Jo, dona. A Lili Elbe

Los que hace años que seguimos a Marta Carrasco sabemos qué nos podemos encontrar cuando nos acercamos a uno de sus espectáculos. Su estilo, ya sea en gran producción o en espectáculo de pequeño formato, siempre tiene unos elementos que confluyen y que crean la marca de la casa. La peculiar e importantísima utilización de las músicas, la relación con los objetos o las telas (gasas, plásticos) o la actuación casi expresionista de sus actores/bailarines son aspectos que tampoco faltan en Jo, dona. En esta pieza -un dúo, similar al que ya hizo en 2011 en No sé sí...- recupera, sin embargo, un personaje y una historia reales. Si a principios de su carrera en solitario se fijó en la escultora Camille Claudel, aquí pone el foco en la pintora danesa Lili Elbe, la primera persona conocida que se sometió a una cirugía de cambio de sexo.

Una de las curiosidades del espectáculo es que aquí -a diferencia de Perra de nadie, donde era protagonista absoluta- Marta Carrasco se reserva un papel de observadora, casi como una directora en escena que guía al personaje principal, interpretado por el novel -y muy acertado- Albert Hurtado. Todo el rato acompañamos a Einar Wegener, que más tarde acabará convirtiéndose en Lili. Vemos sus dudas iniciales, lo acompañamos en el tránsito, vivimos su plenitud como mujer y llegamos a una muerte prematura en la cama de un hospital. Todo esto a través de escenas visualmente interesantes y potentes. Quizás he echado de menos algo más de riesgo, y algo menos de compasión por el personaje, pero en general creo que el espectáculo consigue con creces su principal objetivo: reivindicar una figura clave del colectivo LGTBI.

Marta Carrasco va inicià la seva activitat com a solista l’any 1995. Fa vint-i-cinc anys!!!  Malauradament , jo la vaig descobrir farà tan sols tres anys amb el seu espectacle  “Perra de nadie” , un muntatge que em va impressionar molt, i amb el que vaig descobrir a una de les més grans creadores escèniques de casa nostra.

“Jo dona. Lili Elbe” es va estrenar al Teatre de Salt dins Temporada Alta 2019. Es tracta d’un espectacle de teatre dansa amb tocs cinematogràfics.

“Jo dona. Lili Elbe” és un muntatge que reivindica la figura d’una de les primeres transsexual documentada, que es va sotmetre a una cirurgia de reassignació de sexe. Einar Mogens Wegener (nascut al 1882) va ser la primera persona coneguda en fer-se una cirurgia de reassignació de sexe, per convertir-se en Lili Elbe (morta al 1931)

En aquesta ocasió Marta Carrasco no balla sola, més aviat acompanya al seu company d’escena Albert Hurtado, que tot i que és la primera vegada que trepitja un escenari, ningú ho diria. Albert Hurtado és el principal protagonista. El seu treball és magnífic, impecable i brillant en tots nivells: interpretació, expressió i moviment. En aquesta ocasió el paper de Marta Carrasco és el de l’ombra que l’acompanya, la seva força interior, el seu alter ego, la seva feminitat, la que sempre està present en la immensa muntanya russa de sentiments, emocions i estats d’ànim pels que passa la protagonista, i en el que ens sentim arrastrats els espectadors. Moments de tristesa, alegria, por, reflexió, dolor, angoixa, desitjos, somnis, incertesa, dubtes, lluita. Valentia.

La posada en escena és plena d’elements simbòlics, des de la pintura d’Einar “Los álamos a lo largo de Hobro Fjord” (1908), als vestits que hi ha penjats a l’escenari  que ens marquen el procés de transformació del personatge. De fet la peça comença centrant-se en l’instant en Einar es vesteix de dona per primera vegada per reemplaçar a la model absent , que Gerda (la seva dona) estava pintant.

Com en d'altres espectacles de la ballarina i coreògrafa, la peça està plena de moments visualment  espectaculars on el públic quedem del tot hipnotitzats, com el de la materialització del canvi de sexe; la metamorfosi del cos masculí a femení. Situacions en les que sentim l’angoixa de la protagonista, com quan es troba atrapada dins un cos no desitjat, simbolitzat per una bossa de plàstic que la cobreix i de la que li és difícil desprendre’s. O el moment on es cobreix tot el cos de farina preludi del seu final.

Els efectes sonors i la música juguen un paper molt important en aquest muntatge. La música ens fa viatjar per Itàlia, França i Alemanya a través de les veus de Mina, Edith Piaf, Jobii, Thomas Didier, Alexandre Desplat, David Lang,...

Marta Carrasco juga amb una gran varietat d’estils musicals des de temes de bandes sonores, passant per opera, pop, rap, clàssica, textures electròniques i musica instrumental de corda. ”La Boheme”, “Spiritus Sante”, “Nighthaw”, “Brew”,”Simple song”, ...

La música i els efectes sonors ens transmeten les sensacions, l’estat d’ànim de la protagonista i el dramatisme de l’obra.

 “Jo dona. Lili Elbe” és un espectacle que sorprèn,  fa sentir, pensar, emocionar i reflexionar, però sobretot ens descobreix qui va ser Lili Elbe.

Lili no va ser tan sols una dona que va perdre la vida lluitant per fer realitat el seu somni, sinó que va fer que aquesta realitat avui en dia sigui del tot possible.

 

També us recomano que mireu la pel·lícula “La chica danesa”  dirigida per Tom Hooper i protagonitzada per Eddie Redmayne, Alicia Vikander, Amber Heard i Matthias Schoenaertsa, a partir de la qual es va inspirar Marta Carrasco per crear el seu muntatge “Jo dona. Lili Elbe”.

 

Espectacle vist a l'Espai Escènic Ca n'Humet (El Masnou)