El Gran Gatsby

El Gran Gatsby de F. Scott Fitzgerald és considerada com una autèntica obra mestra. Va ser escrita el 1925, i és un retrat fidel del creixement econòmic, la delinqüència i el jazz dels anys vint als Estats Units.
El Gran Gatsby. El show és una adaptació de l'obra. Es tracta d'una peça de teatre-dansa, produïda per la Gasa Valga Dance Company, una companyia fundada en 2023 i que dirigeix el català Enrique Gasa Valga.

No es tracta d'un musical, sinó d'una producció de dansa contemporània, a ritme de jazz, soul i swing. De fet, en cap moment s'ha anunciat com a musical, sinó com a show. I això és el que veureu:
-Un xou meravellós, amb més d'una vintena d'artistes a escena entre músics, ballarins i acròbates, interpretant una gran varietat de coreografies de claqué, clàssic i contemporania.

-La música en directe, d'una banda, de sis músics extraordinaris Roberto Tubaro (piano), Stefano Nicli (guitarra), Marco Stagni (contrabaix), Matteo Cuzzolin (saxofon tenor), Marco Pisoni (clarinet i saxofon baríton) i Matteo Dallapé (bateria), tocant alguns temes clàssics de grans figures del jazz com Louis Armstrong, Duke Ellington, Benny Goodman, Ella Fitzgerald, Nat King Cole i Nina Simone, i temes d'artistes més contemporanis com Meghan Trainor, Jaques Brel i Freddie Mercury.
-Totes aquestes cançons han estat interpretades per Greta Marcolongo, una cantant amb una veu meravellosa, especialitzada en cançons dels anys vint, que ha captivat a tot el públic assistent.
 Tot en rigorós directe, sota la direcció musical de Roberto Tubaro.
L'escenografia de Helfried Lauckner és espectacular, el vestuari dissenyat per Birgit Edelbauer-Heiss és una autèntica meravella i el disseny de llums creat per Manfredi Michelazzi està molt ben integrat a la peça.

Només hi ha una cosa que des del meu punt de vista falla, és que si no has vist la pel·lícula, com ha estat el meu cas, no s'acaba d'entendre del tot l'argument de la història.

Per tant, us aconsello que abans d'anar al teatre, us mireu la pel·lícula.

Així i tot, m'ho he passat genial, he gaudit moltíssim de l'espectacle i n'he sortit encantada.

La versió d’El Gran Gatsby que es representa actualment al Teatre Victòria aposta clarament per convertir la història de Fitzgerald en una gran experiència visual i musical. És un espectacle elegant, intens i molt espectacular, que captura perfectament l’estètica luxosa i decadent dels anys vint.

El primer que destaca és la posada en escena. Les coreografies tenen molta força, amb moments de Charleston, swing, jazz dance i claqué que donen energia constant a l’obra. La música en directe i l’ambient de cabaret transporten l’espectador a les grans festes de Gatsby, plenes d' excés i sofisticació. El vestuari és probablement un dels punts més impressionants amb una estètica molt cuidada que crea un univers visual molt atractiu.

El ritme és constant. Pràcticament no hi ha moments morts i tot està pensat perquè l’espectador quedi atrapat per la música, la dansa i l’impacte escènic. Transmet molt bé aquesta sensació de luxe buit i d’obsessió romàntica que defineix el personatge de Gatsby.

Ara bé, tota aquesta espectacularitat acaba passant per davant de la profunditat emocional de la novel·la original. El llibre de Fitzgerald és una crítica amarga sobre la classe social, la superficialitat i la destrucció del somni americà, però a l’escenari aquests temes queden més diluïts. L’obra prioritza la festa, el glamur i l’entreteniment abans que el drama psicològic dels personatges.

Per això, alguns moments emocionals no tenen tota la força que podrien tenir. Gatsby continua sent un personatge misteriós i tràgic, però la seva solitud i la seva obsessió amorosa no acaben de transmetre tota la complexitat que sí que té la novel·la. El resultat és un espectacle molt bonic i molt ben executat, però una mica superficial en el fons.

