Sinopsis

Fang i setge es un espectáculo musical de gran formato dirigido por Joan Font que quiere acercar a los espectadores a la vida dentro de los muros de la Barcelona sitiada. La dramaturgia corre a cargo de Marc Rosich, letras de Josep Pedrals y música de Salvador Brotons.

SINOPSIS

Julio de 1713. Comienza la evacuación de las tropas aliadas de Cataluña que deja la población desprotegida ante la amenaza borbónica. William Plowright, un soldado raso inglés, decide a última hora quedarse a luchar en Barcelona. No lo motivan ideales heroicos, sino que lo que lo retiene es Onia, una chica de familia noble, que la acaba de enamorar con su arrebato y rebeldía. La joven, desobedeciendo las órdenes de su padre, se queda en Barcelona por lo que ella cree que es su deber: sumarse a la defensa de la ciudad. William comenzará a entender la naturaleza del asedio barcelonés seducido por el espíritu y la decisión de Onia, e incluso acabará convirtiéndose en ponderado cronista y observador de los dramáticos hechos desde la primera línea de fuego. Las circunstancias terriblemente adversas del sitio no son, sin embargo, la única razón que puede poner en peligro el futuro de la joven pareja.

Idioma:
Catalán

Sinopsis

SINOPSIS

Ficha artística

Ver ficha entera

Fotos y vídeos

Opiniones del espectáculo 10

Recomendaciones Teatre Barcelona

Espectadores/as

Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Homenatge a tot un poble

El musical Fang i Setge, produït per Excés d’Entusiasme SL i La Passió d’Olesa, es va estrenar la temporada passada al Teatre La Passió d’Olesa de Montserrat. Aquest cop no me la volia perdre. L’orquestra en directe i més d’un centenar d’artistes dalt l’escenari, era motiu suficient per decidir-me a anar a veure aquest musical. No ens ho vam pensar dues vegades i dissabte vam anar de camí cap a Olesa per tal de poder gaudir d’aquest macro muntatge.

Fang i setge és un text escrit per Marc Rosich, assessorat per l’historiador i escriptor Agustí Alcoberro i la historiadora especialista en la Guerra de Successió Conxita Mollfulleda. És un musical de gran format que vol apropar els espectadors a la vida dintre els murs de la ciutat de Barcelona durant els fets històrics de l’any 1714, quan va ser assetjada per les tropes borbòniques. Ens situem en el 25 de juliol de 1713, reviurem les històries de com van viure i lluitar els ciutadans de Barcelona fins el dia de la darrera defensa l’11 de setembre de 1714.

Aquesta és la segona temporada que s’ha pogut veure al Teatre d’Olesa i en aquesta ocasió l’espectacle ha estat dirigit per Marc Angelet, al que m’agradaria felicitat per una feina tan ben feta. Dirigir a més d’un centenar de persones dalt d’un escenari i que tot rutlli al mil·límetre: música, moviment, il·luminació, efectes especials... és per treure’s el barret!

L’espai escènic és espectacular, degut a la profunditat i llargada de l’escenari, fa que hi hagi moltes possibilitats escèniques: tarimes que pugen i baixen, escenografies que apareixen i desapareixen (biblioteca, botiga de roba, taller de fang), multitud d’intèrprets dalt de l’escenari...

L'espectacle compta amb una orquestra en directe (13 músics), música de Salvador Brotons i la direcció de Quim Piqué. Les cançons estan interpretades en duets, canons i grupals, d’una gran qualitat i perfectament corals.

Les interpretacions han estat totes d’un gran nivell. Més de 100 actors sobre l’escenari donant-ho tot (professionals i amateurs). Tots canten de meravella, però m’agradaria destacar la magnífica veu de la Neus Pàmies en el seu paper d’Ònia, realment impressionant!

Els efectes de llum, so, imatge i moviment són espectaculars i d’una gran qualitat. Fins hi tot hem pogut sentir l’olor de la pólvora. Imatges projectades a l’escenari, ens han transportat en el temps, a racons de la ciutat que tots reconeixem, com l’hospital de la santa Creu, el Fossar de les Moreres, la Porta de l’Àngel, el Baluard de Santa Clara o la Porta de Santa Madrona.

Hem viscut el seny i la rauxa, l’amor i el desamor, l’avarícia, l’angoixa i l’esperança, l’alegria i la desesperació, la mort i la vida, l’engany i la bondat.

