El Llibertí

De seguida que vaig veure anunciada l’obra de “El Llibertí” vaig guardar-me un forat a l’agenda. No me la volia perdre. Recordo la primera vegada que la vaig veure, de fet encara guardo les entrades i el programa. D’això fa deu anys!!! El muntatge no ha variat gaire, s’ha utilitzat la mateixa escenografia i vestuari , fins hi tot la fotografia del programa és la mateixa que la de 2007. El mateix director Joan LLuís Bozzo , però amb un repartiment diferent. Els personatges principals, Madame  Therbouche i Denis Diderot, que eren interpretats per la Laura Conejero i en Ramon Madaula ara els fan l’Àngels Gonyalons i l’Abel Folk. Seria injust entrar en comparacions i dir que aquest o aquesta ho ha fet millor q, però si m’agradaria destacar la increïble feina que fan l’Abel Folk i l’Àngels Gonyalons en els seus respectius papers.

Un text irònic, intel·ligent i divertit , inspirat en una anècdota real, i en uns personatges reals.

A Denis Diderot, escriptor i filòsof de la Il·lustració, se li demana d'escriure un article sobre el què és la moral, per poder ser publicat a l’Enciclopèdia. Diderot intentant trobar una descripció correcta sobre què és la moral, se n’adona que no la pot definir d’una sola manera. Fins hi tot, veu que dins la mateixa definició en pot sortir un altra totalment contradictòria a aquesta. Finalment arriba a la conclusió que la moral pot tenir diferents significats segons si es tracta de definir-la entre lo bo i lo dolent, entre el be i el mal, o entre la bellesa i la lletjor.

”El Llibertí” d’Éric Emmanuel Schmitt està considerada com una de les comèdies més alegres i divertides d’aquest autor. Una comèdia classificada com a vodevil filosòfic que ens parla sobre el concepte de la moral, els límits entre la llibertat i el llibertinatge, la guerra de sexes i els seus rols, les falses aparences, i la inversió de valors on la dona adopta una posició avantatjosa davant l’home, passant de ser objecte a ser subjecte, i a l’inrevés. Extraordinari el monòleg final de Madame Therbouche sobre el poder de les dones sobre els homes, que deixa fascinat a Denis Diderot i a tot el públic assistent.

Una comèdia que va in crescendo a mida que avança la representació. En un principi somrius, al final acabes rient de valent.

Vodevil, qué le vamos a hacer, pero con conversaciones filosóficas interesantes y sin petulancia, al estilo de Montaigné, en esta comedia de Eric-Emmanuel Schmitt que Bozzo recupera después de 10 años.

Diderot recibe el encargo de escribir el artículo sobre la Moral en la Enciclopedia. Y debe hacerlo justamente el día que tiene a una candidata a amante en el salón, la amiga de su hija parece que le pone ojitos y su esposa le reprocha las constantes infidelidades. Así que con la Moral rondando por allí, toca disfrazar incoherencias, elaborar discursos de justificación, grandes ideas y las pasiones que las ocultan, adaptar los conceptos a nuestras conductas, en fin, discusiones deliciosas sobre la mujer, el hombre, el amor, el matrimonio … estos debates son lo más interesante de la propuesta; un ejercicio de «trilerismo» de las palabras, con un lenguaje cuidado, que es música para el oído. También es un placer para los sentidos la iluminación, el vestuario y la escenografía, orgullosamente clásicos.

Cierto que el texto ha quedado un poco demodé ante los cambios sociales, pero hay recursos que continúan funcionando. Así, el momento más aplaudido coincide, leo, con el mismo de hace 10 años, cuando uno pensaría que este recurso ya no hace gracia más que a las Teresines, pero vaya sí gustó!

En resumen, una comedia amable, un poco naftalinada pero con un innegable atractivo por la puesta en escena y las interpretaciones especialmente de Àngels Gonyalons, enfrentada a Abel Folk, seductores y seducidos.

Ya hace unas cuántas temporadas que El llibertí, la obra dirigida por Joan Lluís Bozzo, se convirtió en uno de los grandes éxitos de la cartelera. Suficientes, en realidad, para haberse ganado un reencuentro con el público que la disfrutó en su momento y, al mismo tiempo, dar la oportunidad de verla a los espectadores que se la perdieron en su momento. Escrita, originalmente, en 1997 por el dramaturgo francés Eric-Emmanuel Schmitt, se trata de un vodevil filosófico que ironiza sobre las contradicciones de un intelectual adúltero al que le encargan escribir un artículo sobre la moral. El carismático talante de Abel Folk es la principal virtud de este montaje que juega tanto con los enredos amorosos como las batallas dialécticas o la seducción. El resto de reparto, encabezado por una entregada Àngels Gonyalons, también logran el ritmo y el tono adecuados que permiten tener la diversión asegurada. De esta manera, la propuesta funciona, en términos generales, a pesar de apostar por un estilo de comedia un poco demasiado clasicista y caer en algunas reiteraciones no tan efectivas. Fresca, traviesa, moderadamente incorrecta, en cualquier caso, la pieza destila una inteligencia, finura y agilidad que dan sentido y compensan toda su verborrea.

