Després d’11 anys, torna a Barcelona, El Llibertí, dirigida novament per Joan Lluís Bozzo i protagonitzada, aquesta vegada, per Abel Folk i Àngels Gonyalons. L’espectacle va recollir un gran èxit l’any 2007, quan es va estrenar amb Ramon Madaula i Laura Conejero com a protagonistes. No només va ser l’espectacle de text més vist d’aquella temporada (va registrar més de 120.000 espectadors) sinó que, a més, va recollir crítiques excel·lents.
Es tracta d’un text del dramaturg francès Eric Emmanuel Schmidt escrit l’any 1997 i portat al cinema l’any 2000. L’obra se centra en un moment de l’apassionada i apassionant vida de Denis Diderot, escritor i filòsof del segle XVIII. L’autor deambula entre els personatges històrics per transcriure’ns la crónica quotidiana de les contradiccions íntimes del gegant intel·lectual que fou Diderot, incansable impulsor i artífex de L’Enciclipèdia; contradiccions i mentalitat que queden extrapolades per a identificar-se com les d’una època i una forma de cultura.
Bozzo s’ha mostrat il·lusionat per tornar a posar en escena aquesta peça i, a més, en unes condicions ideals: «Amb un text tan bo i uns actors extraordinaris el procés m’està resultant molt fàcil i tot un plaer», ha dit. També Abel Folk se sent content de formar part d’aquest projecte. Segons ha declarat en roda de premsa, «aquesta funció té tots els elements del gran teatre: diverteix extraordinàriament però, a la vegada, toca temes molt profunds. Hi ha aspectes del meu personatge molt contemporanis i, fins i tot, molt feministes».
L’actriu protagonista, Àngels Gonyalons, també ha fet referència al feminisme de la història, tal com està plantejada: «És alta comèdia amb majúscules però, aquí, les dones no són una comparsa, sinó part fonamental de la trama i del contingut del qual es reflexiona». En aquest sentit, el director apunta: «Diderot diu que la dona és propietària del seu cos i la seva llibertat… però, a l’hora d’educar les seves filles, cau en contradiccions que són el que generen, en aquest cas, la comèdia». Curiosament, ara fa 30 anys que Bozzo i Gonyalons van estrenar junts la primera versió de Mar i cel. Des de llavors, no havien tornat a coincidir però diuen sentir-se tan a gust com llavors.
Per l’ocasió, s’han recuperat l’escenografia i els vestuaris de Montse Amenós, amb els retocs pertinents, que es van fer servir al muntatge original. La Companyia confia en què molta gent que la va veure al seu moment voldrà repetir i la resta voldran descubrir-la. Principalmente, perquè, com explica Gonyalons, «tot i que genera un cert debat, és una obra feliç».
El llibertí s’estrenarà el pròxim 18 de febrer al Teatre Poliorama de Barcelona.
