Todo lo que necesitas para ir al teatro

Je suis narcissiste

Je suis narcissiste

Vuelve la Òpera de Butxaca i Nova Creació con Je suis narcissiste una pieza sobre uno de los males del siglo XXI. Cuando el ego se alimenta tanto que invade todos los espacios, y sobre todo los virtuales, sólo queda una opción para amansarlo: ¡ir a la ópera!

Fotos

Je suis narcissisteJe suis narcissisteJe suis narcissisteJe suis narcissisteJe suis narcissiste

Valoración colaboradores


Valoración espectadores

  • Victòria Oliveros Layola
    Victòria Oliveros Layola
    12345

    Una òpera bufa no té per què ser una peça de teatre graciosa i el llibret d’Helena Tornero és una successió de tòpics que reflecteixen la absurditat que ens envolta amb massa freqüència. I, per què no dir-ho, el absurdament que nosaltres mateixos ens comportem també amb massa freqüència. Si bé aquesta òpera contemporània és un tipus vodevil, ja que els personatges entren i surten amb un ritme frenètic sense decaure en l’hora llarga que dura la funció, la connexió amb el llenguatge hauría de ser impecable des de la musicalitat i aixó no sempre s’ha aconseguit. Possiblement la utilització d’una gran quantitat de paraules i sinònims, que són bàsicament la base de la dramatúrgia, no m’ha acabat de convèncer. Fins hi tot algunes de les frases m’han semblat posades amb calçador. Suposo que no és feina fàcil posar lletra a una partitura. De totes maneres, el fet d’intentar-ho i haver-ho aconseguit parcialment mereix un aplaudiment sense restriccions. Capítol a part mereixen els/les cantants -estupendos actors a més- que estan magnífics. Els quatre protagonistes van suar bé les samarretes i les veus si bé no han aconseguit fer-me connectar amb el muntatge. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/04/13/je-suis-narcissiste/

    19/04/2019

Artículos relacionados