Han passat onze anys d'ençà que es va representar aquesta producció, en aquest mateix teatre, protagonitzada per Ramon Madaula i Laura Conejero, i ara, ha tornat amb Abel Folk i Àngels Gonyalons com a protagonistes.

Tal com va comentar a la roda de premsa el seu director, que repeteix experiència, Joan Lluís Bozzo, l'èxit de públic i les excel·lents crítiques que van aconseguir, han fet aconsellable i possible la seva reprogramació.

El text d'Emmanuel Schmidt, un dels autors francesos contemporanis més llegits i més representats del món, és un vodevil filosòfic on s'hi barreja veracitat històrica i ficció teatral amb humor intel·ligent. Una reflexió sobre les contradiccions entre el pensament i els sentiments. Un text escrit l'any 1997 i portat al cinema l'any 2000.

EL LLIBERTÍ, ha estat definida com una veritable joia, una comèdia intel·ligent, lleugera i profunda, sensual i melancòlica, divertidíssima.

Denis Diderot (1685-1759), escriptor i filòsof, un personatge lliure per expressar les seves idees, i lliure per canviar d'opinió, per contradir-se, per començar de zero no parant mai de pensar ni de tenir dubtes.

Basat en una situació real: una vetllada de pintura entre Diderot (Abel Folk) i Madame Therbouche (Àngels Gonyalons). L'ambició de Diderot era escriure un tractat sobre la filosofia moral. Al final de la seva carrera, va confessar el seu fracàs: no havia aconseguit trobar la Moral.

En aquesta sessió de pintura, Madame Therbouche, comença a qüestionar-li la seva superioritat intel·lectual i espiritual. La seva dona (Annabel Totusaus), mitjançant les seves pròpies armes li demostrarà que el dubte és molt més suggestiu que la certesa.

La seva filla (Clara Moraleda) aplicarà a la seva vida els dictàmens que ha assimilat d'un pare il·lustrat i una joveneta (Elena Tarrats) completarà la legió d'idees que impossibilitaran la labor "teòric-pràctic" de Denis Diderot. I entre tantes entrades I sortides, la figura del Baronnet (Jan Forrellat) preocupat per l'article que Diderot no és capaç d'escriure.

Diderot, un seductor seduït, que es veu atrapat en un remolí d’esdeveniments que s’encadenen sense treva, deixant-lo marejat, desbordat i més ple de dubtes que mai però, tanmateix, conservant sempre, i fins i tot augmentant, la lucidesa i la bona fe.

Una proposta que ens ha convençut, on les contradiccions que veiem a l'escenari poden extrapolar-se fora d'ell, unes interpretacions que ens han agradat molt.

S'han recuperat l'escenografia i el vestuari de Montse Amenós que es van fer servir al muntatge original.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

 

El Teatro Poliorama ha recuperado esta temporada una de las comedias más exitosas del teatro catalán: El Llibertí, un vodevil escrito por Eric Emmanuel Schmitt que nos propone una divertida reflexión sobre las contradicciones entre el pensamiento y los sentimientos. La obra dirigida de nuevo por Joan Lluís Bozzo parte de un momento de la vida del filósofo Diderot, la redacción de un artículo sobre el concepto de la ‘moral’ para la Enciclopedia, mientras el espectador está presente los diferentes ‘affaires’ que mantiene el filósofo con el resto de protagonistas.

A pesar de que el concepto de vodevil no sería el más moderno … no se asuste, lo cierto es que el texto y la dicotomía que nos plantea el autor funcionan y cumplen su misión: hacernos pasar un buen rato y mantenerlo atentos y entretenidos. El tándem actoral de Gonyalons y Folch, pese a no ser el más fresco del mundo, te acaba atrapando todo a partir de media obra cuando se enfrentan ambos personajes en un diálogo moral (no esperaba menos de dos actores con tanto recorrido como ellos).

Lo único que eché de menos, desde mi punto de vista, fue la falta de riesgo. Me explico, la obra lo tiene todo para funcionar pero quizás esperaba que fuera algo actual en dos aspectos: una adaptación con toques cómicos más actuales, ya que entiendo que el humor y la manera de entender la sociedad ha cambiado; y tal vez una escenografía diferente a la del montaje de hace 10 años, que quizá le habría dado, en mi opinión, un aire diferente. En todo caso son pequeñas reflexiones que tiro al aire y que no desmerecen para nada esta comedia de éxito avalada por más de 120.000 espectadores hace 10 años.

Así que si buscas compartir una agradable velada teatral, El Llibertí reúne todos los ingredientes: un buen texto que divierte y nos hace pensar, una buena dirección y un reparto de actores solventes que funciona muy bien!