La famosa novela de Francis Scott Fitzgerald ha inspirado varias adaptaciones, ya sea con versiones cinematográficas (cinco que adaptan directamente la novela y otra que lo extrapola a otra época), una ópera, una versión teatral, un musical y un par de ballets, aparte de algunos videojuegos inspirados en el libro. Ahora llega esta versión, que en principio se vende también como un espectáculo de baile con música en directo, pero que al final acaba siendo el concierto de una banda increíble con bailarines que complementan el show. No quiero desmerecer en absoluto el trabajo del cuerpo de baile, puesto que el problema seria más bien de la idea y de la composición del espectáculo. Pero vamos por partes…

Quien no conozca la novela o no recuerde el argumento, difícilmente podrá seguir el hilo de este show. Las coreografías nos remiten a las fiestas, al desmadre sexual, a la presentación de unos personajes que a veces incluso nos confunden o bien a una serie de relaciones sentimentales que tampoco se acaban de entender. La única unión a todo ello es la banda que interpreta en directo stàndards de jazz, swing y blues, además de algunos temas atemporales que van desde Nina Simone a Jacques Brel, Nancy Sinatra, Queen o Meghan Trainor. Cinco músicos magníficos y la gran Greta Marcolongo a la voz insuflan toda la vida y todo el ritmo a un Gran Gatsby que, si no fuera por ellos, quedaría muy desganado.

El principal problema de la coreografía de Enrique Gasa Valga, que también firma la dirección del espectáculo, es que utiliza el clásico como base de todos los bailes y esto no siempre liga con unas músicas que requieren otras técnicas. Es cierto que se intenta introducir claqué, pasos de swing, etc… pero de una forma tan delicada que no acaba de cuajar del todo. Falta alma, fuerza y algo más de acting para poder comprender a los personajes, así como sus deseos y sus frustraciones.

De todos modos, el espectáculo ofrece música de gran calidad, unos bailarines competentes y un envoltorio que quiere acercarse a la fastuosidad y el lujo en el que vivía Gatsby. Todo esto está, y seguro que hace las delicias del público, pero a nivel global he echado de menos más cohesión entre todo…

Enrique Gasa Valga ha creat un espectacle molt especial inspirat en la història de The Great Gatsby. Aquest espectacle es diu El Gran Gatsby – El Show i combina ball, teatre i música en directe per explicar una història plena d’emocions.

L’espectacle haria d’explicar aquesta història a través de vint escenes amb molta música, llums, balls i emocions. La música és molt important, i hi sona jazz i swing tocats per una banda en directe dirigida per Roberto Tubaro. Només amb la música ja em tenen guanyat, el jazz i swing en directe per una gran banda, ja és un punt a favor.

“El Gran Gatsby” és, sobretot, un gran espectacle visual i musical. Poc més.
La posada en escena és espectacular, amb músics excel·lents, ballarins amb molta energia i moments molt brillants que fan que l’obra sigui molt entretinguda de veure. Tot està fet a gran escala i es nota l’esforç perquè el públic surti impressionat. I en aquest sentit ho aconsegueixen.

Ara bé, pel que fa a la història, crec que costa una mica de seguir si no coneixes gaire l’argument original. Al programa de mà t’anaven indicant quina escena o moment de la història corresponia a cada cançó, però és difícil estar pendent del programa i, al mateix temps, gaudir del que passa a l’escenari. Al final, acabes prioritzant l’espectacle visual abans que llegir explicacions contínuament.

També em va sorprendre que no repartissin un programa de mà per a cada persona, sinó un per parella o grup. En aquest sentit, anar-hi sol va tenir l’avantatge que sí que en vaig poder tenir un per a mi.

En resum: un show molt potent, brillant i espectacular, especialment per la música i el ball, però amb una narració que pot quedar una mica difusa durant la funció.

Pots veure la resta de la meva opinió a l'enllaç.