. Pou està enorme. Admirable.

10/06/2018
Marta Turu Pedrola

Potent adaptació de la il·lustre i àmpliament coneguda novel·la, amb una escenografia senzilla però que aconsegueix traslladar el públic des del primer moment a la coberta del balener Pequot.
Curiosament, al ser tan coneguda tant la trama com el desenllaç de l’obra, allò que li otorga major força resulten ser un joc d’il·luminació i audiovisuals magnífic, triat minuciosament per a amenitzar la posada en escena i complementar alhora la interpretació dels actors… Un Josep Maria Pou meravellós que fins i tot aconsegueix despertar l’empatia encarnant un foll capità que durà tota la seva tripulació fins als límits de la seva bogeria en la trepidant cerca de la balena Moby Dick.
Si bé és cert que el text pot arribar a ser un deix repetitiu i el ritme de l’obra lleugerament monòton -com d’igual manera és el text literari, tot sigui dit- la brillant interpretació de’n Pou (també la dels seus companys d’escenari, condemnats a un segon pla després de tants elogis al mestre), impertèrrit i inexorable, posa la pell de gallina en qüestió de segons.

06/02/2018
Hebert Parodi

posada en escena magnífica (escenografia, so, il·luminació), que et feia sentir a la coberta del vaixell, sacsejat per les onades. No tant reeixida, al meu parer, la part final, la de la batalla, massa descriptiva, immòbil i sense aquesta força de l’espai i el moviment.
Un home que ha perdut part de la seva condició humana, embogit arran d’haver perdut unabatalla contra Moby Dick, i ara és cada cop més un animal depredador, embogit per la sang que vol vessar i per la què no li importa – desitja?- sacrificar-se. Amb una mena de brúixola instintiva, no pot mesurar res que no sigui l’èxit d’acabar amb la seva presa, en una delirant persecució, no important-li res, ni tan sols si el preu és de la seva vida o els de qui l’acompanyen .
Magnífica l’escena de la tempesta, gairebé notes les onades trencant contra el vaixell i mullant-te. Però no em va arribar el text. La interpretació de Pou, pròtesi inclosa, és impecable però no em va arribar, la trobava massa recitada, reflexionada o llegida, com per ser la bogeria d’un home superat per la seva tasca i lluitant contra els elements, la tripulació, ell mateix… Vaig trobar, o sentir, poca emoció en una obra que tant té de passional i irracional. A destacar també Òscar Kapoya, un altre mariner que ha perdut part de la condició humana en aquest periple, i ara és més un cadell que vol la protecció del seu amo.
En resum: se’m va fer llarga no perquè fos text i més text, sinó per la reiteració del mateix. No ajuda, cert, que tots coneguem la història i sabem com acabarà. I quan aquesta batalla final arriba, el resultat em va deixar més aviat fred.

06/02/2018
Lluïsa Guàrdia

Condensar l’extensa novel·la de Herman Melville “Moby Dick” i reduir la nombrosa tripulació del balener Perquod només a tres personatges – sense perdre l’essència de l’obra – no és gens fàcil però l’adaptació de Juan Cavestany, dirigida per Andrés Lima, que podem veure al Teatre Goya ho ha aconseguit. Moby Dick és el relat d’una obsessió. De la lluita a mort del capità Ahab (Josep M. Pou) contra la balena blanca que el va deixar sense una cama. És tan gran el desig de venjança d’Ahab que el fa embogir. El pes de la interpretació recau en Josep M.Pou – gairebé en un monòleg – que inclou les rèpliques dels dos únics tripulants de la nau (Oscar Kapoya i Jacob Torres). Josep M. Pou està encertat – com sempre – però no se’l veu tan còmode com en altres obres com la del filòsof Sòcrates. En alguns moments el seu to és tan alt que la seva veu perd matisos i mostra un personatge una mica pla (quan de fet, és un personatge molt i molt complex). Em va agradar especialment la posada en escena que -amb música, moviments i la projecció d’imatges – és capaç de recrear el vaixell, una tempesta i també a Moby Dick.

31/01/2018
Josep OS

Avui al Goya he estat veient aquesta obra amb text de Juan Cavestany basat en la novel·la de Herman Melville i que dirigeix Andrés Lima. L’obra se centra només en la figura d’Ahab (Josep Maria Pou) un home despota i autoritari, capità del vaixell Pequod que inicia el seu viatge a Nantucket amb una tripulació de 30 homes, que en cap moment surten a escena, i que és capaç de tot només per satisfer la seva obsessió de matar Moby Dick, una balena blanca que li va arrencar la cama, acabant el seu viatge a la Polinèsia. Dos personatges més fan costat a Pou, el bufó i servidor Pip (Oscar Kapoya) i Ismael / Starbuck (Jacob Torres). L’escenografia, la coberta d’un vaixell amb una pantalla de fons on es veuen imatges de la mar i fa la sensació que el vaixell està navegant, m’ha semblat extaraordinaria. Els efectes de so, passats de decibels, impactants i la il·luminació tenint en compte que és de nit, perfecta. Pel que fa a la interpretació Josep Maria Pou, que ho ha de passar francament malament amb la cama postissa, està magistral, 50 anys a l’escenari són 50 anys, i els altres dos actors i especialment O. Kapoya per la dificultat del seu personatge fan un magnífic treball. Totalment recomanable i veure a Pou imprescindible.

24/01/2018
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

La historia universal de Moby Dick, la gran ballena blanca y de la obsesión del Capitán Ahab por cazarla y completar su venganxa es por todos conocidos.
En esta pieza teatral nos adentramos en la mente del capitán y seremos testigos de su locura y su desesperacion por conseguir su propósito pese a quien pese y pase lo que pase.
Si bien es cierto que Josep Mª Pou está IMPRESIONANTE con su actuación de capitán, el resto de la propuesta de hace lenta y pesada.
Se agradece mucho el trabajo de iluminación y la caracterización de los personajes pues ayuda mucho a meterse en la historia. Sin esto se hubiera convertido la obra en una agonía lenta y dolorosa.

23/01/2018
Hèctor Fibla Ferrà

Traslladar el clàssic de Melville és força complicat, però l’intent s’ha d’agraïr. Pou es fa seu el capità Ahab, la resta del repartiment queda molt difós i amb interpretacions discutibles.

22/01/2018
Gemma Peiró

Molt contenta de ser coetània del Pou i poder-lo anar veient tant per aquí i per allà. Molt trista d’haver-ho fer en muntatges comercials com aquest. Com es devalua l’interès…

21/01/2018

Ver todas

Deja tu opinión

Josep Maria Pou protagonitza ‘Moby Dick’ al Teatre Goya

A partir del 19 de gener al Teatre Goya, Josep Maria Pou es posa a la pell del capità Ahab, un dels grans personatges de la literatura universal. Es tracta […]

17 enero 2018