El Teatre Victòria acull a partir del dia 11 de febrer el musical Fang i setge, que posa en escena el setge a Barcelona de 1714 amb una trentena d’actors, una orquestra en directe i una escenografia de gran format. El muntatge, amb la música de Salvador Brotons, dramatúrgia de Marc Rosich, coreografia de Toni Mira i text del poeta Josep Pedrals, acosta un dels moments claus de la història moderna de Catalunya al gran públic.
Després de dues temporades al Teatre de la Passió d’Olesa, on l’han vist més de 6.500 espectadors, el musical arriba a Barcelona amb alguns canvis en les cançons, el repartiment i una reducció de mitja hora en la durada. «És un espectacle viu, avui mateix els he passat alguna frase nova», explicava Rosich a la roda de premsa. «Creiem en el potencial de l’espectacle i l’arribada a Barcelona potser només és un primer pas per arribar més lluny», afegia Pedrals convençut que “té un valor més enllà de 1714 i supera la commemoració per ser un musical amb totes les de la llei; uns Els Miserables a la catalana!». En aquest sentit, l’equip ha insistit que en cap cas s’ha volgut fer “un espectacle maniqueu, sinó un retrat de la societat que som a partir del que vam ser, jugant amb la ironia». Angelet n’ha destacat l’assessorament històric d’Agustí Alcoberro, però alhora ha deixat clar que en tot moment s’han combinat els elements històrics amb d’altres de romàntics o còmics. Brotons està convençut, a més, que l’espectacle va més enllà de l’entreteniment i «farà emocionar el públic”.
L’equip del Teatre Victòria, a través d’Anna Rosa Sisquella, ha volgut destacar el valor i el risc que suposa una producció d’aquest tipus: un musical creatiu de factura catalana”amb un equip artístic i tècnic format per professionals del país que, a més, és “un teatre necessari” en tant que adreçat tant a públic adult com familiar –»un gènere que difícilment es troba a casa nostra»– i que té el valor d’aconseguir «que la cultura sigui compartida entre diferents generacions», com passa al teatre anglosaxó.
LA HISTÒRIA DEL POBLE
Tot i que al text hi apareixen tres personatges reals –entre ells Antoni de Villarroel– Angelet ha explicat que aquesta és «la història del poble», d’aquells qui van patir el setge i van decidir lluitar. Una aproximació de caràcter universal als patiments de la gent del carrer que vol servir per apropar als espectadors la vida dins els murs de la ciutat assetjada fent-los partícips dels moments més virulents del conflicte, però també de les alegries senzilles i l’explosiva eufòria per les petites victòries diàries.
Neus Pàmies, Ferran Frauca, Jordi Llordella, Marc Pujol i Frank Capdet són alguns dels protagonistes, que seguiran compartint escenari amb un grup d’actors amateurs d’Olesa, que al Victòria passaran de seixanta a una desena, en les escenes de masses.
AMOR, SENY I RAUXA
L’obra ens situa a Barcelona el juliol de 1713. Després de l’evacuació de les tropes aliades, la població ha quedat desprotegida davant l’exèrcit borbònic i els representants del poble decideixen optar per la resistència de la ciutat. Ònia (Neus Pàmies), una noia de família noble, decideix plantar cara al seu pare. Desobeint les seves ordres, es nega a seguir la família a l’exili fora muralles. En lloc d’això, Ònia es queda a la Barcelona assetjada pel que ella creu que és el seu deure: sumar-se a la defensa de la ciutat i oferir el seu granet de sorra per preservar el paisatge de la terra que l’ha vist néixer.
Així arrenca l’espectacle, que fa focus en dues parelles d’enamorats partides pel fragor del conflicte, dos germans enfrontats entre el seny i la rauxa, els sacrificis i les esperances dels combatents anònims i les maquinacions d’aquells qui pretenen treure benefici de la batalla. «Un homenatge a tots els homes i dones que van viure el dramàtic setge, a tota la seva humanitat, feta d’errors i d’encerts que ens han fet avui tal com som».
Fotografies: Mercè Rubià