En definitiva, un homenatge a tots aquells homes i dones que van viure i lluitar fins l’últim alè per la llibertat d’un poble i la seva pròpia identitat. Possiblement amb errors i encerts però gràcies als quals hem arribat al moment històric que estem vivint el dia d’avui. 300 anys de lluita.

05/10/2015
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

La épica más catalana

Del buen momento del musical autóctono en nuestra cartelera, no hace falta volver a hablar porque ya se ha comentado suficientes veces la cantidad de oferta de espectáculos originales que se presentan ahora comparado con años atrás. La mayoría de formato pequeño, nuevos compositores y directores catalanes han demostrado que la diversidad temática con las melodías correspondientes de nuestra tierra no tiene mucho que envidiar en Broadway en términos de creatividad. Ahora bien, tenemos todavía pendiente hacer un gran musical que esté a la altura internacional. Sin ir más lejos, el emblemático Mar i cel no aguantaría el tipo si lo comparamos, por ejemplo, con Los miserables, con el cual tiene más de una similitud. Fang i setge es una propuesta muy parecida, en este sentido, al mítico espectáculo de Dagoll Dagom.

Basado en los hechos acontecidos en la ciudad de Barcelona en torno a 1714, apuesta por una épica bastante efectiva pero excesivamente seria. Sin ningún alivio cómico, su gravedad formal puede distanciar el espectador que no conecte emocionalmente con la temática. Estamos hablando de un montaje que quiere ser tan representativamente catalán que, incluso, tiene una canción dedicada al seny y la rauxa. Si no fuera por la profesionalidad de sus actores y la espléndida resolución técnica en todos los sentidos, momentos como éste, podrían parecer un gag de Polònia. Sin embargo, el argumento aguanta con eficiencia, manteniendo el interés durante todo su desarrollo y acaba para resultar un entretenimiento de calidad. Aunque algunas tramas y personajes nos son familiares, se consigue suficiente empatía para que nos importe aquello que les pasa. De este modo, gracias también al alto nivel vocal y de la orquesta en directo, puede llegar a impresionar. Los más fanáticos de Mar i cel, sin embargo, echarán de menos el barco.

22/03/2016
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Musical millorable amb una efectiva posada en escena

L'escenari del Teatre Victòria és molt més petit que el de la Passió d'Olesa i segurament aquesta ha estat una de les causes de replantejar-se fer una nova versió, que aquesta vegada ha dirigit Marc Angelet, escurçant considerablement la primera versió que va dirigir Joan Font.

El resultat actual és molt digne, vist des del punt de vista d'espectacle teatral, ja que s'han volgut utilitzar tots els recursos que avui en dia permet aixecar una gran producció de teatre musical: bons actors, alguns excel·lents cantants i mitjans audiovisuals que en molts casos substitueixen les escenografies de cartró pedra per unes magnífiques projeccions que aporten una gran espectacularitat.

Malgrat que ens ha agradat força, especialment per la seva magnífica posada en escena i per unes digníssimes interpretacions, creiem que aquest musical li manca força, tant pel que fa en el simplisme del seu argument com sobretot per la seva feble musicalitat, que almenys a nosaltres no ens ha provocat emoció gairebé en cap moment.

La versió completa de la nostra valoració, la trobareu en el següent enllaç del blog “Voltar i Voltar”: http://wp.me/p19AHZ-gjz

14/02/2016
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Ambiciones excesivas

La creación y la evolución del musical Fang i setge ha sido curiosa y larga. El diciembre de 2014, justo cuando ya estaba a punto de acabarse el año del tricentenario, se estrenó en el Teatre de la Passió d’Olesa este musical compuesto por Salvador Brotons y escrito por Marc Rosich. Un musical que quería mostrar una historia de amor dentro de la Barcelona sitiada de 1714. Después de aquel estreno dirigido por Joan Font la obra se ha representado en varias ocasiones, y ahora llega al Paral·lel barcelonés con algunos cambios y con la nueva dirección de Marc Angelet. Una obra que se ha ido perfeccionando, pero que nació como un enlace entre el mundo profesional, el pedagógico y el teatro amateur.

Fang i setge toma como modelos a Mar i cel -sobre todo en la cuestión musical- y Els miserables, en cuanto a temática, estructura y en la utilización de recursos teatrales. Esto quizás le resta más que le suma, puesto que la ambición choca de frente con algunas carencias importantes. La música de Brotons es interesante pero no brillante, y a parte del tema central que actúa como leit-motiv, le faltan canciones que queden en el recuerdo. La trama está bien ligada, pero tiene tantos lugares comunes que al final ni sorprende ni entretiene excesivamente. El segundo acto, además, resulta demasiado oscuro, tanto en sentido literal como argumental. Una lástima para un espectáculo que presenta un buena factura, una habilidosa utilización de las proyecciones y unas interpretaciones más que correctas.

13/02/2016
Joan Carles Torres Oliva

Segurament els ulls més crítics trobaran força aspectes millorables… però a mi m’ha semblat més que digna.
La posada en escena és realment bona si tenim en compte l’espai i els recursos de què es disposen.
Els actors/cantants resolen excepcionalment tots els passatges, sense decebre ningú en cap moment.
Com deia al principi, el resultat no és perfecte, però és que la perfecció és enemiga de les coses molt bones.
Absolutament recomanable.

04/03/2016
ignasi tomás lopez-doriga

Us deixo la nostra valoració
https://culturayalgomas.wordpress.com/2016/03/03/fang-i-setge-el-musical-romantico/

03/03/2016
Josep Via Santacana

Un musical creat i fet a Catalunya amb una historia que ens es propera perque forma part de la nostra historia,que no te res a envejar a altres musicals de mes alt presupost i que ha sapigut adaptar al teatre Victoria un espectacle que estrenat al teatre de la passio de Olessa,ha perdut llogicament amb el canvi una espectacularitat i uns mitjans tecnics i humans, al reduir el nombre de participants.Malgrat aixó ens trobem amb un musical aon amb un entorn con el setge a Barcelona, si dona cabuda a una historia de relacions i sentiments encara que folletinesca t´atrapa i t´ entreten, si considerem que lo principal de un musical, es la bona feina dels cantants aqui si crec ens trobem a un nivell globalment alt , dons s agraies la bona dicció que permet seguir be les lletres, quelcom que sovint falla en altres musicals, i tot plegat al servei de una musica del mestre Salvador Brotons, del molt bon escoltar i apropiada en tots i cada un dels moments de la historia.Algun moment que pugui grinyolar la plasmaçio de la historia, son 150 m queda ampliament superat per altres aon la emoçio i la força desde el escenari es fa contagiosa.Voldria per acabar destacar una iluminaçio mol encertada i els recursos escenografics funcionals i molt adients a la historia. Recomanable un musical sobre els nostres origens dignament representat.

29/02/2016
Àngels Medrano

Una feina molt ben feta. Una història ben encadenada. Una música única i personal. Una presentació espectacular. En fi, que no us la perdeu per res del món! I parlant de món, el món també ho hauria de veure! Feu la pel·lícula!!!!! :)

22/02/2016
Meritxell Soler Cos

Ens han captivat les veus dels intèrprets! Quina posada en escena, brutal! Quins actors més bons! Bona feina!

15/02/2016
Hebert Parodi

Algú em va dir que volia ser una mica com «Los Miserables». Bé, ho vol ser massa. I no arriba. De fet és com Los Miserables produïda per TV3. No sempre la suma de les parts dona un resultat més gran. Les interpretacions són senzillament boníssimes, les veus igual o més, i l’us de les projeccions per recrear escenaris és molt efectiu i millor que el que vam veure a Mar i Cel, per exemple, i hi ha una escena (l’Eulàlia al port) resolta d’una forma tant preciosa com tècnicament efectiva. Els petits peròs són el so de trets i explosions, sense cap intensitat, alguns recursos humorístics absolutament fora de lloc (erecció per elecció) i la part musical-humorística escatològica (encara ens fa gràcia allò de caca-culo-pedo-pis?). El però gran i definitu és la història, tremendament previsible i que no emociona malgrat intentar reflectir la grandària del moment històric mitjançant les persones, més que els fets. La música, molt ben interpretada, tampoc no aconsegueix l’espectacularitat que demana un muntatge com aquest.

14/02/2016

Deja tu opinión

‘Fang i setge, el musical de 1714’ arriba al Victòria

El Teatre Victòria acull a partir del dia 11 de febrer el musical Fang i setge, que posa en escena el setge a Barcelona de 1714 amb una trentena d’actors, […]

5 febrero 2016